Estrelles d’un altre planeta a Terrassa

La gala d’estrelles de l’American Ballet quedarà impresa en la memòria del públic, amant de la clàssica, que va emplenar les dues funcions d'aquest passat cap de setmana a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT). L’espectacle (en la primera de les sessions) va ser un gaudi de veure un conjunt de primeres figures i solistes de la reputada companyia, dotats d’una capacitat artística amb un virtuosisme especial. Les vuit estrelles van brillar sobre l’escenari oferint un repertori dels millors passos a dos de ballets que han fet història i que, afortunadament, no passen de moda, malgrat que han complert més d’un segle. El públic es va rendir davant del conjunt d’intèrprets i, dempeus, aplaudint, li va costar dir adeu.

El programa, sota la direcció d’Alexandra Basmagy, ja preveia un èxit total. I així va ser. Al llarg de dues hores, amb un descans de minuts, els ballarins i ballarines van demostrar que tenen una qualitat increïble per executar les composicions més difícils i arriscades. Del repertori, en aquest cas del tot romàntic, hi va haver peces que van despertar més entusiasme, com els passos a dos de “Don Quixot”, amb Elisabeth Beyer i Takumi Miyake, en la cloenda, i el del “Corsario”, en la primera part, amb Sierra Amstrong i Andrew Robare. Ambdues parelles van mostrar molta complicitat des de l’inici i van fer vibrar al respetable amb un seguit de piruetes de salts i girs de dificultat extrema que tallaven la respiració i encongien el cor. El “Don Quixot”, amb més reptes encara, es va coronar de manera apoteòsica.

El programa, sota la direcció d’Alexandra Basmagy, ja preveia un èxit total. I així va ser

Els passos a dos de “Don Quixot” i  “El Corsari”, foren creats per Marius Petipa. Del mateix coreògraf, es van oferir dos duets més. Un d’ells, “El cigne blanc”, amb Hee Seo i James Whiteside, que va arribar amb tot el seu lirisme. La ballarina va expressar els moviments del cos, que demanaven molta debilitat i languidesa. I, l’altre, el pas a dos de “Giselle”, amb Elisabeth Beyer i Takumi Miyake, amb una interpretació de la protagonista femenina que va atrapar pel seu estil delicat i poètic. Del tot elegant va ser també el fragment de “Dotze valsos”, de Ducan Lyle, amb Breanne Granlund i Carlos González, que van ballar molt compenetrats en anar i venir d’aquesta dansa tradicional i popular que teníem tan associada a Viena.

El repertori clàssic més esperat es va completar amb altres peces més neoclàssiques (totes elles en la segona part), que van ser també molt ben rebudes. Del coreògraf Christopher Wheeldon, ens va arribar “Després de la pluja” amb la coneguda música d’Arvo Part. La parella, Hee Seo i James Whiteside, van transmetre tota l’emoció que demana el so d’aquesta peça i en la que el sentiment amorós s’expressa en el moviment dels dos cossos, pausat, sense pressa, per acabar essent gairebé un de sol.

Del mateix creador, es va escollir el duet “Com a aigua per a xocolata”, amb música de Joby Talbot, amb la parella Breanne Granlund i Carlos González. Aquesta va ser una peça de ball més rica en el dibuix de figures coreografiques i més intensa en el ritme. I, al costat de Wheeldon, un altre dels grans, com és Anthony Tudor. D’aquest coreògraf, la directora de la gala va escollir  “Les fulles s’estan esvaint”, amb música de Dvòrak, i a càrrec de Sierra Amstrong i Andrew Robare. Ambdós ballarins van saber comunicar la melancolia que, a vegades, apareix a finals d’estiu, tot esperant la tardor. El públic de LaFACT, amant de la dansa, també hem esperat aquest conjunt d’estrelles anunciat fa mesos. Ha valgut la pena. Un cop l’hem tingut a dalt de l’escenari, ens ha obsequiat amb el millor del seu art.

Fitxa

Gala d’estrelles de l’American Ballet. 25-04-2026. La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT). Direcció artística: Alexandra Basmagy. Pas a dos del “Cigne blanc”, “Dotze valsos”, “Giselle”, “El corsari”, “Després de la pluja”, “Les fulles s’estan esvaint”, “Com a aigua per a xocolata” i “Don Quixot”. Intèrprets: Hee Seo, James Whiteside, Breanne Granlud, Carlos González, Elisabeth Beyer, Takumi Miyake, Sierra Amstrong i Andrew Robare