S i t’escoles en la intimitat de les teves veïnes i entres a les seves cases, sempre (o quasi) acabaràs trobant una imatge de la Moreneta en algun racó del saló.
I és que Terrassa té una connexió íntima amb Montserrat (i la seva verge nostrada). Ja sigui per la fe cristiana. Per una certa energia, espiritualitat o mística més ampla. Per l’escoltisme i l’excursionisme. Ja sigui per la catalanitat. Els adeptes a Terrassa són legió (i ni tan sols cal ser creient per participar del simbolisme).
Una bona mostra d’aquesta relació es percep a l’exposició
“Montserrat: La muntanya màgica”, en un joc de paraules amb la novel·la de
Thomas Mann. Es va inaugurar ahir a la seu de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa, que es troba a les golfes del centre
LaFACT Cultural a la Rambla. S’hi exposarà fins al 3 d’abril i es pot visitar dimecres i divendres 8de 18 a 20 hores).
[caption id="attachment_526403" align="aligncenter" width="700"]
Fotografies de la mostra / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Com no podia ser d’una altra manera, hi compta amb una part dedicada a les talles de la Mare de Déu de Montserrat, entre les quals destaca una de
Cèsar Cabanes, que data de
1929 i ha estat restaurada recentment. De fet, l’exposició està composta per alguns centenars de peces aportades per diferents socis, en una exposició col·lectiva però de temàtica única.
“Abans, tothom tenia un
Sagrat Cor o una Moreneta a casa seva”, diu Francesc Comellas, membre de l’entitat i comissari de la mostra. “També hi ha molts records que les famílies compraven, quan anaven de visita a Montserrat: estampes, postals, clauers, didals...”, afegeix.
I també banderins, que es poden veure a les vitrines de l’exposició. “És curiós perquè durant un temps, els banderins eren força populars”, afegeix Esther Nosàs, presidenta de l’entitat. Igualment es mostren tots els segells que
Correus ha il·lustrat amb imatges relacionades amb Montserrat en tota la història, corresponents a partides dels anys 1931, 1938, 1954, 1965 i l’any 2000. Aquest darrer any ho feien en commemoració al
500 aniversari de la creació de la impremta de Montserrat (la qual és una de les més antigues de l’estat espanyol”.
De fet, els primers monjos van arribar a la muntanya l’any
1025. Es creu que uns pastors van trobar la imatge de la verge, en una cova. Amb els anys, l’abadia ha viscut els embats de la guerra, com la del francès.
[caption id="attachment_526404" align="aligncenter" width="700"]
Figuretes de la mostra / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Però serà el segle XX el més prolífic en esdeveniments. Un segle que arrenca el
1898, amb la inauguració del primer tren cremallera. L’any 1913 serà ordenat Abat de Montserrat
Antoni Maria Marcet, el qual s’hi dedicarà fins al
1946 (amb fotografies que s’exhibeixen a l’exposició). Posteriorment donarà nom a una Avinguda a Terrassa, si bé no està clar fins a quin punt és conegut l’origen toponímic en l’imaginari del terrassenc “mainstream”.
Arribada la guerra, l’Abadia estarà deshabitada breument. I amb la postguerra, arribarà l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Un 27 d’abril, és clar, de
1947. “Es va penjar una senyera d’una agulla, es van fer cants en català i es van llençar uns petits pasquins que deien
‘Visqui Catalunya Lliure”, explica Francesc Comellas. “Clar, a davant hi havia un ministre de Franco... I el Governador civil va ser destituït al d’uns dies”, afegeix.
I l’any
1970 arribarà la famosa tancada de
300 intel·lectuals en solidaritat amb els condemnats del
Proceso de Burgos. Elements que reforcen el simbolisme antifranquista de l’Abadia.
“A més de l’aspecte naturalista, amb els seus camins, excursions...”, afegeix Comellas. En tot cas, cada terrassenc té la seva pròpia connexió amb Montserrat.
[caption id="attachment_526405" align="aligncenter" width="700"]
Banderins / ALBERTO TALLÓN[/caption]
