El dolor de l’absència s’espesseix i s’expandeix en versos descarnats que més de mig segle després, sense que l’autor d’aquest catàleg de solituds pogués saber-ho, s’han solidificat en cançons; en concret, en un compendi de Lied per a piano i veu sola. El pianista Joan Manau (1962) i el tenor Joan Laínez (1974) són darrere aquest projecte, “L’alè del record”, un disc amb vint temes basat en el poemari “Cançoner”, del terrassenc Feliu Formosa (1934). El mateix poeta va proposar el títol, "L'alè del record", quan Manau li va traslladar el suggeriment de la discogràfica: potser millor no dir-li "Cançoner". Segons Manau, el poeta "va trigar 15 segons" en verbalitzar aquest nom alternatiu. L'alè "resumeix perfectament el poemari", assegura el compositor.
El poemari s'ha inclòs en el llibret del disc, "per afavorir-ne la comprensió", diu el compositor i pianista. Editat pel Segell Microscopi, aquest nou cicle de Lied de Manau converteix l’atmosfera emocional del conjunt de poemes en una obra musical contínua, d’uns 63 minuts sense interrupció, que segueix l’estructura de “An die ferne Geliebte” de Beethoven. Cada peça queda enllaçada amb la següent amb les notes del piano sense solució de continuïtat.
El Lied, inspirat en poemes, és una de les grans formes de la música de cambra europea
L’obra, enregistrada l'agost passat, ha estat concebuda per a tenor lírico-spinto i piano, amb Manau a l’instrument i Joan Laínez a la veu. Tot comença amb “Queda l’esguard, encara no serè” i acaba amb “Faràs dos trucs i t’obriré la porta”, com en el llibre que Feliu Formosa va començar a escriure l’abril de l’any 1975, set mesos després de la mort de la seva esposa, l’actriu Maria Plans, la Mari, amb qui el poeta s’havia casat el 1960. Els versos d’“Enmig de camps de blat segats de poc” o “Tot és fora de mi” travessen sentiments de dolor, amor, solitud i enyorança que Manau converteix en música encaixada en el Lied, una de les grans formes de la cambrística europea que es va desenvolupar especialment durant el romanticisme alemany del segle XIX.
- Manau i Laínez
El Lied s’inspira en un poema líric que li serveix de lletra. En el cas de “L’alè del record”, se sustenta en una reflexió sincera i emotiva, que a vegades sembla senzilla, sobre la pèrdua i el sentit de retrobament amb la imatge i els records deixats per la persona estimada. Per la Mari, “en un record que reincideix”, com resa un dels poemes. L'adaptació del "Cançoner" per part de Manau ja va tenir una primera versió anys enrere, però amb un tenor lleuger. Per a "L'alè del record", el creador volia un altre tipus de veu, una altra rotunditat, més dramatisme. Joan Laínez va ser escollit “per la seva capacitat de transmetre tota la profunditat emocional del cicle” i després de la recomanació de Jordi Torrents, director artístic d’Òpera a a Catalunya. El piano de Manau no assumeix sols un paper d’acompanyament, sinó una funció de coprotagonisme, en diàleg amb la veu de Laínez i amb capacitat expressiva per arribar on de vegades les paraules no arriben.
Trajectòries
Joan Manau és pianista, director d’orquestra i compositor, amb una trajectòria molt vinculada al repertori per a veu i piano i al món de l’òpera. Ha estat professor al Conservatori de Terrassa. Ja s'ha jubilat d'aquest àmbit. Es va formar a l’Escola Municipal de Música de Sabadell amb Adolf Cabané, i va continuar els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb mestres com Josep F. Pagés, Manuel Oltra, Josep Poch, Josep Garcia Gago, Xavier Boliart i Carles Guinovart. Al llarg de la seva carrera s’ha especialitzat en el gènere del Lied i l’acompanyament vocal. Va perfeccionar la interpretació del Lied alemany i francès amb el pianista britànic Charles Spencer. També va treballar repertori de cant i piano amb Alicia de Larrocha i va aprofundir en el Lied català amb Narcís Bonet.
“L’alè del record” és una obra musical contínua, d’uns 63 minuts sense interrupció
Laínez és un tenor mallorquí amb una trajectòria sòlida al panorama líric europeu que fusiona la tècnica del bel canto i una interpretació emocionalment profunda. La seva projecció internacional ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el Primer Premi del prestigiós Concurs Internacional Grandi Voci de Salzburg (2023).
