Més enllà del “Sol solet”

El remolí arrencarà amb els primers acords. No pas per casualitat, el concert es diu “Mou el cos”. Perquè la música i el cos no es poden separar, sosté la cantant Dàmaris Gelabert (1965). I explica que la intenció no només és que la canalla canti i balli durant l’espectacle, sinó que alguns infants pujaran a l’escenari. Tanmateix, podríem demanar-nos com evoluciona la canalla al llarg dels anys. Gelabert en porta 25 damunt els escenaris, una bona perspectiva per detectar possibles canvis socials. “Potser avui en dia estan més acostumats a cantar que abans”, diu. I la influència de les noves tecnologies? “Em fa una mica de por per les següents generacions, perquè passar moltes hores davant la pantalla no és gens bo”, enraona Gelabert. Ara bé, també hi afecta el “com” emprem les tecnologies. “Ofereixen un accés molt ràpid a la música, quan abans els pares potser només te’n posaven quan anaves en cotxe”, posa com a exemple Gelabert. I no només sonen, també es miren! “Poder fer un videoclip ajuda a donar reforç visual a les criatures, ja que els ensenya el moviment i el gest”, diu Gelabert, “de forma que és un recurs visual que juga el paper d’eina pedagògica”. Amb la imitació, ballar i fer coreografies. De fet, els vídeos de Gelabert són molt vistos a les escoles. A més, s’ha convertit en una icona amb el seu molt popular canal de Youtube.

Llenguatge pobre

Les cançons de Gelabert no sonen a “Joan Petit quan balla”. Són més complexes, hi ha més instruments i acompanyaments musicals. Sense desmerèixer la memòria sentimental de “Sol solet”, és una altra història. “Crec que abans es creia que als nens se’ls havia d’oferir música senzilleta: pocs acords, melodies fàcils... Però si els parles amb un llenguatge musical pobre, el que tindràs és una canalla musicalment pobra”, destaca la pedagoga. “No per ser petits s’ha de fer-los música petita”, remata. I què farà, ella? “Farem un concert familiar, no pas per nens. Perquè la diferència entre música infantil o adulta tan sols serien les lletres”, matisa. I tanca: “Esperem que els adults també s’impliquin en les seves criatures i s’emocionin, perquè serà un record que tindran per tota la vida”.