Li costa dissimular l’emoció, però tampoc pretén amagar-la. De fet, ha picat molta pedra, o cel·luloide, per arribar fins aquí “i el que vingui a partir d’ara, benvingut sigui”, diu Eloy Calvo, cineasta terrassenc que es troba aquests dies concentrat en la presentació de la seva òpera prima de ficció. Amb “La furgo” ha aconseguit portar a la pantalla gran el seu primer llargmetratge, una obra basada en la novel·la gràfica del mateix títol; una comèdia dramàtica protagonitzada per Pol López i Martina Lleida.
López representa un divorciat que viu amb la seva filla de 6 anys (Martina Lleida) en una furgoneta mentre intenta reconstruir la seva vida. La pel·lícula, en versió original en català i amb música de Marc Parrot, s’estrena aquest divendres en cinemes. I aquest dissabte, a les 19 hores, Eloy Calvo presentarà el film a casa, al Cinema Catalunya, on participarà en un col·loqui moderat pel crític i creador de continguts Rafa Valls. “És el meu primer llargmetratge de ficció i per a mi és un pas molt important, la cristal·lització d’un somni, perquè fer un film com aquest havia estat sempre el meu objectiu. El camí de la vida et porta a vegades per altres llocs, com els documentals d’autoproducció o els productes d’animació. Aixecar una pel·lícula de ficció és complicat”, explica el cineasta.
Somni fet realitat
Eloy Calvo va comprar el còmic “La furgo”, de Ramon Pardina i Martín Tognola, l’any 2018. El somni s’ha fet realitat sis anys després de l’enlluernament fundacional. Aquella portada, amb una furgoneta avançant pel fons de la mar, amb un pare i la seva filla compartint una mirada còmplice, va inaugurar l’idil·li. La sinopsi el va eixamplar. La lectura de la novel·la el va completar. A l’Eloy Calvo li va captivar la novel·la, no només com a lector de còmics, sinó com a cineasta amb el cap permeable a històries. Allà n’hi havia una.
“És el meu primer llargmetratge de ficció i per a mi és un pas molt important, la cristal·lització d’un somni, perquè fer un film com aquest havia estat sempre el meu objectiu", diu el cineasta
“Vaig apreciar una llavor de pel·lícula pels personatges i la història interna. I vaig contactar amb els autors”, recorda. Però entre el descobriment de la novel·la gràfica i el rodatge del film van transcórrer sis anys. Són les coses que implica el fet de picar pedra.
En el 2019 va arribar la connexió del cineasta amb la productora Teidees, que buscava ampliar horitzons que transcendissin la seva especialització en animació, i de l’encreuament d’interessos i somnis va néixer la relació que va fructificar l’any passat amb el rodatge de “La furgo” (19 dies de filmacions), la història d’Oso (Pol López) i la seva nena. I la d’un vehicle, la casa itinerant, que té més de 34 anys.
- El film el protagonitzen Pol López i Martina Lleida
El vincle amb Terrassa arriba de la mà també del lloc de rodatge; per descomptat, el Parc Audiovisual de Catalunya. “La furgo” és un viatge personal amb tocs de “road movie” i tints d’animació en moments onírics àlgids. S’han construït grafismes per sobre de la pel·lícula per crear universos diferents. És, en paraules del director, “una comèdia dramàtica concebuda com ‘feel good movie’, amb caire social però sense perdre de vista el to amable i humorístic”. Les vicissituds d’Oso “tenen un rerefons social complicat, però al mateix temps presenten un to esperançador i lluminós. No volíem caure en el dramatisme ni en la llàgrima fàcil”.
Oso té 45 anys i tracta de restablir la normalitat en la seva vida al costat d’un grup de persones peculiars, però el casament de la seva exparella el porta a una situació límit. “La furgo” és, segons la productora, “un emotiu drama humà sobre la precarietat, la identitat i la cerca de segones oportunitats”. Un film agradable, reconfortant, que arrenca un indici de sentiment positiu entre el desordre vital exposat. “A vegades cal tornar a començar”, resa el subtítol. Oso camina per la corda fluixa, “però aconsegueix sobreviure dia a dia sense perdre la seva mirada particular: irònica, fantasiosa i crítica”, apunta el cineasta. La seva història mostra com una persona, a través d’una sèrie de decisions, “pot acabar vivint a la vora del que entenem com a exclusió social”.
Tirar endavant
No tenir un sostre, o convertir una furgoneta en el teu habitatge rodant, pot desestabilitzar relacions personals i treball, “i fins i tot posar en risc el que més estimes”. Eloy Calvo va voler narrar les vicissituds d’Oso “per explorar la por que tothom pot tenir al fracàs”; per explicar “com una persona, enmig d’aquesta situació difícil i precària, pot intentar tirar endavant”.
Oso lluita a la seva manera, en una furgoneta que és el seu últim refugi. Comptar amb Pol López ha significat un suport per al projecte: “És cap de cartell i saps que t’omplirà la pantalla i et pot portar a llocs que no esperes”.
Passant per Gusen
“La furgo” es podrà visionar durant tota la setmana vinent al Cinema Catalunya. Eloy Calvo (Terrassa, 1986) és graduat a l’ESCAC en direcció de ficció i a l’Escola Joso en il·lustració i còmic. El cineasta ha realitzat campanyes per Atresmedia Cine, Sony Pictures España, BaikalPro i Namek Studio i ha dirigit documentals per Amical Mauthausen, Arrels Fundació i Paral·lel 40. Imparteix tallers i monogràfics de narrativa visual i “storyboard” a l’ESCAC. Com a guionista gràfic ha treballat en les sèries d’animació “Sendokai Champions”, “Jokebox”, “Laland” i “Flying Squirrels”; també en àmbits de la publicitat i els videoclips. Al cinema, a pel·lícules com “Vera”, “Escándalo”, “Ull per ull” o “Marcianos de Marte”. Va ser l’autor de “Carretera a Gusen”, el documental del 2023 que plasma el viatge, interior i exterior (en bici), del terrassenc Àlex Cirera a aquest camp nazi situat a l’Alta Àustria, per honrar el seu avi Félix, deportat i assassinat.
En aquests temps, la finestra de distribució no acaba a les sales de cinema. “La furgo”, distribuïda per Sideral, compta amb la participació de RTVE, 3Cat i Filmin.
