Més bales per Revólver

Les tres dècades de carrera musical no semblen haver cansat Carlos Goñi. Alma mater de Revólver (una banda que ha anat rotant els músics acompanyants, al llarg dels anys), Goñi aterra avui a Terrassa en una gira com les d’abans: De furgonetes, d’avions, d’hotels, de bolos un dia aquí i l’endemà allà. Un tour amb desenes de concerts per presentar “Adictos a la euforia”, que van publicar a principis d’any. I un tour per teatres tancats, ja que no és habitual (per no dir quasi impossible) veure Revólver actuant en una plaça per Festa Major. I és que Revólver ja té una edat per saber el que vol (o millor dit: el què no vol). Tres dècades d’edat que han marcat algunes generacions espanyoles, amb himnes sentimentals com “San Pedro i “El roce de tu cuerpo”. Tocarà algun dels clàssic, avui a Terrassa? No hi ha dubte que els músics (i els artistes en general) viuen un amor-odi amb els seus temes més coneguts. El cantautor Raimón, per exemple, explicava aquesta setmana, arran de la publicació del seu llibre de memòries, que li molesta que l’encasellin amb la cançó protesta antifranquista. Però si avui vespre, en el silenci i foscor de l’auditori de LaFACT Cultural, algun aficoat nostàlgic fa un crit demanant que toqui “El roce de tu cuerpo”? Ah! Triomfarà l’amor paternofilial, amb la seva cançó més coneguda? Potser Goñi no s’ha cansat d’ella. El públic no ho ha fet, evidentment.

I després, Los Secretos

I és que es percep clarament un revival. Una tornada als grups que ens ghan fet feliços duramnt la nostra joventut. Un exemple de llibre: Revólver toca avui al mateix escenari al que pujarà el cap de setmana vinent la també mítoca banda del pop-rock espanyol Los Secretos. però és que al novembre arriba... El Consorcio! El públic necessita identificar-se amb els seus grups de sempre, probablement perque vivim una època de grans incerteses. Un moment “líquid”, parafrasejant Zigmunt Baumann. Volem aferrar-nos a identitats conegudes. https://www.youtube.com/watch?v=tpI2_kgH29s I ha canviat la societat, sí, d’ençà que Revólver arrenqués. Després d’haver venut un milió i mig de discos en tres dècades, el nou disc “Adictos a la euforia” tot just farà alguns milers de còpies físiques. A més, la indústria ha passat de basar-se en la venda de discos anar esmicolant un disc en tants s”ingles” com canóns té l’LP. I així, anar publicant a xarxes socials un nou tema cada dues setmanes. Estigues sempre al focus, és el nou mantra dels anys 20 (del segle XXI). No se sap si abans vivíem millor. En tot cas, “Adictos a la euforia” és un títol amb doble referència a la desmesura: l’adiccció i l’eufòria. Alegria. No debades, Revólver ve del Madrid de les “cañitas” i les llibertats individuals per fer allò que els roti.

Menys rockers?

Allà també ha pegat el trap i el regueaton, protagonitzant l’estiu i una –gran part- del moment actual. Estarà la península Ibèrica deixant de ser roquera? Els joves estan deixant de ser roquers? Apunts per un interessant exercisi de sociologia: observar si també hi entren joves, avui al concert. Perquèr una cosa està clara: Revólver encara té bales a la recàmera.