Una de les darreres nenes de la guerra, al Cinema Catalunya

El pròxim 24 de febrer s’estrenarà al Cinema Catalunya el documental “Roser Rosés, una nena de la guerra”. La realització és d’Antoni Verdaguer, el muntatge de Núria Saun i el guió de Josep Puy. Aquest documental que té un segell terrassenc explica la història de Roser Rosés, un dels darrers testimonis vius d’allò que a l’època es va conèixer com “els nens de la guerra” o “els nens de Rússia”. “El documental explica la seva història a través d’una entrevista a Roser Rosés, que conserva encara una prodigiosa memòria als seus 99 anys, que compleix precisament el dia de l’estrena del documental”, explica Antoni Verdaguer. El documental és el primer amb guió i direcció de l’historiador i escriptor Josep Puy i Juanico. El mateix Puy informa que després de la seva estrena al Cinema Catalunya (24 de febrer, 19 hores), posteriorment es projectarà a Barcelona i al Museu de l’Exili de la Jonquera. Josep Puy explica que Roser Rosés i Senabre (1926) és un testimoni directe de la història del segle XX. “Pot resseguir fil per randa tot el seu passat d’infantesa a Barcelona, el temps de l’exili a l’URSS, l’estada a Mèxic i el retorn a casa en els temps del primer franquisme”. De fet, li va tocar viure situacions d’extrema precarietat en el marc de la guerra civil i la postguerra.

Del 1938 al 1947

Rosés es trobava de colònies a Pineda de Calafell. De cop i volta es va trobar envoltada pels estralls de la guerra a la rereguarda: alarmes, bombardejos, nombroses víctimes, jornades als refugis (com ara estacions de Metro)... El seu llibre autobiogràfic “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia” va per la cinquena edició i relata amb tota mena de detalls les diferents etapes. El 25 de novembre de 1938, Roser sortia de Barcelona en direcció a la Unió Soviètica amb la que seria la darrera i sisena expedició dels “nens de la guerra” a l’URSS. No tornaria fins a l’any 1947.