Al febrer hi ha eleccions a la presidència del Club d’Arquers Terrassa. Es tornarà a presentar? M’ho estic pensant, però suposo que sí. Han estat tres anys intensos, de molts canvis. Hem impulsat moltes coses. Però encara queda feina per fer. Estic parlant amb els companys que es volen sumar al projecte.
Aquest és l’any del 30è aniversari. Deu haver estat especial. Sí. Vam fer tota una sèrie d’activitats, fonamentalment a l’estiu. El club es va fundar el juny de l’any 1995 amb la seva actual denominació, per bé que és hereu del Club d’Arquers Sabadell-Terrassa, creat l’any 1950 a Sabadell.
El club travessa per un bon moment a nivell social? Sí. Ara mateix tenim uns 160 socis. A banda de tiradors de Terrassa, en tenim molts de Sabadell i de la resta del Vallès, fins i tot de Barcelona. Cada inici de temporada vivim una activitat molt intensa de cursos d’iniciació. Cada any se’ns afegeix una trentena de persones. Anem creixent de manera consolidada.
La majoria dels socis competeixen? Fa un parell d’anys vam iniciar un programa d’entrenament, dissenyat especialment per iniciar-se a la competició. En aquest sentit, hem fet un salt important. L’any passat vam tenir una campiona d’Espanya, Oyuna Baturova, o bé Eugènia Palomar, que va ser tercera. Hem fet també diversos podis en Campionats de Catalunya. Fa sis anys, quan jo vaig entrar, hi havia només quatre o cinc socis que competien. Ara en som ja una vintena. Som un club esportiu i promovem la pràctica competitiva. També fem tornejos socials.
És una bona manera d’accedir a la competició. Sí. A molta gent li fa una mica de respecte això de competir contra altres clubs. Amb aquests tornejos socials, la gent està més còmode i comparteix experiències amb els companys. Hi ha un ambient fantàstic.
A Terrassa tenim dos clubs de tir amb arc. Tenen bona relació amb el Draco Sagittariis? Molt bona. Tenien un projecte que en aquell moment tenien un projecte que no encaixava en el nostre club. És un projecte una mica diferent del nostre, més enfocat a la competició. Per nosaltres, la part social és molt important. El tir amb arc és una disciplina que permet que avis, pares i nets facin esport plegats. Al club venen famílies senceres. Això permet tenir una visió més àmplia del que és estrictament un club esportiu.
En aquests 30 anys d’història, el club ha estat sempre a la zona esportiva de Can Jofresa. Estan satisfets amb aquestes instal·lacions? La distribució de l’espai ha anat canviant. Ara tenim una zona assignada com a pista exclusiva. Estem creixent molt i aspirem a ampliar les instal·lacions. Se’ns queda petit. Tenim l’esperança de poder ampliar el camp de tir. Els clubs sempre necessitem coses.
L’espai de Can Jofresa permet créixer? Ho estem parlant amb l’Ajuntament. El que més trobem a faltar és la possibilitat de tenir un espai cobert. És especialment útil per entrenar a l’hivern. En aquests mesos, es fa difícil entrenar a l’aire lliure pel fred, la falta de llum i la humitat, que afecta molt a l’hora de tirar. Teníem un local a la carretera de Rubí per entrenar, però no hi vam poder continuar. Els preus dels lloguers són astronòmics.
Aquest estiu van organitzar el Campionat de Catalunya d’arc recorbat i arc compost i l’any passat una jornada de la lliga de sala a Terrassa. Sí. Va venir molta gent i va suposar un gran èxit. Intentarem continuar en aquesta dinàmica.
El tir amb arc és un esport que molta gent té curiositat per provar. Exacte. I molts d’aquests s’hi enganxen. És una mica el que em va passar a mi. Sempre he fet esports individuals, però els he viscut com una experiència col·lectiva. Amb el tir amb arc passa una mica el mateix. Tot i que cadascú tira les seves fletxes, estàs a la línia amb els companys, comentant com et sents, com va, la tècnica...
La tècnica és el més complicat? És com tot. Pots jugar a futbol al pati o fer-ho bé, en un equip. Aprendre bé la tècnica és fonamental. La tècnica és complicada. Exigeix repetició. Hi ha molts moviments repetitius, que solen provocar lesions d’espatlla o de cervicals. És un esport que requereix moltíssima concentració. Si se te’n va el cap, se te’n va la fletxa. L’aspecte psicològic és fonamental. De seguida arriben els pensaments intrusius.
Com va descobrir el tir amb arc? L’any 2019 vivia una època de molt estrès a la feina. Necessitava alguna cosa que em permetés desconnectar. Venia de les arts marcials. Vaig ensopegar amb el Club d’Arquers. Ho vaig provar i fins ara. Dos anys després, ja em van embolicar amb tot això de la presidència.
