La moda és cíclica. Hi ha tendències que es repeteixen amb el temps, és a dir, estils, peces de roba o accessoris que en algun moment van ser molt populars, tornen a estar de moda anys o dècades després, sovint amb lleugeres modificacions o reinterpretacions. Els pantalons de cintura alta, molt populars als anys vuitanta i noranta, van desaparèixer un temps, però han tornat amb força els darrers anys. El mateix passa amb sabatilles com les Converse o les Adidas Samba, o fins i tot amb estampats com el tie-dye. Però, què en queda, actualment, de la moda modernista, de les robes i dissenys amb què es vestien els terrassencs de finals del segle XIX i principis del XX?
“Queden moltes coses“, sosté l’estilista, directora creativa i dissenyadora terrassenca Adela Llorens. “Avui, en el món de la moda es reinterpreta molt amb coses d’abans i precisament el modernisme és una època que s’ha tocat moltíssim”, assenyala.
Sense anar gaire lluny, Llorens menciona la Met Gala d’aquest dilluns. “El tema era ‘Superfine: Tailoring Black Style’ que està molt relacionat amb la influència de la moda masculina negra i tot el dandisme que acaba sent el Modernisme”, destaca. Així doncs, explica que en aquest esdeveniment benèfic anual que se celebra a Nova York, enguany “hi ha hagut moltíssimes peces que han estat molt inspirades en el Modernisme i molt boniques” i posa l’exemple, entre altres, de Rihanna o d’una de les cantants del grup de k-pop Blackpink.
D’altra banda, assenyala que marques com Valentino o Chanel han fet ús sovint d’elements comuns aleshores com els detalls metàl·lics o els brodats. I que Gucci o Erdem, sobretot aquesta última casa en la seva col·lecció del 2024, han emprat “motius florals i siluetes que inspiraven el Modernisme”. “I Prada, concretament la col·lecció de l’hivern passat, estava molt inspirada en tot el tema del modernisme”, diu. “Tot això reinterpretat, portat al món contemporani”, precisa.
“I si et mires més la moda del carrer, per exemple, estem en un moment que tornen a venir molt les cotilles. Evidentment, no estrenyen com estrenyien, però la cotilla aquesta, de principis de segle, torna a estar molt en tendència i el trobes a moltes botigues, també”, diu.
Amb tot això, l’estilista considera que si avui recuperéssim alguna peça de l’armari dels nostres avantpassats per muntar un nou modelet, no desentonaríem especialment i més, quan avui la moda la marca més la mateixa persona, el ser diferent, original, i no tant les tendències que veiem en les passarel·les o els aparadors de les botigues. “Podries anar amb una jaqueta o amb un abric d’aquella època, potser ho combinaries amb una altra peça més actual i tindries un altre enfocament, però no es veuria una disfressa”, opina. “Fins i tot hi ha gent que ha portat barrets de l’època o reinterpretacions en casaments”, diu.
Com faríem avui aquells vestits?
Però, i si no es tractés de rebuscar entre roba vella o reinterpretar els dissenys de fa més de 100 anys, sinó d’imaginar-nos com es farien avui aquelles peces de roba, amb totes les innovacions tecnològiques i en teixits que hi ha hagut des d’aleshores? “Serien molt més barates, o sigui, molt menys costosos, perquè aquella època treballaven amb uns materials superpesats i bordats a mà. Començaven a haver-hi les primeres màquines de cosir i la confecció costava molt, es tardava molt. Amb les cadenes de producció, la impressió digital, el tall automatitzat, seria tot molt més fàcil de confeccionar i més accessible”, exposa Llorens. “Avui també faríem servir teixits més sostenibles i adaptables al cos”, conclou.
