Premi de l'Ateneu a Joan Casals i Assumpta Roset

Celebrar 25 anys és una fita important per a moltes entitats si tenim en compte que la majoria d’elles treballen per la ciutadania sense ànim de lucre. L’Ateneu Terrassenc ha complert aquest repte i avui farà l’acte oficial commemoratiu a l’Hotel Cándido. Durant aquest acte, l’Ateneu entregarà les distincions, la d’Ateneista d’Honor al músic Joan Casals i el de Sòcia d’Honor a Assumpta Roset. Ambdós estan molt agraïts per aquest reconeixement que no esperàvem. El músic Joan Casals (Terrassa, 1945) ha manifestat que “no sóc amant dels premis, però estic molt content que l’entitat hagi pensat en mi. De fet, aquesta distinció estava pensada per l’any passat, però, amb la Covid, es va ajornar i s’ha organitzat per ara que celebren els 25 anys”. Reconegut pel seu virtuosisme com a músic i organista, Casals va explicar que el premi de l’Ateneu li arriba en un moment dolç en el qual l’agenda està atapeïda però no tant. “Ara estic entre Berga i Terrassa. Ho vaig combinant segons les demandes que tinc, però ja no faig concerts”. La trajectòria d’aquest músic té etapes de gran intensitat en la qual va compaginar la interpretació, la direcció al Cor Montserrat i la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “La música ha estat la meva vida perquè sense música no es pot viure”.   En el dia d’avui, l’Ateneu també entregarà la distinció de Sòcia d’Honor a Assumpta Roset per la seva dedicació a l’entitat durant set anys com a voluntària en les tasques de secretaria. “Em fa moltíssima il·lusió perquè van ser uns anys molts plens, de promocionar i fer cultura, de conèixer gent i de fer molts bons amics. Tinc el record d’una experiència molt bona”. Roset subratlla com una de les feines que li va agradar més, la d’ajudar a organitzar les conferències. “Vaig tenir l’oportunitat d’escoltar al polític Raimon Escudé que era un pou de saviesa. També m’ho vaig passar molt bé amb l’escriptor Jaume Cabré que semblava inaccessible”. Roset, molt aficionada a la lectura, diu que encara viatja amb “Les veus de Pamano”, de Cabré, i que ara s’ha endinsat en “Canto jo i la muntanya balla” d’Irene Solà.