Triomf de ballarins de Terrassa al Mundial de Hip Hop

Andrés Aranda i Lia Pozo són de Terrassa. Ell, de Sant Llorenç. Ella, de les Arenes-la Grípia-Can Montllor. Eric Cuadrado viu a Viladecavalls. Tots tres són membres de la companyia catalana Entity Dance Family, que ha guanyat la medalla de plata al Mundial de Hip Hop celebrat a Phoenix. La sensació va ser “adrenalina pura”, diu l'Andrés. El World Hip Hop Dance Championship o Hip Hop International (HHI) ha tingut lloc a Arizona del 26 de juliol al 2 d’agost.

Erren aquells que, d’acord amb prejudicis o clixés, creuen que el hip hop no és més que una proposta de moviments elèctrics associats a vestimentes amples, gorres cap enrere i radiocassettes a tot drap; un caos amb cert mèrit. Però és quelcom més que aquest nervi d’importació nord-americana, i uns terrassencs n’han donat una mostra més. Andrés Aranda i Lia Pozo, i Eric Cuadrado (veí de Viladecavalls), formen part de l’equip de ballarins catalans, l’Entity Dance Family, que ha aconseguit el subcampionat al Mundial de Hip Hop celebrat a Arizona. Ho ha fet amb un espectacle col·lectiu de perfecte acoblament al ritme de temes de Michael Jackson. I sense patrocinadors, pagant-se l’aventura de la seva butxaca. 

L’esforç ha valgut la pena. La companyia catalana s’ha penjat la medalla de plata en la categoria Megacrew, la corresponent a equips de més de deu persones. Ells en són 33, però en aquell escenari de Phoenix semblaven un sol ballarí, i segurament aquesta ha estat la raó per la qual han superat a professionals que treballen amb grans estrelles del firmament pop, des de Rihanna a Justin Bieber, passant per Jennifer López. La companyia Entity Dance Family és la primera d’Espanya que accedeix al podi del campionat mundial. És de plata en la seva segona participació (van aconseguir el 27è lloc el 2023), darrere del Legit Status, un equip filipí que ha esdevingut el referent en aquest àmbit de la dansa urbana i la categoria i que, de moment, sembla difícilment superable.

El conjunt català no esperava arribar tan lluny i, tenint en compte expectatives, formació, patrocinis i bagatge dels rivals, situar-se al final entre els 15 primers ja era valorat com un èxit. Amb això ja haurien fet història en una competició contra grups de professionals molts dels quals constituïen mirall i exemple.

El camí dur

Contra l’estès mite del garatge on emprenedors estatunidencs comencen a materialitzar els seus somnis des del no-res, s’alcen figures com la de l’Andrés. Aquest veí de Sant Llorenç sí que va començar a ballar en un garatge a Terrassa, amb uns amics. Andrés Aranda, un dels artífexs de l’èxit a Arizona, té 21 anys (en fa 22 en uns dies) i sembla somriure fins i tot quan no somriu. Eric Cuadrado és el coreògraf principal de la companyia i ha comptat amb la feina de l’Andrés i altres cinc persones com a co-coreògrafes d’un espectacle treballat amb afany. 

El certamen es divideix en set categories, segons edats o dimensions dels grups. En cada país es duu a terme una fase classificatòria i acudeixen al campionat els cinc primers. Entity Dance Family va obtenir el passaport. “A Phoenix estàvem enquadrats en una categoria amb els 40 millors del món. Somiàvem a assolir el 15è lloc. Això ja ens semblava molt fort”, afirma l’Andrés. Quan per megafonia es va sentir el nom de la companyia, ningú sabia què fer: “La sensació és difícil de descriure, és adrenalina pura. Els primers tres segons van ser de silenci, de boques obertes, sense poder ni cridar”. Després sí, l’alegria es va desencadenar. Els salts, les llàgrimes.

“A Phoenix estàvem enquadrats en una categoria amb els 40 millors del món. Somiàvem a assolir el 15è lloc. Això ja ens semblava molt fort”, afirma l’Andrés

“El primer bloc de feina és el particular, amb anys de formació. El segon el formen els assajos del grup dedicats a l’espectacle. Hem assajat gairebé tot el mes de juny a diari. Dissabtes i diumenges, tots junts. La resta de dies, a casa, o als parcs, com podíem, tenint en compte que tenim gent de Terrassa, Barcelona, diversos punts de Catalunya i fins i tot de València i Madrid”, agrega l’Andrés.
La recompensa de la medalla de plata no es tradueix en diners. “El premi és el reconeixement. La nostra carrera consisteix a fer passes lentament i això ha suposat fer un salt endavant molt important. Hi ha companys i companyes que han rebut ofertes de feina i jo, per exemple, podré impartir més classes”, assenyala el ballarí terrassenc.

Entity Dance Family, companyia fundada l’any 2023, assaja en una escola de dansa de Sarrià-Sant Gervasi i ha convocat un càsting per al 14 de setembre: “Tenim cinc grups i volem créixer i ampliar aquest sentiment de família, amb la intenció de guanyar i de gaudir del camí”.

Una proposta nova

L’Andrés es mou especialment bé en hip hop i locking. Altres companys han aportat altres qualitats. “Després calia plasmar-ho en el desenvolupament de la coreografia”, subratlla el ballarí terrassenc. Calia donar sentit a la polivalència. L’espectacle era un muntatge que homenatjava Michael Jackson a través d’un mix de diverses  cançons. Què va veure el jurat en la proposta? Andrés Aranda creu, amb cautela, que l’aposta dels catalans es distanciava d’allò comú en el certamen, de les grans acrobàcies, d’espectacles molt nets. “Crec que la nostra proposta era menys robòtica i que aixecava el ball”, sosté.