Elles i ells posen, però la càmera, bé ensopegant en l’instant o bé recollint el fruit de l’espera, captura moments de realitat circumdant que enriqueixen l’obra i l’allunyen d’un caràcter estàtic. És el cas de la model tocada amb barret que provoca la mirada furtiva d’un home assegut a la terrassa d’un bar. Aquesta és una de les 16 imatges incloses en l’exposició que el fotògraf terrassenc Francesc Íñiguez va inaugurar el 24 de juliol a la Sala Espai Fotoclub de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) i que, a banda del parèntesi del mes d’agost, es podrà visitar fins al 12 d’octubre vinent. L’horari: de dilluns a dissabte, de 16 a 21 hores, i els dies en què hi hagi espectacle en LaFACT.
“Street Fashion” és el títol de la mostra en la qual Íñiguez dona curs a la seva especialitat: la fotografia de moda. L’exposició, en paraules del seu autor, “és el lloc de convergència de models i moda en la imatge fotogràfica, tenint com a escenari els carrers de les ciutats”; perquè, “a diferència de la fotografia de moda feta a l’estudi o en una passarel·la, la ‘street fashion’ dona una visió més d’acord a com les persones lluiran les peces i complements de moda a la vida real”.
“M’atrau l’estètica de la moda, el treball amb models, tot el que envolta aquest món”
Un dels pioners en aquest estil va ser Eduard Linley Sambourne entre els anys 1905 i 1908, quan aquest fotògraf es va dedicar a retratar pel carrer (portava la càmera amagada) “la moda de senyores de classe alta, donzelles i ‘nannies’”, subratlla Íñiguez abans de destacar la influència dels treballs del fotògraf Bill Cunningham (1929-2016), qui recorria els carrers de Nova York amb la seva bicicleta, “retratant a les persones que pel seu estil de vestir li cridaven l’atenció”. Cunningham publicava les fotos al New York Times. El seu material va donar lloc al naixement del concepte “Street Style”.
Francesc Íñiguez, però, té altres referents en la fotografia de moda: Oriol Maspons, Peter Lindbergh, Helmut Newton, Eugenio Recuenco i Manuel Outumuro. El fotògraf egarenc ha treballat en tallers i per encàrrec, ha col·laborat amb l’Institut Català de la Moda i amb el 080 Barcelona Fashion i en l’actualitat, en situació de jubilació activa, es dedica més a “la foto de producte”. Aliè a etiquetes que no li incumbeixen, sap el que és, el que fa i el que pot i vol abastar: “Faig foto de carrer, però no soc fotoperiodista. La foto de moda la puc controlar millor. Vaig començar en aquest món amb tallers de moda i m’hi he acostumat”, declara aquest treballador de la imatge, president del Fotoclub Terrassa.
“M’atrau l’estètica de l’àmbit de la moda, el treball amb models, tot el que envolta aquest món. El que més encaixa amb mi, tot i que també m’agradaria fer fotos de cinema”. L’exposició oberta a LaFACT només inclou 16 fotos perquè l’espai no donava per a molt més, però la mostra sintetitza l’esperit que subjau a la mirada d’Íñiguez i la seva preparació de la imatge.
Amb la meitat de les fotos en blanc i negre, la mostra ofereix perfils amb marcat realisme combinats amb productes coloristes i més allunyats del marc real. Una model amb indumentària punk es recolza en un vehicle policial en el mateix espai on una noia toca una porta de fusta vella amb la mirada perduda i un somriure suau. Íñiguez, professor, comptable, va endinsar-se en el terreny de la fotografia fa quinze anys. Té la mirada jove d’allò digital: “El món analògic gairebé ni el conec. L’any 2009 vaig veure que les càmeres digitals sí que oferien moltes possibilitats”.
