Nascut a Terrassa el juliol del 1973, poeta prematur, guanyador del Premi Ciutat de Terrassa de Poesia fa 23 anys, examinador de les seves possibilitats “dins d’aquest món estrany”. Cerca llum, escriu a mà i confessa: ha deixat malferit Bartleby. És aquest un llibre de llums i foscors, de ciutats i deserts. “Un llibre d'amor i desamor, de ràbia i perplexitat”, es llegeix en la contraportada de “N y otros poemas”, que acaba de publicar amb Olé Libros. De l'estranyesa, aquests poemes. Ismael Osuna García ha escrit “un llibre d'humanitats”.
Què és “N y otros poemas”? Crec que és un intent d'elevació, de trobar la llum en la foscor, de confiança en quelcom que és més gran que nosaltres.
I qui és N? Una persona que inspira gran part dels poemes. Catalitza i representa un anhel de llum. I fins aquí puc llegir.
Tanques el llibre amb el poema amb el qual vas guanyar el premi Raimundo Ramírez de Antón, el Ciutat de Terrassa de Poesia, l'any 2002, “La identidad secreta”. Destil·la duresa. Està publicat tal com era. Ja l'havia retallat en el seu moment. Està dedicat a una amiga traspassada molt jove.
Què queda d'aquell jove poeta? Queda la mateixa intensitat, però matisada pels anys i el creixement poètic. I queden vivències.
Però no es perd frescor en el camí? Potser sí, però també es perd la voluntat de voler mossegar un tros de carn més gran que la teva boca. Ara ja no m’ennuego. Aquell poeta probablement seguirà aquí, però en tots aquests anys he après moltes coses. Per exemple, que no tot ha de ser difícil. Per exemple, he après a sentir la llum i valorar-la.
Defugint la sordidesa? En la sordidesa només es pot viure bé amb el parapet de la joventut. Després, no té cap mena de sentit. Fins i tot la teva veu poètica es veu afectada. Hi ha un cos subtil, des de la llum, amb el qual connectar. L'interior no sempre ha de ser fosc.
“Amb el temps es perd la voluntat de mossegar un tros de carn més gran que la teva boca”
Treballes en paper, escrius a mà els versos. Rara avis. A casa, escric amb ploma. I sempre porto a sobre un quadern. Necessito que el fet d’escriure esdevingui també un procés físic, sentir com rellisca la tinta en el paper. De jove, quan vaig escriure “”La identidad secreta”, treballava en una planta embotelladora d’oli, en una cadena. Quan m’assaltava un vers i tenia un instant lliure, l’apuntava en cartrons, en papers solts, fins i tot al braç.
Ha estat costós el pas per publicar des del punt de vista de cost personal? Una mica, per la sensació que, en una certa manera, suposa exposar una part íntima de tu, una part amagada que tots portem a dins. Sofria quelcom similar a la síndrome de Bartleby. Preferia no fer-ho. No m’agrada ser el centre d’atenció, ni tinc un gran ego.
"Crec que hi ha molta impostura en el drama i el mite del poeta torturat"
Et reconeixes com a poeta? Sempre havies volgut publicar? M’ha costat molt reconèixer-me com a poeta. Em donava plaer, sí, però em sonava a paraula gran. No feia el pas, potser envaït per la síndrome de Bartleby, i no m’atrevia a fer-ho. Fa uns quatre o cinc anys sí que vaig pensar a pagar-me una autoedició. No tenia els poemes ni passats a l’ordinador! Mai vaig viure el fet de no publicar com una mena de turment. Tampoc buscava l’interès del públic. I no era per inseguretat, perquè la inseguretat m’ha perseguit molt poc. Vaig analitzar el panorama i vaig trobar una editorial independent, però amb bona distribució, Olé Libros, que va mostrar-ne interès i ha cregut en el projecte. Primer vaig experimentar un “subidón” i després vaig contactar amb Bartleby, al qual havia de matar.
L’has mort? Crec que, almenys, l’he deixat malferit.
Quines inflùencies destaques en la teva poesia? Bec molt dels poetes romàntics anglesos: Keats, Shelley, Wordsworth, els que juguen amb la llum en la foscor, aquells que tantegen l’abisme. I he begut de Coleridge. També de nord-americans, com Whiltman i Allen Ginsberg. M’encanten els salms de la Bíblia. I m'apassiona Rumi, poeta del sufisme. Vaig arribar a ell a través de Leonard Cohen. M’atreu la dimensió mística, religiosa si es vol, la cerca d’allò absolut. Em va influir molt l’últim Federico García Lorca, i bona part del grup del 27. Emilio Prados, per exemple, no gaire conegut. També, després, Joan Margarit. I en l’elaboració m’agrada el cop musical.
- Isamel Osuna García va néixer a Terrassa l'any 1973
- Nebridi Aróztegui
El títol del poemari és senzill... En certa manera, sí. No m’agraden els títols metafòrics. No necessites la metàfora per a un títol. Les metàfores ja estan a dins.
Hi haurà un segon llibre? M’agradaria. Continuo escrivint en el meu quadern, visitant de tant aquest lloc subtil, però sense instal·lar-m’hi. El cementiri està ple de poetes instal·lats en el món subtil que hi van continuar vivint.
No ès país per viure-hi. En aquest lloc no se sobreviu. Visitar-lo de tant en tant et fa permeable, sentir l’amor, o un concepte de divinitat, Crec que hi ha molta impostura en el drama i el mite del poeta torturat. El llegeixo, el sublimo, m'influeix, fins i tot l’admiro, però sé que és un lloc en el qual no es pot viure. Allà es cremen els vaixells. Els que es delecten en la sordidesa es queden sense temes. Hi ha poetes que m’agraden i que m’influeixen, però a vegades tapen les esquerdes per on entra la claredat. M’agraden, és clar, de Jim Morrison a Rimbaud, però jo camino cap al sol.
Hi ha qui beneeix la poesia només com a ornament. Jo crec que la poesia ha de ser d’una honestedat gairebé totalitària. T’has de rebuscar en un estat subtil, asseure’t i concentrar-te en aquesta part subtil perquè ascendeixi i et vagi formant els versos. Aquest viatge t’allunya del món pràctic, però no pots romandre aquí molt temps. Serveix per trobar-te a tu mateix, el contacte amb el cos subtil et fa més porós als sentiments. Existeix el procés intel·lectual de creació, però neix d’aquí.
És quelcom terapèutic? Vaig pensar que sí durant molt de temps, però potser això és massa definir. Crec que tot ho és. Sí que pot haver-hi un intent de sanació del dia a dia, del “desastre quotidià” del qual parlava Cohen. Es tracta de contactar amb l’estat subtil i prendre aire.
