Publicitat
Esports

Joan Herrera: “Ens hem trobat molts contractes d’esportistes que no són assumibles”

Entre els seus projectes destaca la creació d’una secció de bàsquet en cadira de rodes

Joan Herrera Granados (62 anys) porta tres setmanes com a màxim responsable del Club Natació Terrassa /Nebridi Aróztegui

Des de fa tres setmanes, Joan Herrera exerceix de màxim responsable del CN Terrassa. Encara està aterrant, però ha detectat ja que el club necessitarà molts canvis. De petit, els pares el van fer soci. Ara en duu ja 24 seguits a l’entitat. Joan Herrera Granados és bomber. Forma part de la unitat tècnica d’incendis forestals. Fa la funció d’analista tàctic i coordinador aeri. Té una empresa emergent, “Prometeo”, que es dedica a la innovació tecnològica en l’àmbit de la intel·ligència artificial. És nedador màster

S’han trobat un club sanejat a nivell econòmic?

La situació és francament millorable. Penso que no s’han destinat els diners al que tocava destinar-los. Però tot això canviarà. Cal regularitzar la situació econòmica del club. Ens hem trobat molts contractes d’esportistes, waterpolistes i nadadors, que no són assumibles. Els haurem de respectar, però de cara al futur caldrà fer un replantejament.

Prendran alguna mesura en aquest sentit?
Ja decidirem si fem una auditoria o no. Hi ha un deute que existeix des de la construcció dels pavellons. I que vé d’abans, de totes les reformes anteriors que s’havien fet. Ens consta que el deute s’està pagant. El club es troba en una situació inestable a causa de la pèrdua de socis.

Com s’explica tot l’enrenou burocràtic que ha retardat la seva arribada a la presidència? Crec que hi ha hagut un excés de zel. Alguna gent potser ha dubtat de nosaltres, o del nostre perfil professional. Jo soc bomber, però a banda d’això tinc moltes altres responsabilitats i atribucions que no passen exclusivament per anar a apagar focs. Penso que la meva capacitat de gestió és més que correcta. I pel que fa al vicepresident Albert Puig, va sortir del club malament.

Però canviaran coses. Sí, és clar. Però es feien moltes coses bé. Nosaltres tenim clar que venim a dirigir el club d’una manera professional. Per gestionar-lo ja buscarem un gestor, que serà professional i tindrà un sou. En aquests moments no existeix aquesta figura. Pensem que el dia a dia del club l’ha de dur un professional. Nosaltres dirigirem el club i el representarem.

Porta gairebé un mes com a president. Quin club s’ha trobat? Hi ha moltes coses que cal canviar. El fons de la piscina de 50 està molt deteriorat. En general, no s’ha fet el manteniment que tocava. Cal invertir en instal·lacions, Hi ha problemes de neteja i de seguretat.

De seguretat?
Sí. Estem patint cada dia robatoris als vestidors. De fet, la majoria de socis no deixa res a les taquilles. És intolerable i hem de posar fi a aquesta situació.

La pandèmia ha afectat molt a l’entitat. En quin moment es troba ara? Es van perdre gairebé 6 mil socis i n’hem recuperat uns 2 mil. Estem fent diverses campanyes per intentar captar tots els socis possibles. Ara en tenim 13.200.

Quines coses no va fer bé la junta directiva presidida per Jordi Martín? El moment no ha estat senzill per a ningú. I ho dic a nivell de societat. La junta va prendre decisions que no van caure bé a una part de la massa social ni als treballadors. Penso que això els ha complicat bastant la vida a l’hora de gestionar l’entitat. Si no hagués aparegut cap candidatura, els hagués tocat a ells liderar aquesta fase postpandèmia. Però ara ens toca a nosaltres. No sé si en el seu cas ho hagués pogut fer millor que ells.

I abans de la pandèmia, en què discrepaven? No és fàcil portar un club com aquest, però hi ha altres maneres de funcionar i de fer. No oblidem que a banda de ser un club, el CN Terrassa és també una empresa de 150 treballadors i un centenar d’entrenadors i un pressupost important. El club ha de funcionar com funcionen les empreses. Cal aplicar altres criteris.

Se senten recolzats per l’Ajuntament? Absolutament. No oblidem que estem en uns terrenys que són municipals. I moltes vegades això no es visualitza prou. L’Ajuntament ens està ajudant moltíssim en tots els sentits. Cal saber-ho i tenir-ho en compte.

En el cas del waterpolo, se seguirà com està? No podem tirar la casa per la finestra. I tampoc podem deixar d’anar a Europa. Estem buscant patrocinadors i ajuda per part de les administracions. El projecte de l’equip masculí ja està molt rodat i el femení s’estrenarà a Europa. La igualtat de gènere és una de les nostres prioritats.

Vostè aposta per continuar fitxant nedadors de fora? Terrassa sempre ha donat molt bons nadadors. Cal treballar la base. És una de les postres línies de treball fonamental. No volem nedadors que vinguin aquí per diners sinó perquè sentin els colors del club. El nostre és un dels clubs més grans d’Espanya. Hem d’aconseguir que la gent vulgui venir pels nostres valors, no només pels diners.

La nedadora paralímpica Sarai Gascón va sortir malament del club. Podria tornar? Tots els esportistes que hagin sortit malament, han de saber que tenen les portes obertes. Apostarem per l’esport paralímpic i estaríem encantats que tornés. De fet, també tenim previst crear una secció de bàsquet en cadira de rodes.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top