“Si marxés a viure a Madrid, tindria més oportunitats, però no vull deixar Terrassa”

Visionant els dos capítols de “Jo mai mai” emesos fins ara, el paper de Miki Núñez és per ara secundari. Tanmateix, ja arrencava la sèrie amb una escena eròtica en aquesta piscina municipal d’un poble català d’interior. I d’altres artistes d’un personatge que li està reportant bon “feedback” dels seus amics i seguidors. “La penya està molt contenta”. En parlem d’aquest nou vessant seu. Havies parlat davant càmera, però no actuar davant càmera. Com t’acabes enrolant en el rodatge? Realment em van trucar per fer un “cameo”. Llavors els vaig explicar que ja havia fet teatre a Terrassa, així que em van respondre que potser m’oferien un paper una mica més seriós. Així que ets “teiatreru” de sempre? Estàvem a una companyia local i fèiem algunes masterclass els divendres, a la seu terrassenca de l’Institut del Teatre; alguns tallers... Ja veus: la faràndula, és el que m’agrada. Jo volia ser actor des del principi. I mai no t’havia temptat cap altre projecte? M’havien telefonat de Netflix, en aquell temps després de la meva participació a Eurovisió. Però eren ofertes sense càsting ni res, contractació directa. I deia que no, perquè em semblava intrusisme laboral. Si no em fan un càsting, com sabré si ho faig bé? Així que quan TV3 em va passar d’oferir un “cameo”, un “paperet” vaja, a fer un paper petit, però amb forma, perquè m’ha servit per pensar que potser sí que m’ho mereixo una mica més del que creia. I l’experiència del rodatge? Vam fer les gravacions a la Franquesa del Vallès. Allà estava amb Maria Morera, Biel Rosell que acaba d’estrenar “La Mesias” (dels directors “els Javis”), Jan Boixaderas, que ha estat premiat com a millor secundari... Així que vaja: tenia una mica la síndrome de l’impostor. I ara, t’ha enganxat? Voldràs ampliar carrera com a actor, sigui al cinema o a la televisió? Mentre pugui mantenir ben atesos els meus projectes musicals i segueixi dormint 5 hores al dia, sí que m’agradaria fer més papers interpretatius. Ara bé: la meva tasca principal és la música i el que no pot ser és que els altres projectes em treguin temps per portar-la a terme. [caption id="attachment_527988" align="aligncenter" width="700"] Miki Núñez, durant el rodatge[/caption] Fa un temps deies, en conversa amb Diari de Terrassa, que volies projectar-te en l’àmbit estatal. Com ho portes? Doncs he fet de presentador al programa “Got Talent”, he fet cosetes a TVE, fa uns dies vam fer l’“Escriurem” a “Operación Triunfo”, el concert recent a Pamplona... S’està complint la meva perspectiva! Tota manera, jo soc un producte nascut a TVE, malgrat que la gent estatal se sorprengui de veure’m a TV3 i els catalans a TVE. I què? Et percep diferent el públic català que l’estatal? Em valoren diferent... I també m’odien de manera diferent! Per exemple, la gent d’aquí em parla molt amable, fins que surto a un anunci publicitari de “Yatecomo” (fideus xinesos) i a xarxes socials em comencen a retreure que a veure perquè parlo en castellà... Escolta, jo soc d’aquí, m’estimo el meu país. Parlo en català... I quan vaig al concert de Pamplona que deia abans, o al de Sevilla, canto en català. I llavors ja rebo amenaces: “Vete a tu puta casa”... Total, que no tinc content a ningú de cap banda [Riu]. Ostres, necessitaràs molta teràpia, per no deixar que et mengi la moral! Doncs sí, molta teràpia. I molt de suport de la meva família! Ah, bé, i no marxar de Terrassa. Mira, jo soc superfeliç aquí, a prop de tres dels meus avis i àvies. Estaràs tot el dia amunt i avall, però... Clar. Fixa’t: ara vaig dos cops per setmana a Madrid, a parlar de projectes, fer reunions amb la discogràfica Universal, gravacions... Després, l’altra discogràfica, Música Global està a Girona. I ara fa poc que també tinc un estudi a Terrassa, així que ja no em cal anar-hi tan sovint per fer les gravacions. Es dedueix per com ho dius que t’han plantejat viure a Madrid o Barcelona? Si estigués vivint a Madrid... Doncs seria un més dels 50.000 artistes que hi viuen. Però allà tindria més possibilitats. Però no ho vull. No vull marxar de Terrassa. Els terrassencs que et llegeixin estaran molt orgullosos! És que és la pura veritat. Vaig estar mirant de marxar fora. Però aquí tinc el meu pis de lloguer, el meu gos, la meva parella... Els pares viuen a 5 minuts, estem prop del centre...