En una insòlita simbiosi d'art visual improvisat i jazz de creació lliure, Morcky ha pintat aquest dijous tres esbossos de cartell anunciador del Festival Jazz Terrassa, que se celebrarà del 6 al 27 de març del 2026. El certamen arribarà a la seva 45a edició i el Club de Jazz, organitzador de l'esdeveniment, ha decidit celebrar l'efemèride de manera especial. Una votació popular en l'Instagram de la Nova Jazz Cava decidirà el cartell guanyador. Hi ha de termini fins al 17 de novembre per triar la imatge que representarà el festival. Les tres opcions han estat pintades en una performance sobre una mateixa base que plasma el lema del 45è festival: "What is jazz?". És la pregunta inspiradora del certamen en una campanya que té la direcció creativa de l'agència Evil Love .
La performance, a la mateixa Nova Jazz Cava, ha començat a les 21.40 hores i Morcky ha donat per acabades les tres intervencions pictòriques a les 22.09. Un intercanvi de mirades amb David García, director del grup Fail Again Ensemble, ha servit per tranquilitzar el ritme fins extingir el regnat de mitja hora d'improvisació a dues bandes: Morcky pintant, i el conjunt de bateria més quatre vents explorant en directe les possibilitats del "Soundpainting", que és un llenguatge d'improvisació multidisciplinària que fa ús de gestos i senyals per dirigir, en temps real, músics, artistes visuals i altres creadors. Aquest sistema integra 900 signes.
Què és això?
Així, la Nova Jazz Cava de Terrassa subratlla que ha viscut aquest dijous "una nit singular i participativa sota el títol 'What Is Jazz? Live', una performance col·lectiva en què la música, la pintura i la improvisació s’han fos en un únic acte creatiu".
- Moment de la interacció entre jazz i pintura
- Nebridi Aróztegui
La formació acústica Fail Again Ensemble, creada especialment per a l’ocasió, accelerava i temperava l'ambient mentre Morcky realitzava les tres intervencions pictòriques sobre grans teles, inspirades en les atmosferes sonores improvisades i expressades amb llenguatge d'abstracció. Una de les obres, amb un cercle, potser la més original, ja ocupa el primer lloc a les preferències dels votants aquest divendres.
El resultat de l'acció nocturna és un conjunt de tres obres úniques, "nascudes de la interacció entre música i pintura, que esdevenen les tres propostes de cartell oficial del pròxim Festival Jazz Terrassa", afegeix el club, que també ha habilitat aquest dijous una urna per dipositar les respostes dels assistents a la pregunta “What Is Jazz?”, leitmotiv de la campanya. Els participants entraran en el sorteig de dues invitacions al concert d’obertura del festival.
- Una de les intervencions de Morcky
- Nebridi Aróztegui
"Amb aquesta acció, el Festival Jazz Terrassa vol subratllar que el jazz és molt més que un gènere musical: és una actitud oberta, una manera d’escoltar i crear, una invitació constant a la pregunta. L’experiència serveix també com a preludi del que s’espera del 45è Festival Jazz Terrassa: un esdeveniment que, fidel a la seva trajectòria, combinarà tradició i experimentació, amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit creatiu del jazz", indiquen els organitzadors. El certamen internacional mantindria, en línies generals, el mateix model dels darrers anys, amb la Nova Jazz Cava com a centre neuràlgic dels principals concerts i actuacions en places i carres, així com la participació de la comarca.
Arrels en grafit
Morcky, nom artístic de l’italià Marco Galmacci, viu a cavall entre Terrassa i Barcelona. Ell mateix recorda els seus arrels en el grafit i la formació en matemàtiques com a base d’un treball que abasta en l’actualitat la il·lustració, la pintura i l’animació. La seva obra revela passió pel dibuix lineal i les formes dinàmiques i es condensa en narratives oníriques “on l’arquitectura, el cos i la lletra es fonen en composicions d’una gran força expressiva”. Morcky, explorant imperfecció i intuïció, juga amb l’equilibri entre buit i ple, silenci i soroll. L’artista manté el muralisme com a eix central de la seva trajectòria, espai d’origen i retorn.
Crònica d'una nit amb l'esperit de l'Ornette
Allò no era una jam session normal, tot i que dijous, ja se sap, és dia de jam a la Nova Jazz Cava. El local es va disposar de forma ben diferent a l’habitual. Tan diferent, que l’escenari estava buit i la sala es presentava lliure de mobiliari, de taules i cadires, però ocupada per dos bateries i un plafó tríptic amb tres lones, idèntiques entre elles. Les tres exhibien el missatge interrogatiu triat per a la pròxima edició del festival: “What is jazz?”. Què és aquesta música que genera addicció per a aquells que la conreen però costa digerir-la als refractaris?
Sobre els tres llenços havia de pintar Morcky, roba ampla, tocat amb gorra. L’instrumental estava preparat. Els músics van sortir en fila índia bufant amb estridència de vents i semblava que la llibertat d’Ornette Coleman surava per allà. David García, director del Fail Again Ensemble, es col·locava en lloc estratègic per intercanviar mirades amb els músics. Mireia Tejero va trigar poc a imbuir-se de l’ambient, ulls tancats, cap sense control. mentre Sorén Alcaraz exercia de metrònom en la bateria i Lluís Vallès, Sergi Rovira i Vincent Pérez es deixaven anar en el vent-metall.
“Ells interpreten i jo construeixo el pas següent amb el que han interpretat”, deia David García, director del conjunt. L’esperit d’Ornette Coleman encara surava en l’ambient
Havien entrat a la sala alguns inhabituals, potser uns escèptics que aviat es van submergir en l’experiència que va començar amb paroxisme, va seguir amb calma, i va tornar al paroxisme, amb David García marcant comportaments rítmics però deixant espai a la màgia dels jugadors a l’àrea. El David semblava un entrenador intens en la banda. Accelerava la bateria anunciant tempesta, Morcki omplia un llenç amb la brotxa, agarrava després el retolador, parava un moment per pintar cartells petits al terra, provava l’aerosol, es dirigia al segon llenç, i al tercer. Per moments, allò s’assemblava a un trànsit col·lectiu en grisos, vermells, ara el corró, Coleman semblava cedir el lloc a Charles Mingus, i Morcky anava acabant entre l’aplaudiment del públic.
“Per a mi ha estat tot un repte, però estava segur que sortiria bé. La música et mou”, afirmava Morcky mentre signava els petits llenços del terra perquè la gent se’ls emportés a casa. L’artista i els Fail Again Ensemble s’havien trobat una vegada abans de l’acció de dijous, però només per establir pautes d’aparició i disposició escènica. La performance va ser pura aventura lliure, músics i pintor ensems. “Ells interpreten i jo construeixo el pas següent amb el que han interpretat”, deia el David. L’esperit d’Ornette Coleman encara surava en l’ambient.
