Atlètic: la fàbrica segueix funcionant

Havia de ser un any de transició i ha acabat esdevenint un any de glòria per al primer equip de l’Atlètic Terrassa, que diumenge a la tarda va batre per “shoot-outs” el Polo en la gran final de la lliga de Divisió d’Honor disputada a Madrid després d’empatar a dos amb el conjunt que entrena un altre ex de la casa, Roger Pallarols. Vint-i-dosè títol de lliga i tretzè doblet de la història del club. El secret de l’èxit del conjunt de Can Salas és la pedrera. Aquesta temporada va perdre vuit jugadors, la meitat d’ells internacionals: Albert Beltrán, Marc Boltó, Joan Tarrés, Sergi Enrique, Jan Malgosa, Sam Cortès, Nil Escudé i Pau Jover. I l’any anterior n’havia perdut sis: Pol Parrilla, Oriol Peremiquel, Dani Malgosa, Xavi Galí, Marc Pujal i Lluís Melé. El que semblava una travessa pel desert ha acabat esdevenint una de les tres millors temporades del segle. Només als anys 2006 i 2010, els de Can Salas havien fet el doblet (lliga i Copa del Rei). I a Europa, l’equip va caure als quarts de final de l’Euro Hockey League davant del vigent campió, el Bloemendaal neerlandès. Una maquinària ben engreixada Passen els anys i els entrenadors i la maquinària de l’Atlètic, basada en el treball que es duu a terme amb la base, segueix donant els seus fruits. De les 55 lligues espanyoles que s’han disputat des del 1958, el conjunt de Can Salas n’ha guanyat 22, el que suposa un 40%. O, dit d’una altra manera: l’Atlètic guanya 4 lligues de cada 10. El segueixen, a set títols de distància, el Club Egara i el Polo. Enguany, han fet el seu tretzè doblet. L’Atlètic va instaurar ja fa anys una comissió d’elit que s’encarrega de treure el màxim rendiment dels jugadors de la seva pedrera. En formen part, entre d’altres, el director esportiu del club, Nani Escudé, i Dani Martín, exseleccionador espanyol i extècnic d’un Atlètic amb el qual ha guanyat diverses lligues. Treballar amb la base “Tenim la sort de disposar d’una gran escola de hockey i portem molts anys treballant. Això no és una cosa que es faci d’avui per demà. Cal esperar que doni els seus fruits. No som l’únic equip que ho fa. L’Egara, per exemple, treballa també d’una manera similar. Cal recordar que enguany també han perdut jugadors i han sabut fer un molt bon bloc. De vegades, això de guanyar o perdre depèn de circumstàncies puntuals. El que és important és saber-se mantenir entre els primers”, assenyala Escudé, que va guanyar 11 lligues amb el conjunt de Can Salas. “Xavier Barutel va fer una “final-four” espectacular i Pol Cabré-Verdiell, autor del “shoot-out” decisiu, també. I parlem de dos jugadors que l’any passat eren juvenils. És molt important que el club tingui una idea de joc clara. A més, necessites qualitat. I hem tingut la sort que en aquestes darreres fornades se n’ha acumulat molta. Parlem de jugadors que ja són internacionals, com els germans Cunill o Jordi Bonastre, per exemple”. L’exseleccionador Dani Martín, que des que va deixar la banqueta de l’Atlètic, treballa en aquest grup d’elit, explica quins són per a ell els motius d’aquest doblet: “Tenim un grup de jugadors joves que s’han assentat i han cregut en les seves qualitats individuals, però també grupals. Hem treballat amb molta professionalitat i molta intensitat i això acaba marcant la diferència”. Per a Martín, aquest no ha estat un any de transició: “Pot semblar-ho, ja que van marxar jugadors molt importants. Però la columna vertebral de l’equip ha tingut continuïtat. El grup ha crescut moltíssim. Molts dels nostres jugadors joves ja són internacionals absoluts. I això et dona una idea clara de la seva actitud”.