La joventut travessa un panorama extremadament complex, i s’enfronta a condicions estructurals que els impedeixen desenvolupar un projecte de vida.
En primer lloc, la manca d’oportunitats laborals, els salaris, les condicions laborals precàries i parcials, que, en molts casos, a més, els exigeixen una sobrequalificació, i se’ls precaritza escudant-se en la manca d’experiència de la població jove.
En segon lloc, la inactivitat davant les condicions abusives per poder accedir a un habitatge i la manca de voluntat política per establir mecanismes de control dels preus de lloguer i compra d’habitatges són algunes de les situacions que podem identificar com a causes de baixa emancipació.
Les principals barreres que la joventut troba en el seu desenvolupament personal i professional són l’habitatge i l’ocupació, factors que no els permeten emancipar-se a menys edat i que, a més, tenen un gran impacte en la seva salut mental. Cal destacar que la principal causa de mort de la població jove és el suïcidi.
En aquest panorama advers, el percentatge de joves d’entre 16 i 29 anys que va aconseguir sortir de casa seva durant el segon semestre del 2024 es va situar en el 15,2%, la xifra més baixa registrada en un període equivalent des del 2006.
El que és més preocupant és que, a futur, la disparitat entre els salaris i el cost de vida continuarà augmentant, generant uns percentatges encara més baixos d’emancipació.
Altres problemes presents i més greus encara, els quals tindran efecte immediat en un futur proper, com la pressió fiscal que deriva en un control encara més sever sobre la població, anul·lant així l’estalvi individual i en conseqüència la inversió, i aconseguint deixar sense armes el ciutadà, condueixen a l’objectiu dels Estats, del qual ningú no parla: eliminar el pilar més fonamental de tots, la llibertat.
