La sala gran del Cinema Catalunya es va omplir a vessar diumenge per veure el darrer film del cineasta madrileny Rodrigo Sorogoyen, "El ser querido", protagonitzat per uns sensacionals Javier Bardem i Vicky Luengo. Es tracta d'un dels tres films que l'Acadèmia del Cinema espanyol ha presentat a la cursa per als Oscar de Hollywood. Els altres dos són "Los domingos", d'Alauda Ruiz de Azúa, i "La bola negra", dels Javis, que s'estrenarà, també al Catalunya, el dia 25 de setembre.
Després de la projecció d'"El ser querido", indiscutiblement una de les pel·lícules més esperades d'aquest 2026, Sorogoyen i Luengo van comparèixer a l'escenari del Catalunya per comentar amb els espectadors un film que no va deixar indiferent ningú. Va exercir de mestre de cerimònies l'actor David Verdaguer. El de diumenge va ser l'únic dels "post-screenings" realitzats a Catalunya que es va fer fora de la ciutat de Barcelona.
"El ser querido" és una història de cinema dins del cinema. Explica la història d'un pare, el reputat cineasta Esteban Martínez (Javier Bardem), que torna dels Estats Units per rodar una pel·lícula al Sàhara (es va rodar a Fuerteventura) i ofereix un dels papers protagonistes a la seva filla, Emilia Vera (Vicky Luengo), que fa 13 anys que no veu. Durant 135 minuts, el film ens endinsa en el dia a dia d'un rodatge on el pare intentarà apropar-se a la filla amb la permanent barrera d'un abandonament i una relació més que complicada.
"No esperava aquest gran reconeixement per part del públic ni que la pel·lícula es comentés tant. Ens fa molt contents veure que la gent va al cinema i que li ha agradat el nostre treball", va començar explicant Sorogoyen davant d'una audiència entregada i participativa.
David Verdaguer, que va aportar els seus tocs d'humor al col·loqui, va començar situant la trobada: "L'any 2000, l'Ajuntament de Terrassa va rescatar aquest cinema per evitar que es convertís en un Maxipan". "Aquestes coses no passen a Madrid. Només a Catalunya", va subratllar Sorogoyen.
"Hem intentat mostrar com és un rodatge. És una feina com una altra. Per a nosaltres, era molt important no romantitzar-lo. I enmig hi hem ficat aquest pare i aquesta filla. Un rodatge és una feina que implica unes 60 persones durant uns dos mesos, gent que es lleva a les sis del matí i s'ajunta per intentar explicar una història. Hi ha dies tensos, avorridíssims, alguns productius i d'altres on apareix la màgia", va dir el director d'"El reino" i "As bestas".
La mallorquina Vicky Luengo va analitzar així el procés de construcció del seu personatge: "A l'Emília li diuen que no és una bona actriu. Com es fa per interpretar una actriu així? No volia caure en la trampa d'haver-ho de fer pitjor quan estava rodant les seves escenes. Vaig decidir apostar per la inseguretat que la feia estar sempre pendent de la validació del seu pare".
Sorogoyen va definir el personatge de Bardem com "una persona que només sap relacionar-se amb els altres a través del seu ofici. El món no necessita homes com aquest. Hem d'estar vigilants. Els rodatges estan canviant molt, afortunadament. Jo no puc estar més allunyat d'aquest tipus de director que es pensa que és un geni i maltracta el seu equip".
Va parlar també el cineasta de l'elecció del títol, que fa referència tant al verb com al subjecte. "Tots busquem ser estimats, trobar afectes".
Complexitat tècnica
Sorogoyen s'ha allunyat del "thriller" en aquest setè treball i ha apostat per la introspecció dels personatges, el que converteix "El ser querido" en la seva proposta més personal. També en la menys comercial. Aposta pels plans seqüència (el que obre el film, de 20 minuts, és senzillament magistral) per enfonsar-se en la incomoditat dels personatges. Treballa com ningú amb el fora de camp i els silencis per explicar unes relacions que sovint no necessiten massa paraules. Un dels aspectes més comentats al col·loqui va ser la diferència de formats emprats. En el cas de les escenes en blanc i negre, va explicar que serveixen per "subratllar els moments en què a banda de director i actriu, són i senten com a pare i filla".
- Un moment del col·loqui
- Lluís Clotet
Inevitablement, una de les escenes més comentades va ser la del dinar, on els actors pateixen un atac de riure que desferma la ira del personatge de Bardem. "Em va costar especialment rodar-la, ja que el meu personatge era l'únic que no havia de riure. Vam trigar cinc dies a rodar-la. En una pel·lícula tan crua i tan intensa, era fonamental col·locar un moment tan divertit com aquest per deixar anar la tensió", va comentar la mallorquina Luengo, catalana d'adopció. I Sorogoyen va afegir: "Un dels nens que apareixia a la seqüència es va espantar en sentir com cridava Bardem i va començar a plorar. Vam decidir deixar-ho. Després, el seu pare li va posar 'La Sirenita", on surt Bardem, perquè s'adonés que no era dolent", va bromejar.
Vicky Luengo, que treballa per tercera vegada amb Sorogoyen, va destacar la importància de conèixer el director amb qui rodes. "És molt 'xulo' treballar amb algú que et coneix. Els actors necessitem confiança, sentir-nos segurs. Pot semblar una bestiesa, però quan treballes amb algú nou necessites saber si el que fas li agrada. Amb 'Ruy' (nom amb què es coneix el cineasta) t'alliberes d'aquesta mena d'angoixa. És molt bon director. Per mi és molt important que em permeti posar-ho tot en risc. És la manera d'arribar més enllà i atrevir-te a fallar. Saps que no et deixarà caure".
