Esprais a la riera, pinzells al Vapor Ros

La Terrassa hiperaccelerada encara té espais on el temps s’ha glaçat. I  hi ha qui mira de contemplar allò que passa desapercebut. 

L’espai és el Vapor Ros i la mirada és d’Edmundo García (Terrassa, 1993). I és que aquí on el pintor té el petit cau artístic, dins l’estudi de la consolidada pintora Rosanna Fontanet.

Amagat de la vista dels tafaners, actualment només es pot entrar al pati central del Vapor Ros pel carrer del Racó. García seu damunt del rebaix d’un finestral, prop d’un gran nesprer ple de fruits, mentre s’ensuma la flaire de les cassoles de l’escola de cuina de Su, també ubicada dins el vapor. 

“No creguis, vaig començar a pintar amb 12 anys. Però feia grafits al carrer”, explica Edmundo García, que no és el seu nom del DNI, sinó el pseudònim artístic que emprava per tal que no el multessin. García pintava a les parets entre Can Boada i la Maurina. “Jo vaig créixer veient com pintaven la generació d’Àngel Kòsmik, Flash, Pako, Amigo...”, explica. Una generació que es va apropiar de les parets del corredor de la riera de Palau. “I clar, també vaig créixer volent omplir la riera de colors i de fer grans murals”, afegeix. 

Estudiant de Belles Arts

Sense abandonar l’“street art”, va començar estudis de Belles Arts. “Va ser com una reafirmació de la meva identitat”. I en els següents anys, van naixent projectes artístics comunitaris amb altres joves de Terrassa. “Per una banda, vam crear un col·lectiu que es deia Majara Studio”, amb altres muralistes com Gerard Pla, Ariadna Martínez, David Sánchez i Oriol Mullor. “Vam fer serigrafia, tallers, murals...”, rememora. “I, per una altra banda, fa 10 anys, diferents joves vam crear el Corralito”, diu.   

En aquest temps, també ha afinat els seus interessos artístics. “A la ‘uni’ fèiem una mica de tot. Però amb els anys, m’he enfocat com a artista visual i creador d’imatges”. 

De fet, va ampliar estudis amb els pintors Axel Void i Pablo Marchante, ja que sentia la necessitat de continuar aprenent, com encara ara. I llavors va començar amb la seva línia d’investigació entorn de la imatge. “Vivim temps d’hiperproductivitat d’imatges, en consumim moltíssimes. Així que jo rescato material dels arxius d’imatges i en faig una nova lectura”, explica. 

Conceptualment, d’una imatge en fa una anàlisi profunda. I d’allà, el cos de l’obra. A nivell tècnic, fa collage, trenca i arrossega, imprimeix, fa quadricromies... “Són processos d’alteració de la imatge, per aconseguir un prototip. I aquest em serveix com a guia a l’hora de posar-me a pintar el quadre”, revela, sobre el seu procés de creació. “M’agrada detenir-me en allò que ens passa desapercebut en el dia a dia”.   

El pati del Vapor Ros, resisteixen alguns oficis entre naus postindutrials. Com l’estudi al qual s’ha incorporat ara fa un any. “Tenia un espai a casa. Per mi, d’acord. Però preferia tornar a compartir amb altres companyes”. Estudi i el temps glaçat de l’interior del Vapor Ros. 

“Terrassa no és ciutat expositiva, cal anar-hi fora”

Edmundo García té ara mateix obra exposada a la galeria La Panartería, a Madrid. I es troba en procés de cerca de galeries a Barcelona. “Crec que terrassa no és una ciutat expositiva. Aquí és on crees obra, i després vas a exposar-la a un altre lloc: Madrid, Barcelona...”.  De fet, matisa, “és per això que vam muntar el Corralito”. García té, a més a més, un petit hàndicap: S’ha centrat molts anys en comunitats artístiques i fins ara havia treballat poc la visibilitat de la seva carrera individual.  

Actualment també impulsa el projecte a A cau de mur, amb Gerad Pla. Són tallers de muralisme participatiu, amb col·lectius específics, com ara un cas de bullying a un centre escolar.