Doris Moreno, editora, coordinadora del projecte, va deixar clar el missatge al final de l’acte: “Aquest llibre no està acabat. És una síntesi per rellançar la recerca, un punt de partida per buscar més dades sobre la Terrassa heterodoxa”. Per ser només la base d’una aventura de recerca més àmplia, no està gens malament un volum de 219 pàgines amb títol inequívoc, “El protestantisme a la Terrassa contemporània”, i que compta amb les aportacions de plomes i experiències com les de la mateixa Doris Moreno, Josep Puy, Miriam Guzmán, Anna Massallé i Carles Raurell. I amb el pròleg de Josep Lluís Carod-Rovira, filòleg, historiador, i, com és sabut, exvicepresident de la Generalitat.
Carod-Rovira, contrari a confondre laïcitat amb antireligió, es va erigir en el principal ponent en la presentació (aquest dimarts) del llibre, publicat, per descomptat, per la Fundació Torre del Palau. L'exconseller en cap no és protestant, però, quan li pregunten per la seva fe (o adscripció), si en té, es defineix com a “agnòstic filoprotestant”. I va demostrar amb escreix aquesta filia en una intervenció amb apuntalament històric però amb arrebossat reivindicatiu.
- L'acte es va dur a terme a LaFACT
- Alberto Tallón
“La llibertat de culte és el mateix que la igualtat de drets?”, va preguntar, i ell mateix es va respondre: no. Carod-Rovira va recordar, per exemple, que els edificis protestants “no tenen exempció de l’IBI”, ni les confessions d’origen luterà disposen de concordat com el que vincula a l’Estat espanyol amb la Santa Seu. “Cal no confondre llibertat de culte, que ningú sigui perseguit per la seva fe, amb el fet que totes les confessions tinguin el mateix tracte”, va prosseguir el conferenciant.
Doris Moreno, editora, coordinadora del projecte, el va deixar clar al final de l’acte: “Aquest llibre no està acabat. És una síntesi per rellançar la recercaa, un punt de partida per buscar més dades sobre la Terrassa heterodoxa”
Entre 1868 i 1931 hi havia a Espanya “dos blocs ben delimitats”. Un, segons Carod-Rovira, era el bloc de poder integrat per organismes o institucions de nom acabat en “ia”, de l’oligarquia a la monarquia, passant per la jerarquia catòlica; els poders fàctics “que establien la veritat oficial, la condició legal i la normalitat sociocultural”. Després estava “el bloc de dissidència”, format pels moviments el nom dels quals acabava en “isme”: socialisme, naturalisme, nudisme, feminisme... i protestantisme.
Els primers quinze
El llibre repassa també, de la mà de Josep Puy, la contribució heterodoxa de teósofos i espiritistes, i, amb Raurell, el paper d’aquells primers quinze protestants de Terrassa que van assentar les bases d’un moviment dels més potents de la península, amb la figura de Samuel Vila com a màxim exponent, fins i tot internacional. Vila va ser, en paraules de Carod-Rovira, “una gota malaia per a Franco”, en el gabinet de la qual es presentava amb decisió: “Obrin pas a un ministre de l’Evangeli!”.
Al contrari d’alguns polítics que eviten la felicitació nadalenca com “si els provoqués mal de panxa”, mentre sí que participen en actes de confessions no cristianes, Carod-Rovira no va dubtar a desitjar als assistents un Bon Nadal
A Anna Massallé li correspon l’autoria “molt llegívola” de l’actualitat de les esglésies protestants. A Terrassa, va subratllar Carod-Rovira, hi ha més esglésies d’origen luterà (26) que catòliques. S’inclouen en el conjunt protestant les Filadèlfia i les pentecostals originàries d’Iberoamèrica, que, segons el ponent, han crescut de manera notable “per la seva dimensió d’acolliment i de manteniment de la identitat”, encara que conserven pràctiques expressives “molt allunyades de les europees”.
Europa no es pot entendre “sense la concepció cultural cristiana”, va reblar Carod.
Solidesa i Bon Nadal
A més del recorregut històric pels inicis del protestantisme terrassenc obra de Raurell, el ponent va posar èmfasi en la investigació de Guzmán sobre la Església Evangèlica Unida, “que compta amb una dimensió cívica extraordinària”. Aquesta institució i altres han recollit el llegat d’un moviment que, en els seus inicis, es va vincular amb persones d’origen occità i que després no va veure constituïda la seva primera congregació formal fins l'any 1913. A Terrassa, el protestantisme “va arribar tard de forma organitzada, però va arrelar amb una solidesa i una potència que no trobem enlloc més”.
Al contrari d’alguns polítics que eviten la felicitació nadalenca com “si els provoqués mal de panxa”, mentre sí que participen en actes de confessions no cristianes, Carod-Rovira no va dubtar a desitjar als assistents un Bon Nadal. "Cal no confondre laïcitat amb antireligió", va assenyalar.
