Si han de destacar un parell de certeses d'aquesta primera experiència, els organitzadors del Festival de Blues de Terrassa, el festival Sense Filtres, segurament tenen pocs dubtes de quines són. La primera: una sensació fronterera amb l'alegria per l'acceptació popular de l'envit. La segona: la decisió que això segueixi endavant, per la qual cosa hi haurà segona edició del certamen l'any vinent. Aquesta és, almenys, la pretensió dels responsables del Cafè de l'Aula, que ha acollit entre el 8 i el 25 d'abril aquest primer esdeveniment cultural terrassenc dedicat al blues, el gènere de la melancolia i la queixa, i de l'energia en estructures de 12 compassos. A les dues certeses se suma una possibilitat que guanya solidesa: el festival del 2027 podria incloure alguna activitat a l'aire lliure.
El ple en tots els concerts programats ha deixat bona boca als organitzadors, però més enllà de la quantitat el que ha satisfet les expectatives ha estat "la connexió del públic amb els artistes", en paraules d'Isabel Gómez, gerent de l'establiment adscrit a l'Aula de Música. "Vam plantejar l'esdeveniment amb molta il·lusió, però ens ha sorprès l'alt grau d'interès que ha provocat", afegeix Gómez abans de posar en relleu un element que considera clau per a l'èxit de la iniciativa: "Creiem que la proposta d'una experiència completa, amb música, gastronomia i art, ha agradat molt, ha fidelitzat públic i ha marcat un fet diferenciador", apunta. Per descomptat, hi ha aspectes a ajustar: "A vegades ens hem sentit desbordats per la gran resposta del públic".
- Vetllada de cloenda del certamen terrassenc al Cafè de l`Aula
- Lluís Clotet
Si els promotors del festival es decideixen a muntar, almenys, un espectacle a l'aire lliure, es tractarà segurament del concert ballable. El que van programar per al cicle recentment acabat, amb la presència de David Giorcelli Trio & Artem Zhulyev, va deixar petit el local del carrer del Doctor Ullés, per la qual cosa no sembla mala idea portar aquest concert concret a una plaça pública. No obstant això, el gruix de la programació continuarà desenvolupant-se a l'interior del Cafè de l'Aula, perquè l'èxit de la proposta, segons destaca Gómez, "està relacionat amb el petit format, amb la proximitat dels músics, i amb l'estètica i l'acústica del local".
Si els promotors del festival es decideixen a muntar, almenys, un espectacle a l'aire lliure, es tractarà segurament del concert ballable
Aquestes dues característiques van ser les que van cridar l'atenció de manera especial a Joan Rubau, el bluesman que va tancar el festival aquest dissabte passat amb la seva banda, Joan Rubau & The Blues Hummingbirds. El seu va ser l'últim concert d'un certamen que ha portat a l'escenari radicat de Ca n'Aurell gent com The Blues Prisoners, Wax & Boogie, Agustí Burriel R&B Quartet, Lluís Coloma Trio, Sweet Marta & Johnny Bigstone, Giro's Boy Band o The Suitcase Brothers; i que ha omplert el Cafè de l'Aula de blues, gastronomia i art d'estret nexe amb el gènere protagonista de l'esdeveniment.
Art
Les parets del local han estat decorades (i seguiran així fins el 30 de maig) amb quadres de Diego Quezada dedicats a figures del blues. Una de les obres va ser rifada dissabte. Representava a Robert Johnson, mite del blues, músic hàbil amb la guitarra que, segons explica la llegenda, va vendre la seva ànima al diable per aconseguir tocar com tocava.
