Formosa ha rebut un homenatge que partia de “l’únic objectiu de fer-lo feliç”, tal com desitjava la colla d’artistes i amics que li van preparar l’espectacle.
De fet, l’obra ja havia estat estrenat a Sabadell, d’on és nascut Formosa, tot convertint l’esdeveniment en un gran acte d’homenatge al dramaturg. I ara ha estat el partit de tornada.
Amb el pati de butaques del Teatre Principal ple, amb la presència de l’alcalde Jordi Ballart i noms de la cultura com Vicenç Villatoro, Pau Monterde, Rosa Cadafalch i Pau Gómez, el vespre ha estat un acte d’estima.
“Molt bé diu, senyor Feliu!” porta a l’escenari poemes i textos teatrals de Formosa, interpretats per bons amics com Joan Anguera, Pere Arquillué, Jordi Boixaderas, Mario Gas, Andrés Corchero, Anna Güell, Vicky Peña, Marissa Josa, Mònica Lòpez, Carme Sansa i Ester Formosa.
És remarcable que tots els artistes que van estrenar l’espectacle a Sabadell han repetit a Terrassa, malgrat la dificultat de quadrar les agendes d’artistes tan reconeguts.
A més a més, el grup Lisboa Zentral Cafè (dirigit per Joan Alavedra) s'ha encarregat de la música.
L’espectacle, a través d’un text llegit per Anna Güell, també ens recordava la seva etapa egarenca, on va deixar un vincle personal i laboral molt estret. I on hi ha tornat a viure, als seus 90 anys: “Algú ha dit que soc un tastaolletes, paraula que a mi m’agrada més que ‘diletant’. D’altra banda, i abundant en tot aquest embolic, soc un sabadellenc que ha viscut catorze anys a Terrassa”.
L’espectacle ha prosseguit com un recital ple de subtilesa, en un escenari del Principal engalanat per a l’ocasió.
“Per què no instituir el teatre obligatori? Per quina raó han instituït l’escola obligatòria?”, es preguntava després Jordi Boixaderas reproduint frases plenes d’ironia de l’homenatjat.
“Tinc la impressió constant / Que hi sobro, / que hi soc de més / enmig dels morts en què continuo / tenint fe i els vius capaços / de fer-me-la perdre”, recitava Arquillué, tot ensenyant, també, aquesta cara més fosca.
Ester Formosa, la seva filla, va llegir un poema: “A casa nostra, / hem deixat de fer pans amb les pedres / i tenim pedres a les mans”.
Vicky Peña i Mònica Lòpez van parlar en alemany per visibilitzar, també, la seva faceta de traductor. No hi van faltar versos de l’admirat i tantes vegades traduït Bertol Brecht. De fet, l’espectacle va acabar musicalment amb “Alabama Song”, de Bertolt Brecht.
“Si això li fa feliç...”
Formosa sempre ha estat un home tan entusiasta de l’art dramàtic, com contrari a fer comèdia en la vida real; un tarannà que, lluny de crear-li enemistats, li ha permès de fer amics en tots els camps on s’ha mogut. I uns quants d’aquests amics són, precisament, els van preparar l’homenatge d’ahir. “ Si això el fa feliç, nosaltres també ho serem”.
