L'últim alè del gran Aretí a Terrassa

L'òpera basada en la història real d'un transformista barceloní té una segona vida a una exposició d'Amics de les Arts

Publicat el 31 de desembre de 2025 a les 17:13

L’espectacle líric de José Galeote basat en la històrial real d’un transformista barceloní de principis del segle XX i la seva peculiar família té una segona vida amb una exposició que inclou tant imatges del procés creatiu de l’òpera com fotografies i documents autèntics. La mostra roman a la Sala Cúpula d’Amics de les Arts de Terrassa i organitzada pel grup fotogràfic de l'entitat.

Fins i tot un manuscrit de la cançó “La más viciosa”, de l’any 1920, comparteix amb fotos actuals un espai de combinacions de colorit esclatat i sépia del record imprès. Salta a la vista amb aquest impacte d’estima antiga una foto del Domingo, la Lolita i l’Aretí en un assaig. Al costat, calçat com a material d’escena, més fotos (de 1930) i un article signat per Sebastián Gasch i publicat al “El Noticiario Universal”. Tot, tant en quadres com en vitrines,  gira al voltant de “L’amor, la por i la redempció”, el títol de l’exposició que recrea a la Sala Cúpula de Amics de les Arts i Joventuts Musicals tant el procés de creació de l’òpera “El gran Aretí!” com la història que subjeu darrere d’aquest espectacle de José Galeote basat en la història real d’un transformista.

L’òpera en tres actes, projecte guanyador de la Beca Terrassa Crea 2024, es va representar al juny passat  a l’Auditori Terrassa. Mig any després, el cant, la tristesa, la cruesa, l’esperança, l’amor, la redempció, tot plegat, s’han traslladat d’una altra manera a una exposició comissariada per Livia Gallignani que romandrà a Amics de les Arts fins a divendres 9 de gener.

L’òpera en tres actes,  guanyadora de la Beca Terrassa Crea, es va representar al juny passat

La mostra inclou una selecció de vuit fotos realitzades per Xavi Almirall durant l’estrena de l’òpera, juntament amb partitures, fotografies originals (una trentena) i documents autèntics dels personatges reals en un recorregut visual que intenta recompondre, o almenys evocar, una època d’esplendor artística, la d’inicis del segle XX: els anys daurats de les “varietés”. Cuplets picants i copla, aires de llibertat però també de censura, maquillatges i transformisme, i de contencions socials quan l’amor homosexual traspassava les parets dels teatres.

 

  • La mostra romandrà a Amics de les Arts fins al 9 de gener

L’Agustí, jove de bona família i fascinat pel món del teatre i el transformisme, vivia a la Barcelona del 1906. La seva vida va canviar en descobrir que estimava el Domingo, el fill del seu criat. “Malgrat el risc i els prejudicis, el sentiment entre ells es va imposar. Van fugir plegats per viure en llibertat i dedicar-se a l’art. Així va néixer El Gran Aretí, el nou nom amb què l’Agustí es va reinventar als escenaris”, expliquen els promotors de l’òpera i l’exposició.

La mostra, amb fotos noves i antigues, evoca una època d’esplendor artística

La parella va conèixer Lolita Navarro en una gira. Aquesta artista carismàtica va compartir escenari i amistat amb el Domingo i l’Aretí, formant una família que es podria definir de poc convencional. La Lolita i l’Aretí es van casar i de la unió va néixer l’Aretina, “una nena alegre i sensible que va créixer entre llums, cançons i rialles”, agreguen els organitzadors. Van recórrer Espanya, Portugal i el Marroc, “vivint una bohèmia plena d’amor i llibertat”.

Ferides però valentes

Va esclatar la Guerra Civil, i l’Aretí va haver d’abandonar el transformisme per formar un duet còmic amb la Lolita a València. Però ell es va enamorar del Pepito, un jove transformista, i va marxar, deixant soles, “ferides però valentes”, la Lolita i l’Aretina, que van tornar a Barcelona per buscar feina als teatres del Paral·lel. I què va ser del Domingo? Va romandre a  València cuidant l’atrezzo. Va morir en un incendi provocat per una cigarreta.

Anys després, l’Aretina va ser mare d’una nena, la Lola, filla d’un  rapsode toledà. Un dia, va rebre la visita de l’Aretí, envellit i malalt. Confonia somnis i records, cridava noms estimats, vivia entre ombres. L’acompanyava el Pepito, qui dormia cada nit a l’escala. Abans de l’últim alè, l’Aretí, febril, i consumit, va pronunciar, amb veu trencada, els noms del Domingo, la Lolita i el Pepito.