L'Escolania de Montserrat ve a Terrassa amb el Cor Montserrat: "És una ocasió única"

Són 42 els cantaires que mantenen viva la flama nascuda fa 60 anys i preserven el fil d’història del Cor Montserrat de Terrassa, que aquest divendres celebrarà l’acte central de la commemoració amb l’Escolania montserratina.

Va néixer als cercles universitaris terrassencs, fruit de la inquietud d’un grup d’estudiants que van esdevenir dipositaris de tradició, però també es guiaven pels nous corrents de renovació del cant coral. Va començar a bategar cantant obres com “Ego sum pauper”, “No tardis Jack” o “Cànons de la música”, madurant pocs mesos després el repertori amb peces de l’envergadura de “Soc jo, soc jo, soc jo, Senyor” o “Exsurge quare obdormis”. D’allò fa 60 anys. Han passat més de 500 concerts, milers d’assajos, desenes de viatges. El Cor Montserrat bufa les espelmes de sis dècades d’existència i aquest divendres, 24 d'abril,  durà a terme l’acte central d’un any farcit de celebracions. A les 20.30 hores cantarà amb l’Escolania de Montserrat a la Catedral del Sant Esperit.

Rosa Maria Ribera dirigeix en l’actualitat una coral amb 42 cantaires: 11 sopranos, 11 contralts, 12 tenors i 8 baixos. La formació va assajar aquest dilluns passat amb el director de l’Escolania, Pau Jorquera, per preparar el que Ribera i la resta del conjunt consideren “el moment culminant de la celebració” amb una presència, la de l’Escolania, “que simbolitza els vincles històrics que uneixen el Cor Montserrat amb la tradició musical montserratina”. És “una ocasió única i un homenatge a l’excel·lència musical que ha guiat el cor des de la seva fundació”.

Abans del concert, a les 19 hores, l’historiador Pere Puig i el primer president del cor, Jaume Puig, pronunciaran la conferència “Un fil d’història, un compàs de quatre”, per desgranar la genealogia musical que connecta figures com el pare Àngel Rodamilans (fundador de l’Orfeó Montserrat el 1919), l’abat Cassià Maria Just, el pare Ireneu Segarra i Joan Casals, fundador de la formació terrassenca i deixeble d’aquesta tradició polifònica .

El programa

El Cor Montserrat va engegar el programa commemoratiu el 8 de febrer, amb un sopar-concert a Amics de les Arts i Joventuts Musicals que va reunir més de 100 assistents, entre els quals antics cantaires. Després d’aquesta jornada de retrobament es va programar, el 15 de març, un acte, “Els inicis que ens van fer Cor”, a la parròquia de la Sagrada Família, per rememorar els orígens fundacionals del conjunt en un espai vinculat als primers anys d’assaig del cor. La següent fita serà “Silenci, comença l’assaig”, una recreació teatralitzada d’un assaig coral de 1919 que s’escenificarà durant la Fira Modernista a Amics de les Arts. Això serà el 9 de maig. L’endemà, el cor oferirà una cantada de sardanes a la Plaça Vella.

El 27 de juny, dins la festa major de l’Antic Poble de Sant Pere, el conjunt egarenc rebrà el Cor del Conservatori de Felanitx per a un concert que tindrà lloc a les Esglésies de Sant Pere i significarà l’inici d’un intercanvi cultural amb Mallorca, illa a la qual el Cor Montserrat farà una gira els dies 12 i 13 de desembre.
El programa commemoratiu, amb un total de 13 propostes, prosseguirà el 4 de juliol amb una iniciativa singular: “Glosa-Tra(d)ïcions”, una experiència que fusiona cant coral i improvisació oral. L’endemà, el cor egarenc participarà a la missa de Festa Major.

L’agenda festiva continuarà després de l’estiu amb “Cançons de vi i taverna”, un taller participatiu conduït pel músic i etnomusicòleg Jaume Ayats que tindrà lloc a Amics de les Arts el 3 d’octubre. El dia 25 del mateix mes, Bernabé Dalmau oferirà una conferència “sobre el llegat espiritual i musical” de l’abat Cassià Maria Just, a l’església de la Sagrada Família. L’acte divulgatiu deixarà pas a un concert-homenatge a l’abat, amb obres seves interpretades per Mercè Sanchís a l’orgue i, per descomptat, les veus del Cor Montserrat.

Després de la gira per Mallorca, el Cor Montserrat tancarà l’any del seu 60è aniversari amb els tradicionals concerts nadalencs del Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic d’origen medieval declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. L’aportació a la representació d’aquesta peça, que a Terrassa es desenvolupa a la Seu d’Ègara, “simbolitza la voluntat del cor de preservar el patrimoni musical i connectar amb el passat”.

Aquest era precisament el propòsit d’aquells joves que es van reunir per crear el Cor Montserrat el 22 de gener del 1966 i van fer el primer assaig set dies després. Silenci. El Cor Montserrat canta.

Dos fets no tan inconnexos

El gener del 1966 van coincidir a Terrassa “dos fets aparentment inconnexos”, com explicava Ernest Castañé, aleshores president d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, al llibre que commemorava els 40 anys del Cor Montserrat, l’any 2006. Primer fet: es va oficialitzar la fusió d’Amics de les Arts i la delegació terrassenca de Joventuts Musicals. Segon fet: un grup de joves cantaires, encapçalat per Joan Casals, primer director de la formació, formava el Cor Montserrat, que va fer les seves primeres passes sota l’aixopluc del Centre Social Catòlic (CSC). L’any 1972 es va integrar a Amics de les Arts.