L’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya (AIPC) ha reclamat al Ministeri d’Hisenda la suspensió immediata de l’Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables (IEPNPR) davant l’escalada dels costos de les matèries primeres, especialment les derivades del petroli. L’entitat –amb una seixantena d’empreses associades arreu del territori (particularment al Vallès Occidental)–, considera que el context actual, marcat pel conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, està tensionant els mercats energètics i de subministrament globals i repercuteix directament en la indústria transformadora.
Segons l’associació, integrada a la Cecot, l’encariment "accelerat" i “descontrolat” dels preus posa en risc la competitivitat de moltes empreses, majoritàriament petites i mitjanes, que operen en un sector clau per a àmbits com l’alimentació, la salut, l’automoció o la construcció. Aquesta situació es veu agreujada, apunten, per dinàmiques especulatives en els mercats de matèries primeres que amplifiquen l’increment dels costos, una pressió addicional, asseguren, que "recau sobre les empreses transformadores —majoritàriament pimes—, que no poden assumir-la ni traslladar-la amb la mateixa agilitat que altres actors de la cadena".
En aquest escenari, l’entitat considera que mantenir l’impost del plàstic —vigent des de l’1 de gener de 2023 i que grava amb 0,45 euros per quilogram el plàstic no reciclat en envasos d’un sol ús— accentua encara més la situació. “Aquest impost, aplicat en un moment d’elevada inflació i d’increment excepcional dels costos de producció, acaba repercutint inevitablement en el preu final dels productes i, per tant, en el consumidor”, assenyala el president de l’AIPC, Fabià Asensi. Per aquest motiu, l’associació ha enviat una carta formal al ministre d’Hisenda, Arcadi España, per sol·licitar la suspensió temporal de l’impost.
Paral·lelament, el sector reclama més transparència sobre el destí i la finalitat de la recaptació, que calcula en entre 690 i 724 milions d’euros anual. L’AIPC defensa que cal conèixer quines mesures es financen amb aquests recursos.
L'entitat reitera el compromís de la indústria del plàstic catalana amb la sostenibilitat, l’economia circular i l’increment de l’ús de materials reciclats, però insisteix que les polítiques fiscals i reguladores han de ser proporcionals, alineades amb la realitat industrial i que "s’acompanyin d’instruments efectius perquè les empreses puguin avançar en la transició sense posar en risc la seva competitivitat".
