Què és el que està passant actualment a Veneçuela, des del teu punt de vista?
El que estem veient a Veneçuela s’ha d’entendre dins d’un context geopolític molt més ampli. Els Estats Units, amb Donald Trump al capdavant, volen recuperar el control del petroli veneçolà, que en els darrers anys veien com podia escapar-se de la seva òrbita, sobretot per l’augment dels acords entre Veneçuela i la Xina. El discurs de la lluita contra el narcotràfic és, en realitat, un pretext: no està demostrat que Veneçuela sigui un origen clau del tràfic de drogues cap als Estats Units. El que hi ha al darrere és el control dels recursos naturals del país.
Quines són les raons de Donald Trump per impulsar aquesta intervenció?
A Trump no li importa el sistema polític que hi hagi a Veneçuela. El seu objectiu és treure del mig Nicolás Maduro perquè és qui sosté el règim actual i, amb la seva sortida, provocar la màxima desestabilització possible. Això li permetria tenir les mans més lliures per imposar les seves condicions. En aquest sentit, està intentant pressionar la vicepresidenta Delcy Rodríguez, que ja exerceix de presidenta en funcions, oferint-li garanties que “no passarà res” si accepta el que li demanen des de Washington. És una estratègia de força, no de defensa de la democràcia.
Com pot afectar aquesta situació a la diàspora veneçolana arreu del món?
La diàspora veneçolana és molt diversa. Parlem d’uns vuit milions de persones que han marxat del país en les darreres dècades. A molts països de l’Amèrica Llatina hi han arribat els veneçolans més pobres, que van fugir per terra empesos per la misèria econòmica i, en alguns casos, per la persecució política. En llocs com el Perú, Xile o l’Argentina, sovint són mal vistos, se’ls associa a la delinqüència o a la pobresa al carrer.
Quin és el perfil dels veneçolans que viuen a Espanya i a Catalunya?
A Espanya i a Catalunya el perfil és diferent: majoritàriament classes mitjanes i mitjanes-altes. A Madrid, per exemple, hi ha una comunitat veneçolana amb molts recursos econòmics, i aquí també hi ha força persones que han obert negocis propis. En total, es calcula que hi ha uns 400.000 veneçolans a Espanya. La majoria van marxar pel desastre econòmic, la inseguretat i una crisi agreujada pel boicot i les sancions internacionals, que han accentuat encara més la misèria. També hi ha qui va fugir per motius polítics.
Creus que aquests fets poden afavorir el retorn de la diàspora al país?
És molt difícil de saber. És massa aviat. Ara mateix no hi ha cap certesa que la situació a Veneçuela hagi de millorar, ni a curt termini ni a nivell econòmic, polític o de llibertats. Jo dubto molt que gaires persones es precipitin a tornar sense garanties clares que el país entri en una etapa d’estabilitat real.
Quin pot ser el resultat de tot plegat a curt o mitjà termini?
Crec que Veneçuela és només la primera peça d’un escenari molt més gran. És una demostració de la voluntat de Donald Trump d’imposar un control dels Estats Units sobre tot el continent americà. Ell considera que els EUA han de liderar aquesta àrea del món com a potència dominant. Això explica també per què parla d’annexionar o comprar Groenlàndia, per què insisteix que el Canadà hauria de ser un estat més dels Estats Units o per què amenaça qualsevol país llatinoamericà que no s’ajusti a les seves exigències.
Aquesta estratègia s’inscriu en una visió més àmplia de l’ordre mundial?
Sí. Respon a una visió d’un món dividit en grans àrees d’influència: l’americana sota el control dels EUA; l’Europa Oriental sota Rússia, amb qui manté una certa entesa, com es veu en el conflicte d’Ucraïna; i la Xina com a gran potència oriental, amb llibertat d’acció sobre territoris com Taiwan. A més, en aquesta visió també hi tindrien marge potències regionals com Israel o l’Aràbia Saudita per controlar la seva pròpia àrea d’influència. És una concepció del món basada en la força i no en el dret internacional.
