Marcians al micròfon

Deu ser per vergonya. Però sigui com sigui, quan el presentador ofereix un micròfon al públic, s’acostuma a fer el silenci. Justament el contrari que la jam session de micro-obert “Paseando por Marte”, en la que de tants joves que volen prendre la paraula, quasi han de fer com en el programa “59 segundos” de TV1 i treure’ls el micròfon. Dimarts no va caldre arribar a tant, però la vetllada a l’Ateneu Candela es va allargar dues hores i mitja. Nota mental per qui faci polítiques de joventut: hi són, però potser no volen les nostres regles adultes. Va ser un vespre en què l’escenari era, també, una desfilada d’artistes perifèriques que es promocionen i donen a conèixer per Instagram. “Jo no en tinc”, reconeixia Cecília Canal Cardús, qui elabora fanzines poètics. Dimarts no va llegir dels seus, sinó els versos de “Supranormalet”, del seu amic Hanafi El Kadaoui. “Qui ho sap, potser en algun ‘Paseando por Plutón’ en llegeixen algun dels meus”, jugava Canal Cardús amb les paraules. Sense anar-hi gaire enfora: podria ser a la jam session poètica que celebren a la taverna Wild Gesse de Sabadell. De fet, un dels seus impulsors, Monstruo Errante, va travessar la frontera psicològica de Torrebonica i va ser-hi dimarts vespre, tot cantant, guitarra en mà, algun tema de Lax’n’Busto. Hi va haver més guitarres, tot i que habitualment guanya la lectura de poesia. Com ara la guitarra de Charles Samper, feta amb dues llaunes metàl·liques. I que com xiuxiuejava Àlex Montero, recorden als instruments “Do it yourself” del rubinenc Serge. O la de Fran Peregrina, amb qui va cantar a duet alguns temes. També n’hi va haver els que van rapejar, a l’escenari. Les músiques urbanes son part del micro-obert i també els seus codis estètics: Gorres de beisbol, xandalls de tàctel, roba esportiva ampla... Per moments, semblava que els marcians havien conquerit el Candela, que no pas tant trobar-nos passejant per Mart. O dit d’una altra manera: la diferència estètica amb els parroquians habituals era curiosa. Els marcians van prendre el micro: I que bé, barrejar-nos les diferents tribus urbanes! Un còctel per sortir de la zona de confort, també amb algunes contradiccions: Mentre a l’escenari es va rapejar alguna rima poc feminista, a la sala contigua esteven reunides en assemblea una desena d’activistes de La guerrilla dels cossos. No és la primera ocasió (ni serà la darrera) en què la societat avança intentant transformar el discurs sense riure les gràcies, però tampoc no vetant en conjunt. Igualment, és cert que va ser aïllat i que la nit va quedar closa, rodona, amb els versos dels dos cambrers de la barra: el “freestyle” d’Àlvaro, improvisant sobre allò que veia (també sobre el cronista de Diari de Terrassa); i un Meninski que va deixar rap consolidat, sense nervis i moviment compassat. Els poetes, tot i això, van ser majoria. El canaurellenc Kim Mira va fer el seu joc de paraules i versos sobre “el melic” i va tornar a les constel·lacions “empadronant-se” en una altra lluna. També va fer algun vers irònic dels que et porten a l’Audiència Nacional, si els piules en públic. Noa Guirado va emocionar. Encara més: va fer plorar alguns dels espectadors. També va pujar Joan Camp, Mase Balaguer... https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2023/04/04/de-ruta-per-la-nit-de-les-jam-sessions/ No va faltar Gerard Ferrer, responsable del bar dels Amics de les Arts. De fet, els Amics va acollir un vespre de “Paseando por Marte”, fa uns mesos. I segueix tenint les portes obertes acollir-ne més, d’aquests vespres, afegeix. I una novetat: si el bar lluïa fins ara l’exposició de quadre de la grafitera terrassenca Anna Taratiel (aka Ovni), en breu acollirà una mostra de Morky. Tornem al Candela: Curiosament, la majoria, dimarts vespre, amb lectures en castellà, però parlant en català. Ho va comentar en veu alta Cecilia Canal, animant els presents a emprar el català, també per fer construccions poètiques. I mentre recitava davant el micròfon, va mirar la primera línia de cadires buides. “Sembla que costi més seure a la primera filera, que a l’escenari”. El seu club de fans (Laura, Esther, Anna) no es van donar per al·ludides i van fer un glop a la cervesa... Però en acabar, van fer mans vermelles d’aplaudir! Segueix Paseando por marte a https://www.instagram.com/paseando_por_marte/