La novena gala d'"Operación Triunfo" 2025 va durar 145 minuts (el mateix que el magnífic drama bèl·lic d'Oliver Stone "Nacido el cuatro de julio") i es coneixerà com "la gala del descens". Per primera vegada en aquesta edició, el terrassenc Guillo Rist està nominat. Dilluns vinent es decidirà si marxa o es queda. Competeix amb la seva companya i amiga Téyou. Cada vegada queden menys concursants, ara vuit. La tasca del jurat es complica.
Dilluns al vespre es van veure obligats a nominar la meitat dels participants. I van arribar els dubtes i les sorpreses. I és que, això s'acaba. Queden només quatre gales abans que el 15 de desembre s'abaixi la cortina del "talent-show".
Anem a pams. La primera gran decisió de la nit va ser l'expulsió de Guille Toledano o Lucía Casani. Els espectadors van decidir, amb un 67% dels vots, fer fora la valenciana Lucía Casani. Semblava cantat. Era molt complicat que la Lucía, que arribava a la seva tercera nominació, pogués competir amb el carismàtic soci de l'Atlético de Madrid.
- Guille Toledano es va quedar i Lucía Casani va ser expulsada
- José Irún / Prime Video
L'actuació grupal va ser força reeixida. Els concursants van cantar "La potra salvaje" juntament amb l'autora de la cançó, la madrilenya Isabel Aaiún. Pel que fa a les actuacions, es veu que els nois havien passat fred a causa de la sortida per signar. Estaven mig refredats i amb les veus tocades. El nivell global de la gala no va ser massa reeixit. Els dos nominats van optar per temes de desamor. Guille Toledano va defensar amb certa solvència "Stars", de Simply Red, mentre que Lucía Casani es va atrevir amb la ranxera de Rocío Durcal "Fue tan poco tu cariño".
El darrer duo de l'edició (fins ara totes les actuacions seran individuals) el van protagonitzar Olivia i Cristina, en una gran posada en escena de "Manchild", que semblava una festa de pijames. Va arribar el moment de Guillo Rist, que va decidir arriscar tocant la guitarra per primera vegada. Va cantar "Peregrino" de Carlos Ares. El nostre Guillo va acabar la vuitena gala desconcertat, sense trobar el seu lloc. I a la novena no s'ha acabat de recuperar anímicament. Veurem com afronta aquesta setmana. Tinho va cantar amb sobrietat i elegància "Beautiful Things", Téyou "Súper vacío", amb Vic Mirallas al saxo. Claudia Arenas va ser potser la millor en actitud amb la seva flamant "Latin girl" i Crespo va interpretar una versió més lenta de "Hold my hand", la cançó del mem de "Nothing beats a Jet2holiday".
Els quatre concursant proposats pel jurat van ser Guillo Rist, Téyou, Olivia i Claudia Arenas. Els professors van salvar l'Olivia i els concursants Claudia Arenas. Van quedar com a nominats el nostre Guillo Rist i la Téyou.
De fet, l'egarenc va tenir una gran oportunitat de ser el "favorit" i salvar-se de la nominació. Però no. Ell, Claudia Arenas i Cristina van ser els tres finalistes al títol. Finalment, amb un 27% dels vots, el públic va escollir la Cristina. No va ser cap sorpresa. Només començar la gala, el compte oficial d'"Operación Triunfo" ja va llançar una piulada, esborrada poc després, en què s'anunciava que la sevillana era la que havia obtingut més suports.
Sotmès a l'escrutini general, Guillo Rist va passar-ho malament. "Tinc dues armes i veuré quina trio", va explicar l'egarenc quan Chenoa li va preguntar quina cançó escolliria per intentar salvar-se de l'expulsió. "Aquí he après a tenir paciència, a deixar-me anar, a viure les emocions en aquesta muntanya russa que mai para i seguir endavant", va confessar-li també sobre el seu pas pel programa.
- Chenoa, amb els dos nominats: Téyou i Guillo Rist
- José Irún / Prime Video
Especialment impresentable van ser els comentaris finals de Leire Martínez, membre del jurat. "No sé què hi feu aquí vosaltres dos", va etzibar als dos nominats. Quin exercici de cinisme! Que no va ser el jurat qui els va proposar per a la nominació? Sobrava totalment aquest fals "colegueo" de poli bo i poli dolent.
Els minuts que vam poder veure del retorn a l'acadèmia eren especialment colpidors. Guillo Rist i Téyou, resignats, encaixaven com podien les bromes i els somriures dels seus companys. Tothom semblava coincidir que era injust que ells dos fossin els nominats. Però...
