El "boom" del teatre documental

Està prenent força en l’escena contemporània el teatre documental, no per casualitat associat a projectes compromesos amb causes socials. Havíem vist “Perla” al Principal, des de la recuperació de la memòria històrica. Havíem vist “Solar”, a Tub d’Assaig, des del front ecologista contrari a les plaques solars. I hem vist ara “Un assumpte elemental”, que hibrida declaracions de persones entrevistades juntament amb teatre de text i una pinzellada de poètica dansa. A càrrec de la Cia. Nomeolvides, dues actrius representen els papers de la Terra i l’Aigua. El seu diàleg esdevé una reflexió sobre l’ecocidi actual, entre la comèdia i la ironia Es tracta d’una obra militant. Per alguns, excessivament militant; per d’altres, compleix l’objectiu pedagògic amb el que va ser creada. De fet, és obra de Maria Borràs Escayola, investigadora a la UdG i activista. El text està basat en la seva tesi doctoral i les entrevistes a activistes que ha realitzat. El resultat és una crida a l’acció. “Davant de visions col·lapsistes, jo em quedo amb el que deia Angela Davis, a la passada Fira Literal de Barcelona: L’esperança ha de ser un acte de disciplina, de militància”. D’aquí que el text de l’obra tingui un rerefons més aviat alegre. No sona a renyada, vaja. No és pas l’únic tot d’alerta ecològic que fa el mon teatral. La companyia La Calòrica ja ho feia a “De què parlem quan parlem de tota aquesta merda”, si bé optava per una estratègia dramatúrgica absolutament diferent: Una història aparentment convencional resultava finalment una metàfora de la crisi ecosocial. Són diferents maneres d’enfocar una problemàtica social: amb major o menor intensitat en el subratllat del discus amb fluorescent Eding. Tanmateix, urgeix l’acció: “Decreixerem, això és segur. El que no està clar és com ho farem”, explicava Borràs Escanyola en el col·loqui posteriors, dinamitzat per membres La Paparola i El Corralito. Una “col·labo” entre entitats, com si fossin The Tiets i Marlene. I una “col·labo” que atreu espectadors d’entre 20 i 35 anys. “On són els joves?”, lamentem. Doncs no sempre on els diem que han de ser. I no sempre “quan” els diem que han de ser. Aquesta funció teatral va tenir lloc dijous, un fet absolutament extraordinari en el circuit teatral terrasenc. Benvinguda sigui la cultura entre setmana!