La imperfecció Polaroid

En un món dominat pels hàbits fotogràfics d’Instagram, treure una càmera Polaroid sembla un gest radical. Quan tots portem una potent càmera a l’“smartphone” de la nostra butxaca. Quan tots pugem fotografies a les xarxes socials en les que volem aparentar com més guapos i feliços millor. És en aquell moment que la fotografia analògica pren radicalitat. “M’agrada per la seva immediatesa”, explica David Millán (Terrassa, 1976). “Sovint surten imperfeccions i defectes, com si fossin imatges de prova”, diu. I són aquelles les que conformen la seva exposició, inaugurada a la cafeteria El taller dels Silencis (Carrer Iscle Soler, 7), que es podrà veure fins al 31 de març. “Aquí he reunit fotografies amb defectes; o sigui, el que ningú no voldria exposar”, diu Millán. “No busco una imatge nítida, ni prenc fotografies els típics dies d’estiu...”, declara. De fet, els seus moments màgics per fotografiar són els matins ennuvolats, les tardes de pluja... “És llavors quan aconsegueixo més contrastos, que és el que vull transmetre: emocions i sensacions que traspassen l’objecte fotografia en sí mateix”, enraona. [caption id="attachment_462398" align="aligncenter" width="700"] Algunes de les tires de Polaroid / ALBERT TALLÓN[/caption] També té altres normes de treball com no emprar gaire la fotografia el color -“distorsiona”-. I una regla sagrada: No utilitzar flash. Mai dels mais. “És un sacrilegi, perquè acaba sent un artifici que li trenca la textura i els contrastos”, sosté.

Té 20 Polaroids

Millan va encetar la seva relació amb les polaroid quan va descobrir, fa una dècada, la vella càmera del seu pare. Tant es va engrescar que avui en dia en té 20, de les quals totes tret d’una funcionen. Una petita col·leció que compta amb algunes peces difícils de trobar. “L’època daurada de les polaroids va ser als anys 70 i 80”, explica Millán. “No és que fos tant barat, però les famílies es podien permetre tenir-ne una”. Com ara per anar de vacances, en aquell moment en el qual el desenvolupisme econòmic va interseccionar amb l’obertura democràtica, donant peu a la societat de consum actual. Avui en dia, però, aquesta tecnologia és el món d’ahir. La seva fabricació ha viscut estira-i-arronses. La casa Polaroid, fins i tot, va tancar i va deixar de fabricar rodets de pel·lícula. Un cop dur que va desorientar els aficionats arreu del món, si bé després seria la casa Impossible la que prendria el relleu en la seva fabricació. I és que també viu dies de revifalla vintage.

A 2,5 euros la foto

I no són cartutxos precisament barats. Un rodet de 8 fotografies costa entre 19 i 20 euros. Cada foto (hagi sortit com volies o no) té doncs un cost lleugerament inferior als dos euros i mig. “Clar, quan estàs fent foto, t’has d’estudiar l’angle una mica més”, diu Millán. Però tenen altres beneficis, com que són molt difícils de trencar. “Et pot caure a terra i no passa res”, diu el fotògraf. A l’exposició també mostra fotografia analògica, tot i que sempre en blanc i negre. Algunes de les imatges han estat revelades al laboratori de fotografia dels Amics de les Arts, que van arrencar l’any 2018 i que és obert a la ciutadania. De fet, el propi Millán és vocal de fotografia de l’entitat. Actualment, també exposa al cafè-bar d’Amics, amb un conjunt de poemes seus acompanyats de gravats de Fernand Desmoulin. * La mostra també es compon de set escultures de ferro en forma de làmpada, així com pintures (més lluminoses) inspirades per Marc Chagall i els expressionistes alemanys.