El preu frena el 37% de consumidors de mercat a Terrassa

El sector comercial terrassenc obté un notable, un 7,9 sobre 10 punts, a l’enquesta d’hàbits de consum i compra duta a terme per la Diputació de Barcelona durant el 2024. La població ha valorat molt positivament el tracte (7,9) i la professionalitat (7,7) dels comerciants de la ciutat, però l’enquesta també recull algunes de les principals preocupacions dels terrassencs a l’hora de fer la compra. 

La varietat d’oferta comercial a la ciutat queda amb decent 6,7, i els preus (5,5) i la dificultat d’aparcament (5,3), són clarament les grans preocupacions de la ciutat en aquest aspecte. De fet, el govern municipal n’és conscient quan va afirmar al tercer Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que el 90% d’aparcament al carrer està ocupat, i treballa per posar-hi solució.  Un fet que es pot traduir compres a fora de la ciutat. El preu és el gran condicionant del 37% de la gent que compra fora de Terrassa tot el que té a veure amb l’alimentació d’oferta. En aquest sentit, els compradors també la qualitat (26,8%) i la varietat (23,3%) influeixen a l’hora de buscar productes frescos a la ciutat.  Pel que fa a la resta de l’alimentació, un 64% dels qui compren fora de Terrassa ho fan per manca d’oferta comercial. mentre que l’economia dels preus també es manté amb un 30%. En aquest sentit, les ciutats més triades pels terrassencs en alimentació són Sabadell (41%) i Barcelona (18%).

On es compra a Terrassa?

Els hàbits de compra d’alimentació a la nostra ciutat estan àmpliament encapçalats pels supermercats amb un 82,4% dels enquestats. Per darrere se situen els hipermercats (10,9%) i les botigues de barri (5,1%). On canvia el paisatge estadístic és a l’alimentació fresca. El supermercat segueix dominant amb gairebé un 50% de preferències, però per darrere apareixen les botigues de barri (31,3%) i els mercats municipals (13,4%). Destaca la poca tradició que té Terrassa per comprar al mercat, comparat amb la resta de la demarcació de Barcelona, perquè aquesta s’enfila fins al 26,3%,o el que és el mateix, el doble. El consumidor és fidel al mercat per la qualitat dels productes (77,1%), més enllà de la comoditat o l’hàbit a l’hora de comprar (11,8%), però tot i això, els mercats terrassencs no acaben de cridar l’atenció i enganxar la seva població. 

La despesa mensual, en números

Una de les grans preocupacions de la població de Terrassa són els ja esmentats preus, raó per la qual no es compra tant als mercats. I és que de mitjana, el 30% de les llars terrassenques es deixen més de 600 euros mensuals en alimentació i productes de compra habitual. Aquest percentatge s’alça fins al 58% amb les llars que gasten més de 400 euros en aquest aspecte. És per aquest motiu que més de la meitat dels enquestats (54%) afirma haver canviat la freqüència de compra de productes de qualitat degut a l’augment de preus. Aquest percentatge varia dràsticament centrant-nos en els menors de 29 anys (83%) i els menors de 44 (62%). De fet, un 52% de la població terrassenca afirma comprar molts més productes de marca blanca que abans. Bona part de les franges d’edat es mantenen en aquest percentatge excepte, de nou, els més joves de 29 anys, on torna a ser del 83%. 

Compres per internet

Curiosament, Terrassa tampoc es pot considerar una ciutat compradora compulsiva per internet, segons l’enquesta de la Diputació de Barcelona. Un 46% de la població afirma no haver-ho provat mai, mentre que un 30,3% compra una vegada al mes. Només el 6% dels enquestats compren setmanalment a través de les pantalles. Malgrat que les preferències dels consumidors digitals són la roba (29,6%) i els productes d’oci (23,4%), també apareixen compradors d’alimentació -fresca i no fresca- vorejant el 2% dels enquestats. Més competència, doncs, pels mercats i els comerços de proximitat, perquè la gran majoria (83,9%) d’aquests portals de compra digital són generalistes multiproducte com ara Amazon o Aliexpress.  Les motivacions a l’hora de triar aquestes vies de consum són bàsicament per la comoditat en el procés de compra (34,6%) i per la diferència de preus (22,3%). Només un 25% dels enquestats afirma preferir comprar personalment a les botigues, i un altre 24% no li agrada simplement comprar per internet.

Com compren els terrassencs?

Míriam Panadero i  Juan Jesús Díaz,  42  i 44 anys

La Míriam i en Juan Jesús no marxen de Terrassa per fer la compra. Ho compren tot a través d’internet “perquè ens arriba còmodament a casa i no hem de fer l’esforç d’anar a buscar-la, carregar-la al cotxe i pujar-la a casa”.  En general, tot són bones experiències “tot i que quan compres tot l’any així, alguna cosa pot passar”. Duen a terme una gran compra mensual i després petites dosis setmanals, i paguen entre 500 i 600 euros al mes.

Marta Ariza, 28 anys

“M’agrada el mercat, però de vegades consumeixo al supermercat perquè és més econòmic, i va millor per feina i temps”. La Marta és vegetariana i compra la verdura al mercat “perquè compro pels ulls i és més proper”. Es deixa prop de 300 euros amb la compra mensual “tot i no consumir carn ni peix, i comprar una mica més de marques blanques”. A més a més, “compro a internet coses vegetarianes molt concretes per complementar l’alimentació”.

Jesús Llopis ,  63 anys

Cada dissabte, en Jesús és fidel al mercat. Hi compra la verdura i la carn “perquè són més productes de proximitat, i conec les persones que m’estan venent... Tinc tracte amb els venedors”.  La despesa per la compra al llarg del mes se li enfila fins als 600 euros aproximadament, perquè també compra al supermercat “llet, productes de neteja, aigua i tot el que no acostumo a trobar al mercat”.  

Verónica Martínez ,  38 anys

Normalment, la Verónica tria el supermercat “per comoditat, i perquè hi ha una mica de tot”. La seva despesa mensual acostuma a ser d’uns 400 euros, tot i que ha  comprat més marca blanca “perquè és més econòmic, som més a casa i les nenes mengen més... I al final, la marca blanca també està bé”. No és molt de comprar per internet malgrat que “a la pandèmia sí que ho fèiem, però prefereixo anar al supermercat personalment”.