Leitat lidera un projecte per recuperar bateries dels cotxes elèctrics
El centre tecnològic terrassenc Leitat coordina una iniciativa pilot per crear un procés per reciclar matèries primeres crítiques provinents de bateries usades
- La nova temporada de La FACT Cultural arrenca amb potència
ARA A PORTADA
- Laura Massallé
- Redactora a Diari de Terrassa
Publicat el 25 d’agost de 2022 a les 08:14
Actualitzat el 25 d’agost de 2022 a les 08:31
Recuperar el cobalt, el níquel, el manganès, el liti, el grafit, l’alumini i el coure que contenen les bateries recuperades de vehicles elèctrics que ja no es poden usar de nou. Aquest és l’objectiu del projecte europeu Batraw que lidera el centre tecnològic terrassenc Leitat i en el qual participen 17 socis més provinents de set països diferents.
La finalitat de la iniciativa és crear un nou procés per reciclar aquestes matèries primeres crítiques i reduir, així, la importació d’aquests materials, garantint, alhora, una cadena de subministrament estable de cara al previsible creixement del mercat de la mobilitat elèctrica en els pròxims anys.
El projecte, de quatre anys de durada, s’emmarca en el reglament de la Unió Europea (UE) sobre bateries i residus de bateries, que en aquest moment està en fase de debat. La normativa exigirà que totes les bateries comercialitzades a la UE, incloses les de vehicles elèctrics i híbrids, siguin gestionades de manera sostenible al final de la seva vida útil i serveixin com a font de matèries primeres secundàries per a sectors com el de l’automoció, les energies renovables i les tecnologies baixes en carboni.
Batraw inclou dues proves pilot amb bateries de vehicles elèctrics. En funció dels resultats, però, pot ser que s’estenguin a altra mena de bateries, incloses les domèstiques, per a recuperar tots els metalls i materials que contenen.
La informació recopilada durant el projecte es posarà a disposició de totes les parts interessades a través d’un passaport digital de bateria, emmagatzemat en el “blockchain” del soci alemany Minespider.
Notícies recomenades
-
Diners
El futur dels àrids reciclats, a debat a Terrassa
-
Diners
De residu a recurs: Cirsa dona una nova vida als naips dels seus casinos
-
Diners
Condemnen Francesc Rubiralta a pagar 7 milions a Celsa per remuneracions excessives
-
Diners
De KH7 a Gebro Pharma: la intel·ligència artificial redefineix vendes, producció i gestió
-
Diners
L'Autcat reclama una reforma integral del treball autònom
-
Diners
Èxit dels tallers d’aparadorisme de la Cambra de Terrassa: 42 comerciants hi participen