Hi ha empreses que no només no tenen deute, sinó que disposen d’una gran quantitat de diners líquids acumulats. Habitualment se sol dir que comprar accions d’aquestes empreses és com comprar un pis sabent que en un dels armaris hi ha una gran quantitat de bitllets que passaran a ser propietat del comprador en el moment en què es formalitzi l’operació. Si es compra un pis per 100.000 euros, però a l’armari hi ha 20.000 euros, el preu real del pis és de 80.000 euros, tot i que primer s’han de pagar 100.000 per immediatament després accedir a l’armari que té els 20.000 euros. El cas de les accions és lleugerament diferent perquè l’accionista minoritari no pot decidir què s’ha de fer amb aquesta liquiditat, ja que aquesta decisió correspon als gestors de l’empresa.
Si es compra una acció per 10 euros, però l’empresa té una caixa de 2 euros per acció podríem dir que el preu de compra és de 8 euros, però l’accionista minoritari no pot demanar a l’empresa que li entregui els seus 2 euros. Aquesta liquiditat es pot utilitzar de diverses maneres:
- Repartir-se com a dividend extraordinari.
- Usar-se per comprar accions de la mateixa empresa per ser amortitzades, cosa que augmenta el benefici per acció (BPA) i el dividend per acció d’exercicis futurs.
- Usar-se per invertir en nous negocis. Això pot ser bo, si els nous negocis són rendibles, o dolent si aquests nous negocis suposen malgastar aquests diners sense obtenir benefici per als accionistes de l’empresa.
Els dos primers casos beneficien clarament a l’accionista minoritari, mentre que en el tercer cas la liquiditat pot desaparèixer si es du a terme una mala elecció de les noves inversions o incrementar-se de forma important si els nous negocis fossin molt rendibles.
A més del valor de la liquiditat en si mateixa, el fet que una empresa sigui capaç de desenvolupar el seu negoci de tal manera que generi habitualment tals excedents de caixa que li permetin no només no tenir deute, sinó fins i tot incrementar de forma progressiva aquesta liquiditat, és quelcom que diu molt sobre la bona qualitat dels gestors d’aquesta empresa. Aquest factor és un intangible que no es pot valorar de forma matemàtica, però que ha de ser tingut molt en compte pels inversors a llarg termini.
