Les expectatives estaven molt altes en començar la darrera setmana de juliol, una setmana especialment intensa, tant pels resultats empresarials com per les dades macroeconòmiques i esdeveniments geopolítics, i cal dir que, una vegada més, la realitat ha superat de nou totes aquestes expectatives. La setmana va començar amb l’acord comercial entre els Estats Units i Europa i els dies successius hem tingut la reunió de la Reserva Federal, el PIB americà i europeu trimestral, el deflactor de despeses personals de juny als Estats Units, els resultats de quatre de les anomenades “set magnífiques” i, per acabar, l’informe d’ocupació americà.
Totes aquestes dades ens mostren, a nivell macroeconòmic, un escenari de menor creixement en què la inflació es resisteix a baixar. És veritat que el creixement del PIB nord-americà del segon trimestre ha estat bo, però tot indica que aquesta dada inclou la caiguda de les importacions, ja que s’havien anticipat al primer trimestre per evitar els aranzels. Sense aquest factor, el creixement hauria estat molt inferior. A la zona euro, el creixement del PIB el segon trimestre s’ha limitat a un simbòlic 0,1% arrossegat per la caiguda del PIB a Alemanya i Itàlia. A això, cal unir la pobra dada de creació d’ocupació del juliol als Estats Units.
Potser té raó l’economista Nouriel Roubini quan afirma que les polítiques de Trump, i en particular la d’aranzels, unit a un dòlar feble i a les restriccions a la immigració, condueixen l’economia nord-americana a una estagflació “suau”, amb creixement molt baix i inflació elevada.
La seva opinió coincideix amb la del president de la FED, Jerome Powell, després de la reunió en què es va decidir no abaixar els tipus d’interès. La pregunta seria com reflectiran les borses aquest escenari, en cas que es produeixi. I la resposta és que, en principi, aquest escenari no es correspon gaire amb les expectatives tan optimistes de les borses a finals de juliol i principis d’agost.
En definitiva, els aranzels al 15% són tres o quatre vegades més alts que els de les últimes dècades i, encara que Trump estigui guanyant per golejada les negociacions, crea molta inestabilitat pel camí, amb els successius canvis de criteri, i genera un entorn estructural d’incertesa i de desunió que les borses haurien de reflectir en algun moment.
