L’última setmana s’ha respirat un cert optimisme: les borses han tornat a marcar màxims històrics, especialment als EUA, dominades pel canvi en l’administració americana i de la política negociadora de Trump, que ha deixat l’agressivitat inicial per emprendre un camí més pactista. D’altra banda, aquest optimisme també ve perquè la inflació sembla continguda, malgrat els aranzels, que el deflactor de despeses personals (PCE deflactor) ha pujat lleugerament per sobre de l’esperat, i malgrat, el PIB nord-americà ha caigut, tot esperant millores que la FED ja ha anunciat que veu més clares. Aquest fet permetria en els dos trimestres de final d’any començar la rebaixa de tipus d’interès. L’aprovació de la rebaixa de les despeses del Govern Federal i de les ajudes públiques, junt amb la rebaixa d’impostos i l’emissió de més deute per fer front a l’increment de la despesa militar, sembla que tampoc ha afectat els ànims dels inversors. Ans al contrari, el final de la guerra amb l’Iran, la possibilitat d’un nou diner fàcil, juntament amb què Trump vol treure del còmput del coeficient de liquiditat dels bancs dels EUA tots els bons del tresor, ha fet que els inversors baixistes hagin tret posicions curtes i els grans bancs comencin a fer previsions alcistes especialment per juliol. De la mateixa manera, sembla que Trump està intentant competir amb la resta del món, abaratint també el preu de l’energia, tornant de nou a dependre del petroli, del qual és un dels països productors i on el dòlar continua sent la moneda de referència, i facilitant l’ús d’altres energies especialment la nuclear.
Amb això, aconseguirà controlar millor la inflació, baixar costos, continuar liderant l’expansió de la intel·ligència artificial i l’ús de grans centres de dades, aconseguint una certa independència energètica a diferència de la Xina i Europa. L’única part negativa és que el dòlar continua caient respecte a altres monedes, però en certa manera també està en línia amb l’augment de competitivitat respecte d’altres països. Aquest avanç de l’economia americana, ens fa veure les possibles dificultats en el mercat europeu, que continua marcant màxims a les borses, per la injecció de liquiditat per l’increment en despesa militar, però no acaba d’aclarir cap millora respecte a les fonts energètiques, en la rebaixa de costos industrials i en la independència energètica.
