Hi ha persones que neixen i desenvolupen una creativitat i capacitat fora mida. I, entre aquestes, cal destacar la figura del músic, escriptor, traductor, polític, catalanista i empresari terrassenc Martí Alegre i Puig, de qui aquest diumenge, 9 de novembre, fa 150 anys del seu naixement. La ciutat recorda aquest intel·lectual, d’esperit inquiet i bon caràcter, amb un carrer que porta el seu nom a la zona residencial del Vapor Gran, a tocar del Portal Nou.
La documentació sobre Martí Alegre i Puig (Terrassa, 9 de novembre de 1875-21 d’abril de 1917) proposa una mirada àmplia, calidoscòpica. Hi ha escrits dedicats de l’activista cultural Paulina Pi de la Serra, del cronista Baltasar Ragon, de l’historiador Rafel Comes, del músic Josep Freixas i Vivó i també d’amics del cercle que va freqüentar com Amics de les Arts. I, per descomptat, té entrades al llibre “Història de Terrassa” i a la Viquipèdia. Això fa pensar que, malgrat traspassar jove, amb 41 anys per una infecció de tifus, va deixar empremta a la ciutat. I la va deixar en molts àmbits perquè va ser un personatge molt polifacètic, sobretot en l’ambient cultural, artístic i intel·lectual de la Terrassa lligada al modernisme i noucentisme.
- Una caricatura del músic feta per Pere Prat
- Fons Arxiu Tobella
El nostre conciutadà, que va néixer en un molí del terme de Can Parellada, va despuntar de jove com a comerciant. Va heretar el negoci de gra de la família, però el va diversificar en altres activitats. Primer va obrir un establiment de venda de garrofes al Raval, número 25 (edifici de l’antiga rellotgeria Castín que conserva el rellotge centenari a la façana), i després hi va sumar el lloguer de carruatges i tartanes. Dues iniciatives que, ben segur, li permetien obtenir ingressos suficients i, al mateix temps, satisfer les seves inquietuds artístiques i emprenedores.
Passions de joventut
De jove ja va manifestar passió per l’escriptura, la literatura i la música. Amb 15 anys escrivia poemes propis de tipus còmic i patriòtic, que publicava a la revista “Tomasa” firmant amb el pseudònim de “Rafel Bok-de Llop”, i els recitava a la seu de l’Agrupació Regionalista. Als 20 anys es descobria com a músic de llaüt formant part d’un quartet que va oferir un concert al Casino Industrial Tarrasense, llavors al carrer de Sant Antoni. Estava acompanyat per Frederic Marimon (bandúrria i acordió), Joan Duran (bandúrria) i Joan Parera (guitarra). Les actuacions, celebrades pel públic i la premsa local, van consolidar ambdós facetes, especialment en ser cofundador i membre d’entitats de renom cultural a Terrassa com l’Agrupació Regionalista, l’Associació Musical i el Gremi d’Artistes.
- Martí Alegre i Puig, amb el llaüt
- Fons Arxiu Tobella
Martí Alegre va revelar la seva ànima de músic i poeta, però no es va conformar. El personatge va explorar totes les arts que guardaven vincle amb el qual li agradava. Va continuar fent concerts amb el seu llaüt i va estendre el seu saber en altres tasques. Fou autor de les músiques de la sarsuela “Los eminentes” que es va estrenar el 1897 al mateix Ateneu i d’“Ofèlia” que es va presentar a la sala Art Lucis el 1907.
Fundà una coral entre els membres habituals de les tertúlies del Cafè Català, conegut popularment com “el Bròquil”, situat als baixos de l’edifici del Raval, 13 (ara Casa de l’Esport).
- Un retrat de Martí Alegre
- Fons Arxiu Tobella
El cor, que reunia veus masculines, es va incorporar després al Cor de l’Agrupació Regionalista, quan Alegre va agafar la direcció d’aquest últim (1900-1902). I, al mateix temps, feia conferències de música (excel·lia en Mozart) i recopilava cançons populars catalanes i estrangeres (ho va fer durant cinc anys) per arxiu i ser interpretades.
Enamorat del teatre grec
A més de la música, va quedar atrapat pel teatre, especialment després de conèixer el director i mestre barceloní Adrià Gual amb qui va col·laborar. En aquest gènere va escriure el drama “Purificació”, estrenada al Teatre Principal el 1907 i va ser coautor a l’inici de “Sobretot la dona”, amb Jaume Aran i Gayà, presentada al Teatre del Retiro (1893). A banda, donat el coneixement de llengües estrangeres, va fer adaptacions d’obres clàssiques i contemporànies. Dominava el grec, l’alemany i el francès i del primer idioma es va convertir en un expert. Donava cursos de teatre grec, conferències i publicava articles. Fou l’autor de la versió en català de “Prometeu encadenat”, d’"Èsquil”, amb l’ajut de Pere Salom i Morera, i d’“Antígona”, de Sòfocles. Aquesta darrera obra, inacabada per la seva mort prematura.
De l’alemany va adaptar dues obres modernes com “La Retreta”, de Franz Adam Beyerlin (el llibre fou editat pel seu compte), estrenada al Teatre Principal el 1906, i “Rosa Bernd”, de Gerhart Hauptmann, amb la participació del traductor Marc Jesús Bertran, presentada també al Teatre Principal el 1909 i al Teatre Novedades de Barcelona el mateix any. Però no es va quedar aquí. A petició d’Adrià Gual, va traduir obres del dramaturg irlandès Bernard Shaw com “Càndida” amb l’ajut del belga Julio Broutá.
- El música amb una càmera
- Fons Arxiu Tobella
A la música i la dramatúrgia, cal sumar-hi el cinema. Va fundar amb Joan Solà i Mestres i Rafel Folch i Capdevila l’empresa “Solà, Alegre i Cia”, amb la que va produir alguns reportatges com “Els nois de l’Agrupació”, “L’esquadra anglesa” i “Tibidabo”.
Ideals catalanistes
El nostre terrassenc encara va robar temps al temps per expressar els seus ideals catalanistes. La seva manera de pensar li va causar enemistats polítiques, algunes de les quals es referien a ell, amb un cert menyspreu, com “el venedor de garrofes” o “el tartanero”. Però Martí Alegre no es va fer enrere.
Va deixar l’Agrupació Regionalista per discrepàncies polítiques i va fundar l’Avenç Autonomista (1906), amb seu al carrer de Sant Llorenç, que va comptar al principi amb uns dos-cents socis adherits.
El seu propòsit era aconseguir l’autonomia integral de Catalunya dins l’Estat Espanyol. El partit va obrir el seu propi òrgan de comunicació, “Cap a l’ésser”, un periòdic des d’on recordava sovint la importància de l’autonomia de les nacionalitats. Alegre, que també va ser director i col·laborador de la revista “La Sembra”, va ser regidor, tinent d’alcalde i alcalde accidental a l’Ajuntament de Terrassa, entre 1909 i 1910, durant el govern local republicà.
“IN MEMORIAM”
Amics i entitats li van retre homenatge a Martí Alegre i Puig el 1927, amb motiu del desè aniversari del seu traspàs que s'havia produït el 21 d'abril de 1917. D’aquell acte, emotiu, ha perdurat fins als nostres dies una revista publicada pel Casino del Comerç, editada per la impremta del Joan Morral, que recull una sèrie de dedicatòries:
- Quadern d` homenatge a Martí Alegre
- Fons Arxiu Tobella
“Un terrassenc oblidat. Un tità en lluita constant per superar-se”. Paulina Pi de la Serra, activista cultural i política i escriptora.
“Bon literat i gran coneixedor de la música”, Baltasar Ragon, cronista, periodista i fotògraf terrassenc.
“Un tutor patriarcal. Amic i mestre. Esguard lluminós, irradiant, sempre de bondat i intel·ligència. Esperit inquiet. En matèria musical no accepta límits. Les seves audicions al Casino del Comerç eren selectes”. Marc Armengol, músic i pianista terrassenc.
“Aquest home d’aspecte esquerp, hirsut i primitiu -una espècie de Perot l’escabellat de les gents grans- tenia una gran sensibilitat i reaccionava a les fines dolçors amb tot l’entusiasme”. Antoni Badrinas i Escudé, pintor, decorador i galerista terrassenc.
“Fou un artista de diverses facetes. Extremadament sensible a la bellesa”, Joan Duch i Agulló, escriptor i pintor terrassenc.
“Un home transparent”, Adrià Gual i Queralt, dramaturg, escenògraf i director de teatre barceloní.
“Amor a la ciutat”, Miquel Grané i Civil, poeta terrassenc.
CURIOSITATS
Reparar l’absència. L’Ajuntament de Terrassa li va retre homenatge a Martí Alegre i Puig dedicant-li un carrer al Vapor Gran, gairebé noranta anys després de la seva mort que es va produir el 1917. Amb la iniciativa se satisfà una reivindicació ciutadana pendent des de feia temps. Cal recordar que el nom del músic i polític, amb moltes més facetes amagades ja s'havia incorporat al nomenclàtor l'any 1934 per iniciativa del govern municipal republicà en reconeixement de la seva tasca, però, el govern franquista el va esborrar el 1939 perquè no era del seu tarannà.
El primer vehicle. El nostre intel·lectual, que va prosperar en els seus negocis de comerç de gra i lloguer de tartanes, va ser el primer a ser propietari del primer automòbil matriculat que va circular per la nostra ciutat. El va adquirir a París i el va matricular el 15 de novembre de 1904, un any abans que ho fes l’empresari Ernest Niquet, a qui s’ha considerat erròniament la prioritat en aquesta compra. Diuen les cròniques que Alegre s'hi passejava triomfal amb el seu cotxe per Terrassa, amb els seus amics, causant admiració a la vegada que pànic per l'impacte del nou vehicle amb rodes que no s’havia vist fins aleshores.
- Carta de Martí Alegre a Marc Jesús Bertran
- Arxiu MAE
Correspondència. De Martí Alegre i Puig es conserven alguns documents escrits per ell en el Museu d'Arts Escèniques de Barcelona. Una part, la més destacada, reuneix sis cartes autògrafes que formen part de l’epistolari de Marc Jesús Bertran amb qui col·labora amb traduccions. Les cartes, que daten entre 1902 i 1909, estan relacionades amb els drets d'autor i la traducció de l’obra “Rosa Bernd” per ser representada a Terrassa. Les missives traspuen la sensibilitat d’Alegre, no sols per la tasca de traducció sinó també per la vida. En una de les cartes, datada el 27 de març de 1909, confessa que “estic en una depressió d’ànima” a causa d'uns “negocis que han donat un resultat desastrós (no cita quins) i m’han trasbalsat profundament”. A banda d’aquesta correspondència, el mateix museu guarda un escrit d'homenatge dedicat a l’actor terrassenc Iscle Soler amb data 17 de juliol de 1912.
