El públic de dansa de La Factoria Cultural Terrassa (LaFACT) ha tingut l’oportunitat de retrobar-se aquest cap de setmana (9 i 10 de maig) amb el reconegut coreògraf i ballarí Nacho Duato. I cal dir que ha estat un retrobament molt feliç. Duato ha recalat a la ciutat per donar a conèixer la seva nova companyia recentment fundada i que ja és ovacionada allí on s’ha presentat. No és fútil. La seva formació va demostrar que té un gran nivell artístic i que és capaç d’assumir qualsevol repte.
Els espectadors que han seguit la temporada de dansa de Terrassa sabíem de la mestria i sensibilitat de Duato perquè ho vàrem poder apreciar quan fou director de la Compañía Nacional de Danza (1990-2010) i abans com a coreògraf i ballarí al Nederlans Dans Theatre. Precisament va ser amb el Nederlans quan Duato va estrenar la seva primera creació, “Jardí tancat”, amb música de Maria del Mar Bonet, basada en textos de poetes mallorquins. D’aquell fet, del que fa més de quaranta anys, vàrem ser partícips a Terrassa i ara ho hem tornat a ser perquè es va ballar de nou.
- Nacho Duato
- LLUÍS CLOTET
“Jardí tancat” ens va tornar a emocionar perquè és un peça d’essència mediterrània, de casa nostra, que evoca la quotidianitat de la gent que ha de sobreviure de les feines del camp i del mar. La coreografia reflecteix la vida d’aquests treballadors que lluiten contra les inclemències de la natura i el clima. La dansa és molt expressiva. Ballarins i ballarines trenquen tota formalitat del clàssic per endinsar-se en un contemporani que, en forma de duets, solos i coral, atrapa pel moviment de tot el cos que es relaxa i s’accelera amb la música i la lletra dels poemes.
El públic va quedar gratament sorprès pel programa i per la qualitat dels seus intèrprets
Després de revisitar “Jardí tancat”, la companyia ens va oferir “Duende”, un altre de les peces icòniques que Duato va fer pel Nederlans i que compta amb la música del compositor francès Claude Debussy. El creador és un enamorat d’aquest músic, sobretot per la manera especial que té de convertir el so de la natura en notes. L’obra ens transporta cap a una dansa on el cos esdevé una escultura i es fa i es desfà amb l’harmonia que li atorga la melodia. La dansa va ser un collage de cossos en moviment que configuren escultures de gran bellesa visual i plàstica.
El programa es va tancar amb “Cantus”, amb música de Karl Jenkins, que es va estrenar el novembre de 2024 i, per tant, és la coreografia més nova. La peça s’inspira en els conflictes bèl·lics i especialment com ho viuen i ho senten els joves. El ball, protagonitzat per nois, expressa d’una manera poètica i dramàtica tota una amalgama de sentiments provocats per la violència i la destrucció. La coreografia va enllaçant escenes (el reclutament, la guerra, la pèrdua, el retrobament amb els éssers estimats...) i cada una d’elles s’interpreta amb moviments de tot el cos de gran intensitat al compàs d’una música potent que subratlla els crits de dol i plor.
El públic va quedar gratament sorprès pel programa, amb el que vàrem assaborir obres diferents, i per la gran qualitat de tots els intèrprets. Els aplaudiments van ser unànimes i es van intensificar encara més quan Nacho Duato va sortir a l’escenari. Nosaltres desitgem que torni perquè la seva dansa fascina; és màgica, ens fa emocionar.
