Tant és la R4 de la Renfe o els combois de FGC. Els viatgers estan igual de concentrats que sempre, però ara miren una pantalla de mòbil i no pas un llibre de paper. Temps hiperaccelerats en els que
la nostra atenció s’interromp cada poca estona pels estímuls de la nostra connexió entre el nostre jo físic i les interaccions digitals.
Hipeconnexió i atenció raptada, en termes de l'autor Na Pai.
Vet aquí una escletxa per on introduir els relats curts?
Coincidint amb la
VII Nit del Conte, que té lloc divendres a l’
Ateneu Candela, conversem amb tres veus del món del llibre que participaran en aquesta trobada especialitzada en la narrativa curta.
“Realment, hi ha contes breus que
en 5 o 10 minuts te’ls pot haver llegit pel telèfon mòbil”, explica el terrassenc
Guillem Miralles, editor de la revista literària Paper de vidre (especialitzada en la narrativa breu i coorganiztadora de la Nit del Conte). “O sigui, és cert que pot encaixar en els paràmetres de lectura que molta gent té avui en dia”, reconeix.
Així mateix,
l’escriptor Sebastià Portell, qui recitarà un conte de Virginia Woolf, camina una mica en aquesta línia: “Des dels condicionaments de la contemporaneïtat, en els que no hi ha tant d’hàbit de llegir i es disposa de menys temps, doncs pot ser una eina”, reconeix. També posa en valor que la lectura d’un conte “demana menys esforç al lector”, degut a la menor llargària (“si bé ofereix molt més a qui llegeix”, matisa el mallorquí).
Fer nous lectors
D’aquí la hipòtesi que el relat curt pugui incorporar a la lectura a noves capes de lectors. De fet, les pròpies xarxes socials han estat escenari de noves creacions com micro-contes en forma de piulada o els fils narratius de Twitter, així com novel·les fragmentades i d’altres.
[caption id="attachment_498475" align="aligncenter" width="700"]
Pau Riba, a l'edició de la Nit de Contes de 2018, al pati del Candela / XAVI ALMIRALL[/caption]
El sector del llibre sempre intenta de fer de la necessitat virtut. I si és percep una finestra d’oportunitat, per què no provar-la. Ara bé, l’optimisme no és rotund. La llibretera
Maria Cardona, de Synusia, sosté: “Tot i que vivim en temps hiperaccelerats, de moment no estem veient un possible boom del conte com a gènere”.
Tot i així, si que creu que “ara que estem tan acostumats a
escoltar àudios (i fer-los) per via de Whatsapp, es podria traduir en un reforç dels formats breus”. També apunta
al marc mental de Netflix. “Són temps més fugaços, més fragmentats, què podrien tenir repercussions en l’escriptura”, enraona.
Ara bé, tots tres apunten que el si bé el conte podria encaixar en aquest temps accelerats, no ho seria pas per una suposat gènere més “facilet”.
“No és menys intens”
Cardona ho defensa així: “El conte és més curt, però no pas menys intents. Hi ha un esforç molt gran de qui escriu, per condensar tot”, diu. “I de vegades sembla que per la llargària que té, hagi de ser més superficial”. Però apunta que altres disciplines artístiques prenen un relat escrit com la base sencera: “Hi ha grans obres cinematogràfiques basades en un relat curt”, apunta.
Hi coincideix Sebastià Portell. “
El relat és una obra per sí mateixa. No té perquè ser un espai d’experimentació, abans de fer una novel·la”, defensa. O sigui, no és la versió inicial d’una posterior obra més contundent.
[caption id="attachment_498476" align="aligncenter" width="700"]
El mallorquí Sebastià Portell visita Terarssa divendres / DT[/caption]
I és que la narrativa curta té moltes ganes de reivindicar-se.
Per desempallegar-se de clixés socials, com que és el germà petit de la novel·la o que està vinculat al públic infantil.
“Ara bé, sovint utilitzem l’expressió ‘relat curt’, perquè el ‘conte’ sembla estar associat al gènere infantil”, matisa Cardona, més aviat com una constatació que no pas una crítica. I reconeix que davant la novel·la, el conte continua menystingut. “D’aquí que posem en valor l’aproximació que fa Paper de vidre”, diu la llibretera.
Un elogi cap a aquesta
web nascuda a Terrassa l’any 2002, que va ser pionera dels portals literaris a la web. Guillem Miralles i Anna Costa van ser els fundadors, després ampliat a cercles culturals de terrassa i després de tota Catalunya. En l’actualitat, el propi Miralles i l’escriptora
Tina Vallès el coordinen.
De Quim Monzó i Sergi Pàmies
Avui en dia potser no hi ha tants descriptors coneguts catalans que facin relats i llavors potser que li tregui una mica de prestigi”, reconeix Miralles, “i fa què, potser, els joves no s’engresquin”. “Però Catalunya sempre ha tingut molt referents del conte, com la generació de
Víctor Català, Pere calders i Mercè Rodoreda”, apunta. I posteriorment, els molt populars (i més contemporanis)
Sergi Pàmies i Quim Monzó.
Per la seva banda, l’escriptor Sebastià portell sí crec què, a nivell de creació, la literatura catalana sí que compta amb una producció ampla. “És cert que el conte ha estat un gènere amb molt d’èxit al segle XX, però l’escena catalana d’avui en dia viu un moment esplèndid, molt ric, a nivell d’autors”.
https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2023/07/04/una-nit-per-llegir-en-veu-alta/
