La inflació està castigant més l’estalviador que l'inversor

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La inflació continua tenint les seves derivades i els bancs centrals continuen cautelosos i resistint la pressió dels grans grups inversors que ja estaven demanant una baixada del preu dels diners, o sigui, una baixada dels tipus d’interès de referència. L’economia mundial està sotmesa a una complexa situació geopolítica, no hi ha una forta pressió encara sobre l’atur i l’evolució de la inflació fa témer encara alguns repunts a l’alça. Per tant, els bancs centrals segueixen una mica a la defensiva, sense marcar un clar escenari de recessió. Això ha propiciat que l’estalviador hagi resultat molt més castigat. L’efecte inflació ha respectat més els inversors, augmentant o mantenint encara el valor de les seves posicions, mentre ha castigat els estalviadors, que han perdut valor real. Un exemple d’aquesta circumstància la tenim a Espanya, on la riquesa neta acumulada ha crescut en els últims tres anys un 14,5%, mentre que el deflactor de consum s’ha mantingut al 16,1%; un empat que ha permès mantenir el valor de les coses i que s’ha produït gràcies a l’aportació del sector immobiliari, que ha anat pujant el seu valor nominal prop de l’IPC de mitjana, compensant així l’efecte inflació. L’efecte en les inversions en renda variable ha avançat de mitjana també entre un 15 i un 17%, que, comptant amb la distribució de dividends, ha donat un marginal positiu anual del 4,5%, donant un guany marginal diferencial respecte a l’estalviador més passiu i guanyant a la inflació. L’estalvi tradicional que els espanyols tenien en dipòsits és el que més ha estat castigat per aquesta circumstància en els últims tres anys, igual que el model d’inversor conservador 60/40 (60% en renda fixa i 40% en renda variable) tradicional. Ara tenim un moment i un nou escenari que cal aprofitar, oblidant una mica el passat pròxim, i tornant a emprendre de nou la inversió en renda fixa per a perfils conservadors, ja que aquesta està remunerant prop de la inflació, i tornant al tradicional escenari del 60/40 per a perfils més actius.