La seguretat a Terrassa presenta un balanç favorable durant la primera meitat de l’any. Segons les dades del primer semestre de 2026 elaborades conjuntament pels Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal, la taxa de criminalitat ha caigut un 10,9% a la ciutat, situant-se en 26,03 delictes per cada 1.000 habitants (enfront dels 29,21 del mateix període de 2025). La millora és encara més accentuada si es posa el focus únicament en els delictes de l’àmbit físic —els que tenen lloc al carrer, comerços o domicilis—, on la taxa per habitant s’ha reduït un 16,7%.
Aquesta dada situa l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa en una posició clarament privilegiada respecte a la mitjana del conjunt de Catalunya, on la taxa se situa en 32,68 fets per miler d’habitants. L’evolució egarenca ha permès als cossos policials etiquetar la situació del municipi com una “millora consolidada” .En termes absoluts, entre gener i juny s’han registrat 6.072 fets delictius, un 1% menys que en el mateix període de 2025 (6.175) i un 16% menys si es compara amb el primer semestre de 2024 (7.231 fets). Del total de delictes, el 80,4% (4.882) corresponen a l’àmbit físic i el 19,6% restant al món virtual, una tipologia que no ha generat cap detenció .
La gran dada
El factor principal que ha permès aquesta millora de la taxa és el fort descens dels robatoris amb força, que s’han reduït un 24,5% respecte al primer semestre de 2025. En total s’han registrat 234 fets (76 menys que l’any anterior). D’aquests, el 37,5% van tenir lloc en domicilis particulars, el 20,1% en establiments comercials i un 15,9% en espais annexos com garatges o trasters. Aquest comportament positiu en els delictes patrimonials estructurals permet compensar l’evolució d’altres tipologies que, per contra, han patit un increment i mantenen en alerta els cossos policials.
El principal maldecap per als cossos de seguretat durant aquest inici de 2026 han estat els furts, que han augmentat un 17% fins a aconseguir els 1.584 casos (238 més que el 2025). Aquest repunt s’explica en gran part per la gran onada de furts registrats als autobusos urbans de Terrassa durant la primavera, on una banda organitzada va cometre més d’un centenar de delictes abans de ser desarticulada. Quant a les localitzacions, el 39,6% dels furts tenen lloc en comerços, el 37,9% a la via pública i el 7,9% al transport públic.
L’increment dels furts ha impactat directament en la Taxa d’Eficàcia (fets resolts sobre el total de coneguts), ja que és una tipologia de difícil resolució per la falta de descripció dels autors. El percentatge de resolució ha passat del 34,9% el 2025 al 30,74% aquest 2026 (1.867 fets resolts). En paral·lel, s’han obert 2.068 investigacions a un total de 1.685 persones diferents.
Més enllà dels furts, les dades mostren un increment en delictes d’alt impacte social. Els robatoris amb violència o intimidació han après un 8,3%, amb un total de 196 fets. Aquestes situacions, que sovint comporten lesions, es produeixen majoritàriament a la via pública (66%) i en comerços (23,5%).
Així mateix, els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 26,9%, passant a registrar 66 fets. Prop de la meitat d’aquests (43,7%) han tingut lloc a l’interior de domicilis, un àmbit on la policia té un marge de prevenció molt reduït. Per contra, el 29,1% s’han après a la via pública, un fet que ha portat a Mossos i Policia Municipal a reforçar els “itineraris segurs” entre les zones d’oci nocturn i els transports públics. En el desglossament, es comptabilitzen 19 agressions sexuals sense penetració, 10 amb penetració i 12 amb penetració i violència. Un total de 14 d’aquestes agressions greus van ser patides per menors de 16 anys.
Reincidència i perfil del detingut
Durant els primers sis mesos de l’any s’han practicat 761 detencions a la ciutat, que corresponen a 600 persones diferents (totes per delictes de l’àmbit físic). El 87% dels detinguts són homes i la franja d’edat més nombrosa és la de 25 a 34 anys (230 detinguts).
- La criminalitat coneguda baixa un 11% a Terrassa i se situa per sota de la mitjana catalana
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Pel que fa a la reincidència, el 63,5% dels arrestats (381 persones) no tenien antecedents pel mateix delicte, mentre que el 36,5% (219 individus) eren reincidents en la mateixa tipologia. L’individu més detingut en aquests sis mesos va acumular fins a 6 arrests. Per tipologies, els motius principals de detenció han estat el maltractament en l’àmbit de la llar (86), requeriments judicials o recerques (82), robatoris amb violència (73) i robatoris amb força (57).
Més de 4.400 víctimes
El balanç comptabilitza 4.430 víctimes (un 8% més que el 2025), de les quals 4.175 són persones diferents. Tot i que el grup més nombrós se situa entre els 45 i els 54 anys (897 víctimes), la policia manté l’atenció en els col·lectius vulnerables: 229 víctimes eren menors d’edat i 685 tenien més de 65 anys.
Aquesta realitat es trasllada al telèfon 112. Les primeres causes de trucada d’emergència a Terrassa, empatades amb 5 trucades diàries, són les discussions verbals i la sensació d’inseguretat generada per la presència d’alguna persona a la via pública, seguides dels problemes amb clients en comerços i els avisos per furts.
Mossos i Policia Muncipal, mà a mà
La millora de la taxa de seguretat a Terrassa s’explica per l’engranatge diari entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal. Ambdós cossos treballen colze a colze als carrers: mentre la policia autonòmica lidera la investigació criminal i la resolució dels delictes més greus, el cos local domina la proximitat, el control de l’ordre públic i la convivència ciutadana. Aquesta col·laboració es reflecteix en les denúncies per delictes penals principals tramitades aquest primer semestre: 4.389 han entrat a través de Mossos i 1.683 mitjançant la Policia Municipal. Des de la policia catalana es destaca l’elevada càrrega de feina penal que assumeix el cos local, una xifra que no inclou la ingent activitat assistencial, de trànsit i d’ordenances que la policia local resol directament des de la seva pròpia centraleta sense que esdevingui una denúncia penal.
Un dels àmbits on aquesta coordinació ha donat millors resultats és en la lluita contra les ocupacions il·legals. Entre gener i juny s’han registrat 99 denúncies per ocupacions consolidades, el que suposa una caiguda del 51% respecte al mateix període de 2025 (103 casos menys).
La gran majoria (94) van afectar immobles buits o de grans tenidors, mentre que en les 5 ocupacions de primeres residències l’efectivitat va ser del 100% per desallotjar i recuperar el pis. En global, 93 dels 99 fets s’han resolt, tot i que no es van practicar arrests al no tractar-se d’un delicte tipificat com a greu.
En salut pública es manté una estabilitat absoluta amb 40 denúncies, les mateixes que l’any passat. El 79,5% van tenir lloc a la via pública, un entorn on Mossos posa en valor la tasca fonamental de la Policia Municipal per detectar el tràfic de drogues al detall. El 10,9% restant van ser en domicilis, on la investigació conjunta és clau.
