El comerç ha demanat més coordinació amb administracions i cossos policials davant dels aldarulls i els saquejos que han tingut en alerta el sector a diverses ciutats. Com s’ha de garantir l’activitat econòmica? Una cosa és el legítim dret a la manifestació i a la protesta i una altra és el pillatge i fer mal pel simple fet de fer-ho. No permetrem l’activitat delictiva de cap manera. Des del Govern hem treballat per prevenir aquestes actuacions amb determinació i ens hem reunit amb les associacions de comerciants per millorar la coordinació i compartir informació. Que els últims dies no hi hagi hagut aldarulls, malgrat les convocatòries, evidencia que la col·laboració ha funcionat.
Les alertes meteorològiques també tenen un impacte directe en empreses i treballadors. Cal un protocol més clar? Vivim fenòmens climàtics cada vegada més extrems i difícils de preveure i hem de ser molt prudents. L’article 37 de l’Estatut dels treballadors contempla un permís retribuït. És cert que hi ha molt terreny per a la interpretació sobre què impedeix anar a treballar. Protecció Civil avalua l’abast de la situació i des del Departament de Treball fem recomanacions. Aquí té un paper molt important el diàleg social. Hauríem de descartar els interessos de cadascú i sempre acabar decidint en pro de l’interès general i del bé comú.
El Govern ha situat la reindustrialització entre les seves prioritats. Terrassa i el Vallès estan en condicions de competir per atreure grans inversions industrials? Què falta? Terrassa i el Vallès són un dels punts més importants del país. Per mantenir aquesta posició necessitem sobretot capacitat per mobilitzar sòl industrial. A Catalunya tenim dificultats per l’orografia i perquè les tramitacions urbanístiques són llargues i feixugues. Com que el relleu no el podem canviar, hem d’agilitzar els tràmits. Per això s’està treballant en una nova llei urbanística que ha de permetre accelerar els procediments i donar més possibilitat als ajuntaments. L’altre gran repte és generar talent. Hem de mantenir el nivell universitari, en què Terrassa és un referent, però també prestigiar la formació professional. Necessitem mecànics, fusters, electricistes i especialistes en informàtica, a més d’enginyers, físics i matemàtics.
- Miquel Sàmper
- Nebridi Aróztegui
Quin paper poden tenir els Bellots II en aquesta estratègia? Són 95 hectàrees en una ubicació excel·lent. El podem qualificar d’un dels polígons top de Catalunya; quant a proximitat amb la gran capital, el que més. Des de la Generalitat treballem perquè hi arribin inversions importants, a Terrassa i aquest polígon. A Catalunya, ara necessitem parcel·les grans. Per exemple, hem rebut alguna empresa de bateries per a vehicles, per tant, vinculada a la descarbonització europea, que no ha trobat espai a cap polígon de Catalunya. Sempre hi haurà empreses petites, però si volem atreure motors econòmics capaços de situar Terrassa o Catalunya al capdavant, necessitem grans superfícies industrials.
Quines activitats haurien de tenir prioritat? No podem tenir l’ecosistema de Tolosa, però si tenim un Grau en Aeroespacials, hauríem d’aconseguir retenir el talent aquí. En el sector farmacèutic també tenim un bon històric. La intel·ligència artificial regulada i ètica també és un sector a treballar. I un altre que jo veuria encantadíssim que vingués a Terrassa és el dels semiconductors i els xips. Una gran fàbrica costa uns 22.000 milions d’euros, però hi ha especialitats com els xips fotònics, de moment, i els quàntics, en poc temps, en què Catalunya té talent per desenvolupar petites fàbriques. Terrassa hauria d’aspirar a tenir-ne alguna.
La falta de professionals qualificats preocupa les empreses. Quin paper hi han de tenir la intel·ligència artificial? I la immigració? El procés de regularització està donant resultats positius. Catalunya lidera les altes a la Seguretat Social amb 98.608 persones, el 20,1% del total estatal. La immigració, de manera regulada i ben gestionada, pot contribuir a cobrir aquestes necessitats. La IA provocarà un gran sacseig del mercat laboral: segons el Fòrum Econòmic Mundial, fins al 2030 desapareixeran uns 92 milions de llocs de treball al món, però se’n crearan 170. Ara bé, hi ha activitats que difícilment podrà substituir. La IA no et repararà el motor d’un cotxe o la caldera o et farà una taula. Per això hem de prestigiar els oficis manuals i la formació professional, oferir-hi bons salaris i aconseguir que els joves els vegin com una sortida atractiva i digna. Hem de generar nosaltres també aquesta mà d’obra qualificada.
Les patronals alerten de l’absentisme laboral, mentre que els sindicats reclamen millores en les condicions de treball. Com s’ha d’abordar aquesta qüestió? La terminologia d’absentisme és negativa i té un punt ofensiu. Hem de diferenciar les persones que decideixen no anar a treballar de les que estan malaltes. En aquest segon cas, l’Administració ha de fer autocrítica. Hem d’agilitzar les proves i les intervencions. Pel que fa a les absències injustificades, sí que hem d’individualitzar els casos.
- Miquel Sàmper
- Nebridi Aróztegui
La salut i la seguretat a la feina, la reducció de la jornada laboral, salaris dignes i garantir el dret a l’habitatge són les principals reivindicacions de la vaga general convocada per a dimecres. Els salaris s’han d’incrementar sempre. Com més digne és un salari, més integració hi ha entre els treballadors i l’empresa i millors són els resultats per a tothom. Els salaris són un indicador de com és de moderna una societat, igual que els serveis públics. Costen diners, però el benefici és immediat. Amb l’habitatge, l’Administració no ho ha fet bé. Les polítiques dels darrers governs no han resolt un problema que arrosseguem des de la gran recessió del 2008. Hem de treballar en una política seriosa i sostinguda. Des del Govern estem impulsant mesures que combinen regulació, incentius als propietaris i construcció d’habitatge assequible.
