Hi ha tantes estratègies d’inversió, quasi com gent que inverteix en els mercats. Però seguint el rastre dels grans gurus, i gràcies a l’experiència acumulada durant més de 35 anys invertint, podem afirmar que seguir la tendència a través de l’anàlisi tècnica exclusivament cada vegada és més complex i el petit inversor té menys informació i mitjans que els grans inversors i, per tant, sempre es troba en una situació de debilitat que s’ha anat agreujant any rere any. Els beneficis més voluptuosos sempre han estat acompanyats d’una estratègia a més llarg termini, on clarament s’arriben a trajectòries molt més consolidades.
De la mateixa manera, l’anàlisi més important és el fonamental: saber abans d’invertir si l’empresa genera beneficis, té avantatges competitius dins el sector, si els marges de rendiment vers inversió o capital són els més alts del sector i té projecció en el temps perquè el mercat creiem que continuarà necessitant els seus productes. Així, un s’assegura que l’empresa on posa els diners és solvent i amb projecció de creixement. També és convenient que els principals accionistes i dirigents estiguin en sintonia perquè pensin amb l’accionista especialment.
Creiem que la combinació de la selecció de les millors companyies per anàlisi fonamental, i l’ús de l’anàlisi tècnic per saber el moment en el qual és millor fer inversions voluminoses, aporta el que és necessari per optimitzar la corba risc/rendiment. Quan no tenim clar el moment, podem optar per una inversió periòdica, però sempre en empreses solvents i amb creixement de vendes, beneficis i marges.
De fet, són molts els gurus que així ho expressen. Stanley Druckenmiller diu que el 78-80% de les seves idees neixen dels fonamentals, però mai entra una posició sense que l’anàlisi tècnic xartista i el quantitatiu ho confirmi. Warren Buffett és totalment fonamentalista, mentre que Jim Simons és 100% seguidor de l’anàlisi tècnic quantitatiu, representant els dos extrems del que considerem òptim.
