És curiós com una mirada pot condicionar tant un espai. Sovint, vivim el nostre dia a dia a un ritme frenètic, cosa que ens impedeix gaudir i admirar com cal el patrimoni que ens rodeja, moltes vegades, incorporat ja a la nostra quotidianitat.
Des d’ara, però, Viladecavalls i els seus paisatges són immortals dins l’obra del dibuixant terrassenc Robert Cabeza, “Viladecavalls: Veus i mirades”. Es tracta d’un llibre per contemplar i reflexionar amb deteniment sobre aquells espais més corrents de la ciutat. “La fotografia té temps, sempre hi ha algun element que identifica l’època. La il·lustració és atemporal. Sempre que no hi hagi canvis significatius al paisatge, és una obra sense temps. D’aquí a vint-i-cinc anys es podrà mirar i seguirà viva”, relata Cabeza.
La Biblioteca Pere Calders acollirà aquest dijous, 7 de novembre, a les 18.30 hores, la presentació del llibre amb una exposició d’aquest. L’obra combina la il·lustració amb text per retratar el municipi des de la seva història, art, patrimoni i memòria col·lectiva.
Editat per Salvatella, es recolza en els relats històrics de Josep Puy, l’art de la vila a càrrec d’en Domènec Ferran, les vivències personals de la Carme Cortadella i el Jordi Dueso i la poesia d’en Jaume Pujol. Tot sota la coordinació i mirada pictòrica de Robert Cabeza, a través de les seves aquarel·les.
“Amb en ‘Mingo’ i en Puy ja havíem treballat junts, sabia que sabrien capturar la història del poble i el seu art. La Carme i en Jordi són fills del poble, nascuts allà, hi han passat la seva infantesa. La sorpresa va ser amb el Jordi Dueso, que el coneixia de fa molt però, no havíem coincidit. Pensava que si escrivia com parlava, seria magnífic. I així va ser”, recorda l’il·lustrador.
Uns altres ulls
La mirada de Robert Cabeza sobre Viladecavalls és la d’un observador silenciós, que pinta des de la calma i la solitud. Ell mateix es defineix com algú que “prefereix pintar sol, sense pressa”, allunyat dels grups d’urban sketchers que omplen places i carrers. La seva obra és fruit d’una contemplació íntima, gairebé meditativa, que busca capturar no només la forma sinó també l’ànima dels espais.
Aquesta sensibilitat també es manifesta en la seva tria de temes: el patrimoni, les masies del terme o racons quotidians pels quals sovint passem de llarg. “Potser he fet l’últim dibuix d’algunes masies que s’ensorraran aviat”, confessa. L’autor busca la bellesa en la senzillesa, en allò que sovint no es veu. “Si he aconseguit fer-te veure que això té una mica de bellesa, ja és molt”, diu.
Cabeza viu al municipi des del 1992, i assegura que treballar en aquest llibre li ha canviat aquesta manera de mirar-lo. “Quan dibuixes un lloc, t’hi asseus, observes i entens les seves formes. Et tornes molt més rigorós i atent al que t’envolta”, diu. Segons ell, la seva obra pot ajudar la gent del poble “a trobar bellesa en allò que sovint passa desapercebut”.
“Viladecavalls: Veus i mirades” és, segons Robert Cabeza, “un luxe poder fer avui dia un llibre així”, un projecte que uneix sensibilitats i posa en valor la cultura local, a la vegada que pot convertir-se també en diversos grans descobriments per a molts. Una invitació a redescobrir el poble amb ulls nous -els de la pintura, la poesia i la memòria compartida.
