Compartir l'agost

a sorpresa del twitt de la Raola amb un vídeo casolà, en el que un grup d'amics canten el " Let it be" dels Beatles i Paraules d'amor del Serrat a casa seva de Cadaqués, és notable. Resulta que el guitarrista és el President Puigdemont i dins el grup de cantants improvisats s'hi veu al polèmic expresident del Barça Joan Laporta. L'embolic que ha creat, té diferents perspectives i s'ha generat un cert debat sobre l'oportunitat de compartir aquestes imatges. Alguns ho comparen i busquen la distància o proximitat que pot tenir amb la trobada de l'enyorat Suquet (amb glamur) del cineasta Portabella a LLofriu. Altres, els molesta la manca de sensibilitat institucional en la difusió de vídeos de caràcter privat amb l'excusa de mostrar com la màxima autoritat d'un país està convidada i assisteix a la casa de la twittera. Potser s'hauran de revisar temes de protocol o potser s'haurà de demanar a certs mediàtics que baixin la frivolitat en explicar tots els fantàstics moments que viuen i amb qui els comparteixen.

El fet de compartir és un acte enriquidor econòmicament o vivencialment. Vegem alguns exemples recents del meu entorn:

Un amic el Facebook, explica com visita botigues amb aire climatitzat quan passeja per la ciutat. Des d'allà, mira els cotxes, semàfors, vianants i la poca activitat que passa davant la porta o aparador aquests dies d'Agost. Explica que s'ho passa la mar de bé en aquests viatges i que també viatja a places públiques i mira la vegetació que hi ha. Diu que viatja d'aquesta manera perquè la seva economia no li ho permet més.

Un altre amic m'explica que es desplaça diàriament a la feina (no fa vacances) amb tren i com aconsegueix reduir el temps de tornar a casa al màxim, observant i recordant la sincronització dels semàfors i optimitzant el ritme del seu pas per adaptar-se al que algun responsable de la sincronització semafòrica va dissenyar, pels elements que formen part del seu recorregut. Guanyar temps en el desplaçament derivat de la feina, és una restricció que condiciona la idoneïtat de la ubicació del lloc de treball. També el comerciant sap que la ubicació del seu establiment influencia significativament en l'atracció al consumidor, que inclou en la mesura de la seva satisfacció el temps de desplaçament.

Entre uns i altres es comparteixen també les notícies (que sempre et sorprenen) sobre persones que properes que ens han deixat. La mort dels amics, familiars o coneguts, et fa reflexionar sobre la vida que portes i també la que porten els del teu voltant. T'ajuda a pensar si has de canviar més o si estàs satisfet del que tens i fas. Aquest estiu està sent significativament cridaner en aquest aspecte tant pels casos de llarga malaltia coneguts com pels que han vingut sobtats. Per això també convé esmerçar-se en la il€lusió i les ganes de fer coses i ben fetes.

Sembla que no ens aturem a l'agost i més enllà de l'activitat frenètica del sector amb més activitat econòmica, que és el turisme, podem compartir accions amb interlocutors de l'hemisferi sud, que en ple hivern i amb molta pluja (almenys així m'ho va dir un dels participants a la "conference Call" de Buenos Aires), no estan de vacances. La importància del tema discutit justifica fer la parada de les vacances per la feina i aprofitar aquesta magnífica eina per a compartir (en distancia) que és el Skype.

Compartir és font de satisfaccions i millores. Emocionalment i econòmicament. També a l'Agost. També de vacances.

*

gabriel izard@uab.cat