Els nens toquejaven l’escultura. De fet, tothom s’hi havia aturat en alguna ocasió. No debades, estava allà, al bell mig del carrer Cremat, quan els carrers del centre encara no lluïen l’actual llamborda vermella. Quina és?
I és clar: l’escultura “Nen amb cérvol”, obra de Ferran Bach-Esteve, l’escultor més prolífic de Terrassa i amb més obra instal·lada a l’espai públic. Serà una de les obres que es visitaran diumenge a la ruta “Ferran Bach-Esteve i Àngela Ubasart, del taller al carrer”, que organitza el Museu de Terrassa coincidint amb els actes de La Nit dels Museus.
El recorregut guiat per les escultures de Ferran Bach-Esteve, tanmateix, començarà al carrer Cremat. I és que aquí es troba la casa familiar de l’escultor (mort l’any 1992) i de qui fou la seva dona, la ceramista i pintora Àngela Ubasart.
La mateixa Ubasart encara hi resideix i està previst que saludi breument als convidats a la visita. De fet, els assistents a la ruta entraran a la planta baixa de la casa, reconvertida fa anys en un espai expositor d’escultures d’ambdós artistes.
“Nen i cérvol” va ser treta del carrer Cremat després que fos decapitada l’any 1985”
Aquí es troba, per exemple, una versió de petites dimensions de “Maternitat”, la gran escultura ubicada al hall de l’Ajuntament de Terrassa. “Bach-Esteve la va fer amb motiu de les riuades”, recorda Ubasart. I matisa les diferències: La dona del carrer Cremat està nua i és una escultura de marbre, mentre que la de la casa consistorial està vestida i és de pedra.
- Carrer Cremat
L’espai expositiu del carrer Cremat també inclou les peces “Nu”, “Nu assegut”, “Cap de sant Jordi”... Aquesta darrera és una versió reduïda d’una gran peça que es troba instal·lada al carrer a Manresa. “És d’acer inoxidable, tot i que després la va cremar, per això agafa aquell color”.
L’acer inoxidable
No és un detall fútil: i és que Bach-Esteve va ser un dels primers artistes a treballar l’acer inoxidable. “El demanava a la fàbrica del senyor Boixareu, a Barcelona. De fet, ell personalment li va demanar una escultura, que retratés els seus dos fills, que després va instal·lar al costat de la piscina, a una torre que tenia la família a Pedralbes”, afegeix.
De fet, bona part de la producció de Bach-Esteve es troba a cases de Barcelona. I d’altres a esglésies. Però les terrassenques són ben visibles. Una ruta que comença amb el “Nen amb cérvol”, històricament ubicada al carrer Cremat... I que ara es troba als jardins de la Masia Freixa. “Uns gamberros li van treure el cap. Patia algunes bretolades. I al final, l’Ajuntament la va haver de treure del carrer”, explica Ubasart. Va ser els anys 1980 i 1985. El que només recordarà la gent gran és que el carrer Cremat no va ser la seva localització originària: Creada el 1962, es va instal·lar davant el lateral de l’edifici de Correus. Però l’obra va patir greus desperfectes quan, durant les celebracions de l’ascens de categoria de l’equip de futbol local, el 26 de maig de 1975, uns afeccionats inflamats d’eufòria decidiren enderrocar-la.
No és pas l’única escultura que va patir vandalisme. També “Dr. Fleming”, a Mútua Terrassa, era objecte de pintades, fins que l’hospital se’n va ufanar a fer les neteges. I d’un altre artista, Miquel Puente, és la famosa “Maria Eva”, que avui en dia es troba al magatzem de la casa Alegre de Sagrera, després que fos vandalitzada a la plaça Didó.
Potser més simbòlic és el cas d’una escultura d’Ubasart que es trobava al Parc de Sant Jordi. Tanmateix, també va ser decapitada. I finalment, la regidoria de Cultura la va reinstal·lar al Cementiri municipal. Avui en dia es pot trobar en un racó prominent, al costat de l’església.
De fet, al cementiri també es troben diverses estàtues de Bach-Esteve. En destacarem dues: “Monument a les víctimes de la riuada” (una altra), i “Repòs”, en memòria de les víctimes de la Guerra Civil.
I tornant a Terrassa, una ruta “bach-esteviana” hauria de passar ant sí com no per la placeta de Saragossa, on va instal·lar “Flama II”, en referència als Jocs Olímpics. I a prop, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, també hi és el monument al poeta que dona nom a la plaça. Tot evocant els records d’infantesa.
