Terrassa és una de les ciutats més acollidores de Catalunya. Almenys, així ho evidencien les noves dades de 2023 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El municipi terrassenc compta amb el tercer saldo migratori més alt dins de Catalunya, és a dir, són més els catalans que arriben a la nostra ciutat d’altres poblacions, que no al revés. Sabadell (+974) i Vilanova i la Geltrú (+713) són els únics municipis amb un saldo més elevat que el de Terrassa, de 634. Aquesta xifra és la més alta des de l’any 2016 i suposa un increment de 524 persones respecte a l’any passat. Unes dades que ajuden a entendre el gran creixement que viu Terrassa en els darrers anys. De fet, l’increment de la població el 2023 va ser de 3.283 persones.
La nostra ciutat ha experimentat un gran creixement de la seva població en els darrers 10 anys. El 2015 a Terrassa hi vivien 215.467 persones. Precisament aquell any va ser el primer en què es va registra un saldo migratori positiu (+108) a la ciutat després d’anys. Des de llavors, i tret dels anys afectats per la COVID, el saldo migratori no ha fet més que pujar i de la mà, la població total, que avui és de 233.362. A falta de les dades migratòries de 2024 i 2025, seria d’esperar que un any més, fossin de rècord.
De les 5.990 persones d’arreu de Catalunya que van arribar a Terrassa, 2.392 (40%) vivien en altres indrets del Vallès Occidental i més del 50% a altres poblacions de la província de Barcelona. Per la seva banda, altres grans ciutats metropolitanes com Barcelona (-11.505), l’Hospitalet de Llobregat (-2.385), Badalona (-516) o Sant Cugat del Vallès (-458) van tenir més marxants que nouvinguts dins del territori català. La gran pèrdua d’habitants de la capital catalana, entre altres coses per la situació de l’habitatge, està afavorint l’arribada de persones a altres municipis metropolitans com pot ser Terrassa.
Més enllà de les fronteres catalanes la situació és una mica diferent. El saldo entre nouvinguts de la resta d’Espanya i els catalans que decideixen abandonar la nostra comunitat autònoma, va ser negatiu el 2023: -99 persones.
Els joves, els que més es mouen
Els joves d’entre 15 i 29 anys van representar la franja d’edat amb més immigracions (4.043) i més migracions (2.529) del 2023. En contraposició, només 1.056 terrassencs de més de 65 anys van abandonar la ciutat durant el 2023. En aquest sentit, en van ser 1.199 els nouvinguts, sent molt més les dones (701), que els homes (498). Unes dades que es podrien explicar amb la xarxa de més de 30 residències amb què compta Terrassa.
Els nouvinguts estrangers, en xifres de rècord
El 2023 va ser l’any que més estrangers (5.611) van arribar al municipi des que el 2004 Idescat comencés a comptabilitzar aquestes dades. En aquest sentit, el saldo migratori va ser de 2.512 persones, més baix que el 2022 (2.664). La majoria d’immigrants provenien d’Amèrica (3.083) i d’Àfrica (1.410). Amb aquests continents, el saldo migratori és positiu perquè només va ser el destí de 1.049 i 604 terrassencs, respectivament. En canvi, són més els veïns de la ciutat que decideixen marxar a altres indrets d’Europa, que al revés.
El destí més comú entre els terrassencs que van abandonar la ciutat durant el 2023, va ser Amèrica (1.049), sobretot a l’Argentina i a Colòmbia.
El Vallès no atrau la resta d’Espanya
De la mateixa manera que el Vallès Occidental resulta un destí molt atractiu pels estrangers (van arribar 21.781 el 2023) i per la resta de Catalunya (17.846 nous vallesans), per la resta d'Espanya semblen no veure’s atrets per la nostra comarca. L’any 2023 només van traslladar-se al Vallès 4.840 persones d’arreu d’Espanya. De fet, van ser més els vallesans que van mudar-se fora de Catalunya, 5.711. Aquestes dades converteixen aquest àmbit territorial com l’únic amb un saldo migratori negatiu (-871).
De fet, el Vallès Occidental se situa com la tercera comarca amb el saldo migratori intern més alt dins de Catalunya (+1.662), només superada pel Maresme (+ 2.354) el Vallès Oriental (+1.807).
