Seduïts per María Pagés a Terrassa

De les estrelles del clàssic a les estrelles del flamenc. La premiada i reconeguda María Pagés i la seva companyia van ser llargament ovacionades amb el seu espectacle, “De Scheherezade”, que va representar la nit d'aquest divendres passat al mateix escenari, a LaFACT, amb un auditori gairebé a vessar. Quina meravella! La peça, que reivindica el poder de la dona, va oferir vuitanta minuts intensos d’un flamenc contemporani, amb música i cant en directe, que va seduir des del primer moment per la seva energia, força, vitalitat i bellesa. 

Pagés ha creat una obra que proposa donar continuïtat al relat literari de “Les mil i una nits”. El llibre reuneix una sèrie de contes que la jove Scheherezade contava a un rei, de nom Schariar, per evitar les morts de les noies del seu regne. La jove es va convertir en narradora del monarca en saber que aquest, davant les infidelitats de la seva dona, volia casar-se cada dia amb una noia verge i l’endemà decapitar-la. Scheherezade s’ofereix com a voluntària, però abans ha traçat un pla per acabar amb els crims. Li explica un conte cada nit, però el desenllaç l’ajorna fins a l’endemà. I així ho fa al llarg de les mil i una nits, fins que la jove li diu que no té més contes. Llavors, el rei li respon que no cal perquè s’ha enamorat d’ella.

Final feliç per un home del tot pervers, malèvol i assassí. L’espectacle, que dona nom a la protagonista, és una crida, un cant a l’empoderament de les dones. L’obra presenta a un conjunt de nou balladores, amb Pagés al capdavant, que prenen tot l’escenari amb un flamenc d’avantguarda que expressa totes les capacitats i sensualitats femenines. Totes elles es reivindiquen en una dansa col·lectiva que té molt de moviment del cos, dels braços i, naturalment, de ritme trepidant i incessant dels seus peus talonejant sobre el terra.

L’obra que dansa és un flamenc res convencional. És elegant i estilitzat. Convida a endinsar-se de ple perquè arriba com una oda poètica. Al llarg de les composicions s’entreveu un ampli ventall de sentiments i d’emocions que captiven i flueixen, i que configuren escenes de força impacte visual. Elles soles lluiten contra el masclisme més punible, però juntes són més fortes per guanyar la batalla. Sumen saviesa, valentia, fortalesa per plantar cara a l’autoritat, al poder. Fan front als cops de bastó desplegant el llenguatge sonor del taló de les sabates. I el seu clam s’estén com una abraçada cap a tots aquells éssers que viuen presos de la por i la submissió davant mirades i fets incomprensibles.

“De Scheherezade” ofereix moments brillants, com els solos de Pagés que són gairebé hipnòtics, però també d’altres balladores que sobresurten i tot el conjunt. Totes si deixen la pell i demostren la seva força expressiva amb el cos, el rostre, la seva presència. Pagés i la seva companyia, que forma part sovint de la temporada de dansa de LaFACT, continua creant obres de flamenc molt atractives en les que tots els elements de la posada en escena són importants. Ho és, per descomptat, el ball, però també l’escenografia. En aquest cas, reprodueix una atmosfera de nit minimalista, amb una lluna sostinguda al fons de l’escena, gairebé sempre present, que canvia de forma i de llum segons avancen els dies. La música dels artistes interpretada en directe, juntament amb el cant, a vegades com un lament, tanca un regal que desperta els sentits més adormits.