“Vull ser un tallafoc contra la violència masclista”

(Per Guillem Maneja Juvanteny) El popular actor català que ha traspassat fronteres amb el Pol de “Merlí” i amb l’èxit internacional de “Smiley”, Carlos Cuevas (Barcelona, 28 anys), trepitja l’escenari del Teatre Principal de Terrassa aquest dissabte (20 hores). En presentar-te el projecte va ser un sí, de cap, o bé t’ho vas haver de pensar pel cas que representa? Va ser un sí, de cap. Me’l van enviar i me’l vaig llegir d’una tirada, que és un fet que de vegades no passa i necessites dos o tres dies. M’ho vaig llegir com si estigués mirant l’obra de teatre, vaig trucar al meu representant i li vaig dir, hem de fer això per compromís social, per responsabilitat com a artista, perquè el tema m’interpel·la, m’interessa i és radicalment contemporani. Em feia molta il·lusió tornar a fer teatre, que ja feia cinc anys. Com li interpel·la aquesta obra a Carlos Cuevas? M’interpel·la com a generació i com a home. Vull ser un tallafoc contra la violència masclista. En aquestes estem, entenent moltes coses, desconstruint i reeducant comportaments que com a homes hem rebut quan hem sigut petits i en els nostres entorns propers. Soc conscient de la figura i del poder mediàtic que tinc, i crec que si d’alguna cosa ha de servir, ha de ser per fer d’altaveu de causes en les quals crec, molt més que per inflar el meu ego o la meva vanitat, per ser canal de discursos en els quals empatitzo. No considero que la feina estigui feta ni que la fita estigui assolida, és una feina diària. Com recordes el cas de la Manada que va tenir lloc el juliol de 2016? Estava rodant “Merlí” i ho recordo amb molta indignació. Va ser un cas molt paradigmàtic i molt important generacionalment, perquè trenca amb la idea que el violador és aquell senyor que amb premeditació, nocturnitat i traïdoria que espera a una cantonada amb un cúter i amb un xandall a la víctima. La nostra generació vam entendre que un violador és aquell que no respecta el “no” de l’altra persona. [caption id="attachment_546776" align="aligncenter" width="700"] Cuevas, al Teatre Romea / RICARD NOVELLA[/caption] Llavors, per l’educació creus que hi ha homes, com el que representes aquí a “Jauría”, que actuen d’aquesta forma, abusant de dones o d’altres persones? Per l’educació, per la cultura, per privilegi i per costum. Rita Segato, que és una feminista sociòloga que ens n’ha parlat molt Miguel del Arco durant els assajos, té una frase que em sembla molt interessant que diu que “és molt difícil convertir en delicte allò que ha sigut una tradició o un costum”. Els éssers humans hem fet coses al llarg de la història amb una impunitat i amb una tranquil·litat que, de cop, quan hem hagut d’aplicar-hi una mirada crítica, és més difícil, perquè hi ha alguns comportaments que estan molt establerts. Interpretes un dels violadors. No sé si ha estat gaire fàcil posar-se a la pell d’aquest personatge i com l’has preparat? No només! Interpretem els agressors, els advocats defensors dels agressors i els jutges que van jutjar tota la causa en diferents instàncies. Com és interpretar un agressor sexual? Doncs una remoguda important que et situa en un lloc incòmode, com a home i com a ciutadà. Però la nostra feina com a actors és no jutjar el personatge. Si jutgem el personatge estaríem fent-li un flag favor a la peça teatral i a allò que expliquem. Només s’entén el relat de la funció si aquests personatges eren així i obraven així. Fins a quin punt t’has endinsat en aquest cas? Tot el que hem pogut. El text és fidel a les declaracions judicials, per tant, estem treballant amb un material real. Vaig llegir uns assajos sobre el tema i un assaig que es diu “Violadas o muertas” d’Isabel Valdés, que parla sobre el cas de la Manada i que em va ajudar molt. No he volgut veure imatges reals d’ells, això sí, que és una feina que de vegades fan alguns actors. Ja la porteu representant de gira per Catalunya i Balears. Quines reaccions n’esteu obtenint? La rebuda és boníssima i tinc la sensació que quan acabem i s’encenen els llums, sembla que estiguem en una manifestació, amb un esperit de concentració i d’indignació política, de ràbia davant dels fets, i d’haver transformat la platea en aquest sentit. [caption id="attachment_546777" align="aligncenter" width="700"] Cuevas, al Teatre Romea / RICARD NOVELLA[/caption] Per què us hem de venir a veure? L’obra demana d’una proposta activa per part del públic, d’una mirada i d’una tensió. És interessant l’exercici i tinc moltes ganes que la vegin homes, perquè són els meus iguals. Els homes tenim moltes coses a millorar dels nostres comportaments, pel que fa a la nostra mirada i pel que fa a la nostra herència. La nostra generació ha de ser un tallafoc. Vull ser un tallafoc contra les agressions masclistes i no una altra pedra en el camí que fomenti aquest tipus de conducta. Creus que les noves generacions ja estan construint aquest tallafoc? Sí, crec que s’està fent molta feina. El moviment feminista, i gràcies al me too, s’ha permès que en els darrers anys hagi crescut una barbaritat. S’ha interpel·lat a molta gent, molts han pres consciència, i està tothom molt polititzat. Fa poc, han sortit casos d’abusos sexuals al cinema, però també coneixem els casos d’abusos que hi ha hagut a l’institut del teatre. No sé si t’han tocat de prop o com els has viscut? Personalment, no en conec cap. Celebro que surtin tants noms com hagin de sortir, no per una voluntat cognitivista per part meva, sinó per una part de la justícia. L’ambient laboral ha de ser un ambient tranquil i segur per a tothom. Celebro que surtin tants noms com hagin de sortir per la nostra seguretat com a treballadors, com a intèrprets i com a artistes.