Quines coses, quina meravella el fet que músiques nascudes i fermentades "en els marges candents de la societat acabin sent músiques nacionals, i universals". Amb las seves explicacions expansives entre cançó i cançó, Santiago Auserón recordava així aquest diumenge aquest fil de misteri, aquesta espècie de companyonia de foscors d'origen en bordells i males cantonades, que uneix al blues amb el tango, i amb el flamenc i amb el rebètic. Aquest últim, el del gènere musical grec, és l'últim ministeri de l'exlíder de Radio Futura, de l'abans anomenat Juan Perro, qui va presentar el projecte "Nerantzi" (taronja amarga) en dues sessions a la Nova Jazz Cava de Terrassa al costat de Vaggelis Tzeretas i Theodoros Karellas. Anni B. Sweet es va sumar al grup en l'últim terç d'un concert intimista, replet de matisos, poesia de melancolies i aroma a casa blanca i taronger.
El taronger donava taronges amargues, tanmateix. Això significa "Nerantzi" i "Naranjo amargo" era el títol d'una de les últimes cançons que va oferir el quartet a una Nova Jazz Cava rendida al mite que va deixar enrere les rendes (les musicals, almenys) de la Moguda per esdevenir descobridor de sons nous, del so cubà a, ara , la música popular hel·lènica amb dos companys d'aventures. "Són dos extraordinaris músics en els quals confio plenament i als quals he entregat el meu cor", va dir Auserón poc després d'asseure's davant del micròfon i declarar la seva completa felicitat "per estar en el temple del jazz de Catalunya i el món".
- Theodoros Karellas, Auserón i Vaggelis Tzeretas
- Lluís Clotet
Va parlar en català en diverses ocasions, va ballar assegut, mentre Tzeretas mostrava el seu virtuosisme amb el buzuki i Karellas marcava el temps amb la guitarra amb "Stou othona ta chronia", la peça inaugural del concert. "Sintonitzeu les oïdes", havia dit. Va afrontar "El desdén" amb registres que pujaven i baixaven, amb la veu inconfusible de trobador que es respecta; loquaç, simpàtic, va reivindicar entre temes les mescladisses que venen de l'est. Amb "Marea de alcohol" posava veu d'esquinçament, amb "Fedra" va homenatjar Melina Mercouri i una sort de tragèdia grega, "tú me amas y yo echaré a volar", va combinar les seves adaptacions de peces gregues al castellà amb composicions dels seus companys, com a "Batalla per la vida". I va retre homenatge diverses vegades el mestre Mikis Theodorakis.
"Són dos extraordinaris músics en els quals confio plenament i als quals he entregat el meu cor", va dir Auserón poc després d'asseure's davant del micròfon i declarar la seva completa felicitat "per estar en el temple del jazz de Catalunya i el món"
A la peça "El color del alma" va recordar "l'empremta fronterera dels llocs on va néixer la filosofia, l'epopeia i la millor lírica", per després impartir resums de la història recent de Grècia, de la "Gran Catàstrofe" de la pèrdua de territoris, de la Guerra Civil afavorida per potències occidentals "per impedir l'ascens del comunisme al país", dels processos migratoris en els quals es va forjar el rebètic tavernari.
Un dels grans "rebetiquers" va ser Márkos Vamvakáris, un "ocell de carrer" en paraules d'Auserón. El cantant també va deixar un buit per a Márkos abans d'explicar els nou temps d'algunes composicions, el seu ritme senar o asimètric "per influx turc". Amb "El barquero", Auserón havia temperat ja la seva veu del tot abans de llançar-se a "La espera" del poeta desesperat que no volia ser vençut.
- Santiago Auserón (Saragossa, 1954), aquest diumenge a la Nova Jazz Cava
- Lluís Clotet
Un cop acabada "Irenita", va anar a buscar "una amiga" que havia d'ajudar-lo amb el següent tema. El tema era "Marilia" i l'amiga era Anni B. Sweet, i la malaguenya es va quedar fins al final. Tot anava molt bé, però amb Anni B. Sweet tot va millor, fins i tot quan l'amant li demana a la seva estimada que deixi que la seva ombra erta s'esvaeixi davant del portal, com desgrana la commovedora "Alborada en tono menor".
Després de "Si recordaras mi sueño", la versió grega de la cançó de Theodorakis que Gloria Laso convertís en un èxit amb "Luna de miel", els nens van marxar al Pireo ("Ta pediá tou Pireá"), sabent abans que les taronges són menys amargues amb Auserón i la dolça veu de la seva amiga.
